Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / L'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic proposa preveure els riscos de futur

L'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic proposa preveure els riscos de futur

L'organisme augura que persistirà l'augment de temperatures, el major perill de pluges torrencials i la reducció del període de glaçades. L'informe aconsella adaptar l'economia i el paisatge a la nova situació
Nevada a Calvinyà, aquest hivern passat
12/11/2018 18:30

L’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) ha presentat aquest dilluns a Saragossa el segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l'adaptació dels Pirineus al canvi climàtic. Algunes de les dades més rellevants, elaborades a partir de projeccions realitzades en el marc del projecte CLIMPY, tenen a veure amb l'augment "significatiu" de les temperatures màximes i mínimes diàries al llarg del segle XXI, fins arribar, al final d'aquest segle, a ser entre 4,3ºC i 7,1ºC per damunt de les actuals. Això també es traduirà en el fet que el gruix mitjà de la neu a 1.800 metres d’altitud podria reduir-se a la meitat l’any 2050 i el període de permanència de la neu podria reduir-se en més d’un mes.

El document de l’OPCC, on hi participa la Generalitat a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i del Servei Meteorològic de Catalunya, l’ha elaborat un equip científic format per cent persones en el marc del programa europeu POCTEFA. L’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d'activitat més afectats: el turisme, l'agricultura i la ramaderia, la silvicultura, la gestió de l'aigua, la biodiversitat i els ecosistemes, els riscos naturals, la salut humana i les infraestructures, la indústria i la producció d'energia.

La comunitat científica coincideix que al llarg d'aquest segle augmentaran els fenomens climàtics extrems com poden ser pluges torrencials, sequeres severes, onades de calor i onades de fred. De fet, entre 1959 i 2010, la temperatura mitjana anual al Pirineu ha pujat 1,2ºC, a raó de 0,20ºC per dècada. Pel que fa a les precipitacions, s’han reduït un 2,5% per dècada, mentre que els darrers 32 anys han desaparegut la meitat de les glaceres.

L’informe determina que caldrà potenciar estudis de caracterització local dels riscos, combinar solucions basades en la natura amb mesures estructurals i de gestió; realitzar un inventari de mesures de prevenció i mapes de riscos naturals i crear eines d’ajut a la presa de decisions.

Preveure l'escassetat hídrica i les sequeres

Els darrers cinc decennis, els cabals circulants entre el 1950 i el 2010 a les capçaleres de les conques dels rius del Pirineu, que pertanyen a la conca de l'Ebre, s'han reduït en percentatges significatius, en més d'un 50% de els estacions d'aforament analitzades. És previsible que aquests canvis s'incrementin tant en termes de subministrament com des del punt de vista de la demanda. Les crisis hídriques afecten diversos sectors socioeconòmics i biofísics alhora i causen impactes en l'agricultura i la ramaderia, en la producció d'electricitat hidroelèctrica, en el desenvolupament del turisme i en la salut dels ecosistemes. L'Observatori creu que caldrà replantejar la distribució territorial de l'ús de l'aigua i els usos del sòl.

Mantenir l'atractiu turístic dels Pirineus

La major variabilitat en el gruix i durada de la coberta de neu podrien suposar un desafiament per a les estacions d'esquí alpí, que hauran d'adaptar-se per mantenir operatives les estacions i assegurar la sostenibilitat de la seva activitat. Tot i així, l'increment de les temperatures podria afectar positivament el turisme de muntanya, perquè allargarà la temporada i afavorirà l'elecció de destinacions de muntanya perquè el clima serà més agradable al Pirineu, en detriment de destins de platja, on la calor esdevindrà excessiva.

Fer front als canvis en els cultius

La disminució del període de gelades i l'increment de les temperatures mitjanes podria afavorir l'expansió de cultius no habituals als Pirineus, com d'àmbit mediterrani o els d'origen subtropical. En canvi, altres cultius principalment de secà podrien veure restringida la seva àrea de distribució potencial a causa d'una major variabilitat en el règim de les precipitacions i les temperatures extremes.

D'altra banda, la major freqüència i intensitat de les sequeres i onades de calor podria afectar la ramaderia extensiva a través de canvis en la composició i productivitat del farratge, si bé l'estrès tèrmic podria impactar en l'estat de salut del bestiar a les explotacions intensives de mitja muntanya.

Fauna i paisatge

El canvi, d'altra banda, comporta la pèrdua de biodiversitat i l'extinció d'espècies que requereixen un clima més fred, en favor d'altres actualment considerades exòtiques. Les recomanacions en aquest punt apunten a promoure les xarxes d'observació de la biodiversitat d'alta muntanya; integrar les consideracions relatives a l'adaptació al canvi climàtic en els actuals plans i programes; limitar la fragmentació dels hàbitats i promoure l'intercanvi d'informació.

Finalment, l'informe constata un "procés de degradació accelerat d'alguns paisatges icònics com ara les glaceres, els llacs o les torberes d'alta muntanya". D'altra banda, les alteracions en el règim de pluges i la menor presència de neu poden afectar la producció hidroelèctrica als Pirineus. Pel costat positiu, aquest clima menys fred es pot traduir en una reducció de la demanda d'energia.