Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Marcel Fité oferirà una conferència a l'Ateneu Barcelonès sobre Charles d'Espagnac

Marcel Fité oferirà una conferència a l'Ateneu Barcelonès sobre Charles d'Espagnac

L'escritor de Coll de Nargó analitzarà el caràcter dèspota i repressor de qui va ser virrei de Ferran VII, i que va morir a Organyà La xerrada serà dijous vinent, dia 9, a les 7 de la tarda al carrer Canuda de la capital catalana
Charles d'Espagnac - Pont d'Espia
01/04/2015 11:48

L'escritor Marcel Fité intervindrà a l'Ateneu Barcelonès dijous vinent, dia 9, a les 7 del vespre. L'autor de Coll de Nargó ha estat convidat per l'entitat barcelonina per oferir la conferència 'Vida i mort de Charles d'Espagnac, el virrei dèspota de Ferran VII, conegut com a comte d'Espanya'.

L'acte, obert a tothom, serà presentat per Joan Solé, ponent d'història de l'Ateneu Barcelonès. La vida i la mort d'aquest personatge té força relació amb l'Alt Urgell. Per això, Marcel Fité començà a estudiar-lo fa temps, fins que ara presenta les darreres novetats d'aquesta recerca històrica, d'interès tant per a barcelonins com per a alturgellencs.

L'any 1827, Charles d'Espagnac va començar a llaurar la seva imatge sinistra a Catalunya amb la persecució de l’Alçament dels Malcontents. Un cop reprimida aquesta revolta, hi restà com a capità general, càrrec en el qual es va fer famós per la seva crueltat. 

El seu nomenament coincidí a Barcelona amb la retirada de les tropes franceses, fet que li permeté d’implantar "una època de terror arbitrari", realçat amb gestos de monstruositat com ara el de posar-se a ballar davant les forques on penjaven els ajusticiats. Fou tan important la reacció popular contra la crueltat del comte d'Espanya que finalment, el 1832, fou rellevat del seu càrrec. Quan va ser destituït, hagué de ser protegit de la gent per evitar que fos linxat i marxà a l'estranger.

Crueltat i detenció

Tot i això, el 1838, un cop mort Ferran VII i en ple conflicte carlí, va tornar i es posà al costat dels carlins de Catalunya. Continuà demostrant un caràcter cruel i arbitrari, provocant fins i tot incendis a Olvan, a Gironella i als afores de Berga, en territori amic. Això va fer que molts caps carlins moderats catalans desertessin per desmarcar-se de la violència criminal del comte d'Espanya.

La manca d'èxits militars provocà que finalment fos destituït i fugís a França, on fou capturat i empresonat. S'escapà i retornà novament a Catalunya, però aquesta vegada fou detingut per la Junta de Berga, que ordenà que un escamot el portés a Andorra. Però els els mateixos escortes el van matar a prop d'Organyà, sobre el Pont d'Espia, estrangulant-lo i llençant el seu cos, lligat amb una roca, al riu Segre, amb el coneixement dels dirigents carlins catalans. El cos aparegué riu avall i fou enterrat finalment a Coll de Nargó.

Un metge aficionat a la frenologia profanà el taüt del comte més endavant i en llevà el crani. Diu la llegenda que, en reclamar el cos la família, el capellà del poble els va lliurar un altre cadàver per por a represàlies, en descobrir la manca del crani.

Al servei de l'absolutisme

Roger-Bernard-Charles d'Espagnac de Ramefòrt era fill del marquès Henri d'Espagnac, descendent dels comtes de Foix. El 1791, la família fugí de la Revolució Francesa i es va instal·lar a Palma de Mallorca. D'Espagnac va entrar a l'Exèrcit espanyol, en el qual arribaria a general. Va lluitar al servei dels Borbons a la guerra Gran i a la del Francès i, amb l'entrada a Madrid el 1812, fou designat governador de la plaça. Més tard, participaria també en la batalla de Vitòria, en el bloqueig de Pamplona (en el qual fou ferit) i en la batalla de Sorauren, entre altres.

Quan va acabar la guerra, no volgué retornar a França i es posà incondicionalment al servei del règim absolutista de Ferran VII. El 1817 va castellanitzar el seu nom (Carlos de España) i el 1819 el rei borbó va espanyolitzar el seu títol. A partir d'allà, va ser conegut com a "Comte d'Espanya". S'exilià durant el Trienni Liberal i fou representant personal de Ferran VII davant la Santa Aliança. El 1823 penetrà amb els francesos a Navarra i en fou nomenat capità general. El juny del 1825 reprimí l'aixecament de Georges Bessières, a qui féu afusellar. Per aquest fer la monarquia li va concedir el títol de Gran d'Espanya el 1826.