Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Mas d'Eroles aspira a obtenir un segell de qualitat europeu de petjada ambiental

Mas d'Eroles aspira a obtenir un segell de qualitat europeu de petjada ambiental

La formatgeria d'Adrall ha sotmès un dels seus productes a les proves d'un aplicatiu desenvolupat per investigadors de la Universitat de Vic. El sistema vol unificar criteris per determinar quins aliments tenen menor impacte ambiental
Reunió de responsables de Mas d'Eroles, el Grup Leader, la UVic i la cerficadora DNV, a Adrall (Foto: ACN)
20/02/2020 11:20

La formatgeria Mas d'Eroles d'Adrall vol aconseguir que un dels seus productes obtingui un segell de qualitat segons el que marca la metodologia europea de la "petjada ambiental". Amb aquest objectiu, fa un any que aporten diverses dades d'aquest tipus a l'Associació Leader de Catalunya, que les introdueix en una nova eina informàtica desenvolupada per un equip d'investigadors del Centre Tecnològic en Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia i Gestió Ambiental i Alimentària (CT BETA) de la Universitat de Vic.

Tots ells, acompanyats per membres de l'empresa certificadora DNV, s'han desplaçat aquest dimecres fins a Adrall per validar amb una auditoria tant l'aplicatiu com el procés productiu del formatge. L'eina, anomenada CalcPEF Dairy, avalua fins a setze categories d'impacte ambiental d'un producte lacti, com ara la seva petjada de carboni o bé les possibles toxicitats pel medi ambient. El sistema s'ha desenvolupant tot seguint una metodologia de la Unió Europea que té com a finalitat homogeneïtzar els criteris a tenir en compte a l'hora de determinar quins aliments i processos productius tenen un millor comportament ambiental, per tal d'aportar aquesta informació als consumidors.

El coordinador de l'àrea de sostenibilitat del CT BETA, Joan Colón, ha explicat a l'ACN que els resultats de l'auditoria feta a l'Alt Urgell, que es podrien rebre en un mes, es volen presentar a la Unió Europea amb la voluntat d'oferir-los l'eina informàtica com una possibilitat de cara a calcular la "petjada ambiental" dels productes lactis. A més a més, es pretén que es pugui descarregar de forma gratuïta, per tal que pugui estar disponible per a tothom.

La coordinació dels diversos actors ha anat a càrrec de l'Associació Leader Ripollès-Ges-Bisaura i l'Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central. La tècnica del projecte, Elisabet Clota, ha explicat que l'objectiu és el de donar un valor afegit de caire ambiental als productes, tenint en compte que aquest aspecte, sumat al de la qualitat i la proximitat, té cada cop més pes en la tria de compra que fan els consumidors.

El propietari de Mas d'Eroles, Salvador Maura, creu que l'eina informàtica pot ser útil per saber com pot adaptar els criteris ambientals a la seva feina. El formatger urgellenc ha explicat que opta per agafar la llet recent munyida i sense refrigerar, tal com feien els ramaders que elaboraven formatge, i per estalviar-se l'energia que hauria de gastar per tornar-la a escalfar. Per aquest motiu, Maura veu interessant la certificació des del punt de vista de la promoció del producte.

Finalment, la tècnica del Consorci Leader Alt Urgell-Cerdanya, Montse Fusté, hi ha afegit que aquest tipus d'iniciatives tenen un gran encaix dins el programa, perquè es busca el desenvolupament de l'àmbit rural des de diferents perspectives. A banda de Mas d'Eroles, al projecte també hi han col·laborat la Formatgeria Roure Soler de Sant Pau de Segúries (Ripollès) i Casa Mateu de Surp (Pallars Sobirà), a més d'una empresa formatgera de Navarra.

Mesura d'emissions i consums

L'aplicatiu, que es va idear al 2016, és capaç de determinar les emissions i consums de recursos de l'activitat, com també identificar els possibles punts de millora en la cadena de producció. L'eina s'ha desenvolupat en el marc dels projectes OPTIMISM (Tecniospring Plus) i INNOTRANSACT (Interreg POCTEFA), a través dels quals s'ha obtingut un finançament d'uns 250.000 euros. Mentrestant, per a la fase de validació s'ha comptat amb una aportació econòmica d'un projecte demostratiu del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.