Medi Ambient permetrà la caça selectiva d'isards a la reserva del Cadí
Les poblacions d’isards es recuperen després de sis anys de davallada contínua a causa de la malaltia del pestivirus. Els resultats dels censos efectuats a començaments d’estiu per agents rurals, guardes de reserva de fauna i personal tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge a les quatre reserves nacionals de caça (RNC) gestionades per la Direcció General del Medi Natural, indiquen que les poblacions s’incrementen, en nombres absoluts. També el nombre de cries d’isard ha estat sensiblement superior.
En les quatre reserves del Pirineu s’han comptabilitzat 6.614 exemplars d’isard, xifra superior als 6.560 de l’any 2007. Els consecutius censos i programes de seguiment del Departament de Medi Ambient i Habitatge mostren una progressiva millora en el nombre d’efectius en aquelles zones on la virulència del pestivirus va ser molt forta.
A la reserva nacional de caça de la Cerdanya-Alt Urgell, s’ha detectat 26 isards més que l’any passat, passant de 153 a 179. Pel que fa a la RNC del Cadí, els tècnics tenen controlats 1.276 exemplars, 52 més que els 1.224 exemplars del 2007. A la RNC de Freser-Setcases s’han localitzat 3.317 exemplars, enfront els 3.177 exemplars de l’any passat.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge considera que amb les dades dels darrers censos el futur de les poblacions d’isard es pot afrontar amb un cert optimisme, ja que, a més de tenir en compte que en nombres absoluts les poblacions d’isard han augmentat, la productivitat, o sigui, el nombre de cries nascudes, s’ha incrementat entre un 5% i un 10% respecte de l’any passat, segons les diferents zones on s’ha fet el recompte.
La caça de l’isard
L’any 2006, a causa de la malaltia del pestivirus, es va suspendre la caça de l’isard a les reserves de l’Alt Pallars, el Cadí i la Cerdanya-l’Alt Urgell. L’any 2007, després de constatar una lleugera recuperació de la població i que no s’havia detectat cap nou brot de la malaltia, es va permetre la caça a l’Alt Pallars.
Enguany, amb les dades del cens de 2008, s’ha aprovat la caça a la reserva del Cadí. Serà una caça molt selectiva i limitada a 47 exemplars. A la reserva de l’Alt Pallars-Aran, s’han aprovat 61 permisos per caçar l’isard, i a Freser-Setcases, zona a la qual no es va estendre la malaltia, han estat acordats 242 permisos.
El setembre vinent es decidirà, després de la reunió amb la Junta Consultiva de la Reserva, si es reprèn la caça de l’isard a la RNC de la Cerdanya-l’Alt Urgell. Si s’aprovés, es limitaria a uns 9 exemplars.
Les reserves nacionals de caça amb presència d’isards
La Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran, amb 106.661 hectàrees, és la reserva més gran de Catalunya i una de les més extenses de l’Estat. S’ubica al Pirineu català occidental en territori de quatre comarques: el Pallars Sobirà, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell, amb un total de deu municipis, nou dels quals integrats en tota la seva superfície.
La de Freser-Setcases té una extensió de 20.200 hectàrees situades en les últimes grans altituds del Pirineu oriental, mentre que la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya-l’Alt Urgell té una extensió de 19.003 hectàrees al Pirineu central català. La Reserva Nacional de Caça del Cadí té una extensió de 46.591 hectàrees situades al Prepirineu central català.
La pestivirosi
La pestivirosi de l’isard és una malaltia d’origen víric d’aparició recent. Durant els anys 2001 i 2002, es va detectar una mortalitat anormal d’isards a la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran, al Pirineu de Lleida. En la darrera guia d’espècies cinegètiques elaborada amb la col•laboració del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’indica que els estudis virològics van determinar que no es tractava de cap soca de virus prèviament coneguda, però presentava similituds amb soques de pestivirus de tipus oví (malaltia de la Frontera).
Durant els anys 2005 i 2006, hi va haver nous brots de la malaltia que van causar mortalitats elevades a diferents zones del Pirineu com la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya-l’Alt Urgell o el Cadí, mentre que en altres zones va evolucionar cap a una situació endèmica, amb aparició de casos aïllats i esporàdics. A la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya-l’Alt Urgell, la mortalitat, durant els anys en què hi ha incidit la malaltia, ha estat del 86%, mentre que a la Reserva Nacional de Caça del Cadí ha estat del 70%.
La simptomatologia es caracteritza per dificultat de moviment i debilitat durant el desplaçament, i, de vegades, canvis de comportament com la pèrdua de la resposta de fugida dels humans, fins al punt que alguns exemplars es capturen fàcilment a mà. Els isards afectats estan molt prims i perden el pèl al tronc, de manera que només els queda pèl a la cua, les extremitats i algunes parts del cap. Sovint apareixen processos patològics secundaris, com pneumònies o diarrees, que acompanyen la infecció pel pestivirus. Al brot de la Cerdanya, per exemple, en estudiar els primers casos de mortalitat es va constatar que els animals patien pneumònies greus que eren la causa última de la mort.
