Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Medi Natural allibera els primers exemplars de voltor negre de la Reserva de Boumort

Medi Natural allibera els primers exemplars de voltor negre de la Reserva de Boumort

07/04/2008 09:44

Aquesta setmana passada s’han alliberat a la Reserva Nacional de Caça de Boumort els primers 9 exemplars de voltor negre que des de fa més d’un any estan a la instal·lació d’aclimatació de fauna salvatge de la Reserva. Durant tot aquest temps, els voltors s’han familiaritzat amb l’ambient de la zona i amb la fauna de la Reserva que es trobaran un cop alliberats.

Es calcula que el voltor negre es va extingir a Catalunya fa més d’un segle. El projecte “El retorn del voltor negre a Catalunya”, es va engegar fa aproximadament tres anys, el promouen i financen el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i la Fundació Territori i Paisatge (FTP) de Caixa Catalunya. L’objectiu del projecte és que aquest ocell carronyaire íntimament lligat als ambients mediterranis torni a habitar a Catalunya. Per desenvolupar-lo s’han escollit dues zones molt concretes del prepirineu català que garanteixen, per les seves característiques, un hàbitat adequat per als voltors. Els indrets escollits són la Reserva Nacional de Caça de Boumort (DMAH) i la Reserva d’Alinyà (FTP).

Dels 9 exemplars que es deixen en llibertat, 5 procedeixen de la Comunitat de Madrid i 4 de la provícia de Cáceres. Ambdues Comunitats Autònomes (Madrid i Extremadura) col·laboren en el projecte cedint els exemplars. També han col·laborat diverses entitats i administracions, com el “Grupo de Rehabilitación de la Fauna Autóctona y su Hábitat” (GREFA), la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF) i el Ministeri de Medi Ambient que ha col·laborat puntualment en la en col·locació dels transmissors als voltors abans d’alliberar-se.

Sis dels voltors són mascles i 3 són femelles. En total hi ha 6 exemplars adults que ja han assolit la maduresa sexual i podrien començar a criar aquest any. Els tres exemplars restants són joves que iniciaran una etapa dispersiva fins que arribin a l'edat adulta i tornin a criar a Boumort, que és el que es preveu.
Amb l’execució del projecte a Catalunya, es garantirà un corredor biològic de vital importància a escala europea, ja que hi ha poblacions de voltor negre en el sud de França.


Característiques del voltor negre

El voltor negre també és conegut com a voltor monjo, pel seu cos negre i el cap pelat. És una de les aus voladores més grosses del món. Fa uns tres metres d’envergadura i pesa entre set i tretze quilos. Viu al sud i l’est d’Europa i al centre i l’est d’Àsia. El 80% dels voltors negres de tot Europa viu a l’Estat espanyol. Tot i la seva presència és una au en perill d'extinció i molt sensible a la presència humana, la qual cosa fa que abandoni els nius amb les cries, o tingui greus problemes per alimentar-se.

Té uns hàbits solitaris, però es reuneix en grups per cercar el menjar. És un necròfag o ocell carronyaire perquè s’alimenta de cadàvers, principalment de mida petita (conills, llebres, etc.). Necessita aproximadament uns 700 grams diaris de carn, i pot consumir-ne fins a quatre vegades aquesta quantitat per alimentar les cries o tenir reserves per als dies amb meteorologia adversa, en què no pot sortir a volar.

El seu niu té aproximadament 2,5 metres de diàmetre i 1 de gruix. Fa els nius sobre els arbres. Acostuma a pondre un ou d’entre 210 i 280 grams, i tots dos sexes comparteixen la incubació. Als dos mesos, el poll és molt actiu.

Els altres ocells carronyaires de Catalunya

A Catalunya, habiten en l’actualitat tres espècies més d’ocells necròfags o carronyaires: el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus) i l’aufrany (Neophron percnopterus). La població d’aquestes espècies ha augmentat en el darrer quart del segle i s’han fet actuacions i esforços des del Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant programes de conservació.

No obstant, diverses amenaces recauen sobre aquestes espècies, entre les quals destaquen la col·lisió i electrocució amb cables elèctrics, l’ús il·legal de verí, l’obligació d’eliminar el bestiar mort, les activitats esportives, etc. Per aquest motiu, el Departament de Medi Ambient i Habitatge fa un seguiment exhaustiu de les poblacions d’aquests ocells per poder detectar a temps qualsevol amenaça que pogués sorgir, alhora que destina esforços a la gestió i protecció d’aquestes espècies.

La Reserva Nacional de Caça de Boumort

La Reserva Nacional de Caça de Boumort (RNC) va ser creada per la Llei 17/1991, aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 d'octubre de 1991, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espècies animals que hi habiten en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen.

La Reserva té una extensió de 13.097 ha. Se situa al Prepirineu occidental català, entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre, i abasta tot un seguit de serralades disposades transversalment de l'una a l'altra vall, entre les quals destaquen la serra de Boumort que dóna nom a la Reserva, la serra de Carreu, la serra de Cuberes i la serra de Batsacans. Al nord, hi ha el riu Major, el riu de Taús i el riu de Noves; a l'oest, la Noguera Pallaresa i les poblacions de Sossís, el Pont de Claverol, Sant Martí de Canals, Pessonada i Aramunt; al sud, els cims de Sant Corneli (1.354 m), Montagut (1.346 m) i cap de Carreu (1.745 m), i, a l'est, els Prats de Montanisell, la Vall de Cabó i Noves de Segre.