Més de 1.600 treballadors de l'Alt Urgell, afectats per ERTO o per atur en el marc de la COVID-19 segons la Intersindical
Un total de 1.636 treballadors de l'Alt Urgell s'han vist afectats per Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) o bé per l'atur en el marc de la crisi de la COVID-19, segons el mapa d'afectació laboral per comarques que ha publicat la Intersindical-CSC tot coincidint amb la jornada de l'1 de maig. Segons el sindicat català, això representa una afectació en el 37,4% de gent treballadora, xifra que se situa per damunt de la mitjana catalana de l'informe (30,1%), però que és inferior a la mitjana de l'Alt Pirineu i Aran, que de fet és la regió més afectada per aquesta situació, perquè l'entitat creu que afecta un de cada dos treballadors.
El sindicat català matisa que aquestes dades inclouen tant els "llocs de treball destruïts" com els "no creats"; és a dir, els que consideren que s'han deixat d'oferir per la crisi sanitària. Segons les dades recopilades, les darreres setmanes la gran majoria de casos d'atur sobrevingut a l'Alt Urgell han estat per casos d'ERTO (1.485 afectats), mentre que la resta (151) han estat acomiadaments. Pel que fa al percentatge, Intersindical assegura que això representa respectivament un 34% i un 3,5%. Segons les dades més recents de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), a l'Alt Urgell el nombre d'afiliats a la seguretat social és d'unes 7.200 persones; i la població activa, més d'11.300 persones.
La major incidència per habitant, en quatre comarques de l'Alt Pirineu i Aran
Al mateix nivell d'afectació que l'Alt Urgell (estimat entre el 35% i el 40%), la Intersindical també hi situa, a la resta de Catalunya, el Berguedà, el Baix Llobregat, el Maresme i el Montsià. I amb una incidència d'entre el 40% i el 50%, hi situen l'Anoia, el Baix Penedès, el Garraf, la Selva, l'Alt Empordà i el Baix Empordà. Tanmateix, és en quatre comarques de l'Alt Pirineu i Aran on constaten l'afectació més elevada, la qual xifren per damunt del 50%. Destaquen la Cerdanya i l'Aran, amb més de 3.000 persones en cada comarca, tot i que amb matisos diferents pel que fa al motiu de l'aturada laboral.
Així, pel que fa persones afectades per ERTO, on n'hi ha més de tota la regió pirinenca és a la Cerdanya (1.636), que supera l'Alt Urgell tot i tenir menys població. Les segueixen l'Aran (882), el Pallars Jussà (521), el Pallars Sobirà (378) i l'Alta Ribagorça (217). Pel que fa a acomiadaments, en canvi, on n'hi ha hagut més amb diferència és a l'Aran (2.141), seguida de la Cerdanya (1.442), el Pallars Sobirà (544) i l'Alta Ribagorça (254). A l'Alt Urgell i i al Pallars Jussà és on hi ha hagut menys acomiadaments; en el cas d'aquesta última comarca, només n'hi ha hagut 34.
Pel que fa a percentatges -sempre segons l'informe de la Intersindical- l'afectació més alta, no només del Pirineu sinó de tot Catalunya, ha estat a l'Aran (67,5%), seguida del Pallars Sobirà (54%), l'Alta Ribagorça (51,2%), la Cerdanya (50,2%) i l'Alt Urgell, amb el ja esmentat 37,4%. En canvi, al Pallars Jussà és on la incidència ha estat menor, amb només un 22,1%.
Valoració de la Intersindical
El sindicat afirma que, pel que fa al conjunt de Catalunya, "aquestes xifres dibuixen un impacte del coronavirus molt elevat a nivell laboral", però considera que "són fins i tot conservadores, no només perquè les xifres d’afiliacions i atur -ratificades amb l’EPA- no incorporen tota la destrucció d’ocupació que està tenint lloc durant l’abril, sinó perquè situacions com les d’aïllament de persones simptomàtiques i baixes laborals de les confirmades també impliquen una reducció d’ingressos equivalents al 30% del salari". Una retallada que veuen "difícil d’assumir per a molta gent amb sous precaris".
La Intersindical, d'altra banda, es mostra crítica amb "la mala gestió del govern espanyol", que creuen que "provoca que la immensa majoria de les persones que haurien de cobrar la prestació d’atur -ja fos per acomiadament o per ser inclosa en un ERTO- encara no ho han fet, diverses setmanes després d’haver-ho tramitat, amb les tensions i complicacions que això comporta entre famílies necessitades". També asseguren que "molts cops aquestes prestacions se situen per sota dels llindars de risc de pobresa, especialment pel que fa a les mares i pares que n’han de percebre, a causa d’una imposició centralista d’aquestes prestacions que perjudica els i les perceptores dels territoris amb un cost de la vida més elevat".