Mor als 84 anys Carles Dalmau Robres, cofundador del Retaule de Sant Ermengol i del CEFUC
Aquest dilluns al migdia s'ha celebrat, a la Catedral de Santa Maria, la missa funeral per Carles Dalmau Robres, que ha mort als 84 anys. Dalmau ha estat una de les persones més actives en la vida social de la Seu d'Urgell de les darreres dècades, amb presència en un gran nombre d'entitats i activitats de la ciutat, a més a més d'un gran coneixedor de la història local, sobre la qual havia escrit recentment dos llibres.
Nascut a la Seu el 23 de novembre de 1930, Carles Dalmau cursà estudis al col·legi de La Salle, entre el 1939 i el 1945. Treballador de banca des dels 14 anys, el 1957 es va casar amb Pilar Ausàs, amb qui va tenir quatre fills. Per tirar endavant la seva família, alternà la feina a Banesto amb negocis de representacions comercials i el 1970, amb d'altres socis, va obrir l'establiment Pneumàtics Segre SL.
Molt implicat en la vida social de La Seu d'Urgell, Dalmau va ser caramellaire, membre de la Germandat de Sant Sebastià i, a més a més, cofundador del retaule de Sant Ermengol, de Ràdio Joventut de la Seu i del club d'esquí de fons CEFUC. També va ser durant 18 anys patró de la fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell, del consell de pastoral del Bisbat d'Urgell i del Consell d'Economia. Paral·lelament, i, per encàrrec del bisbe Joan Martí Alanis, el 1991 va posar en marxa el moviment Vida Creixent, del que en fou president fins al 2008.
Com a gran coneixedor de la història de La Seu d'Urgell, el 2011 va publicar el llibre 'Carrer Major de la Seu' (A4 Edicions), un fidel retrat de l'evolució de l'artèria comercial de la ciutat des de la fi de la Guerra Civil fins al començament del segle XXI.
Després de l'èxit d'aquesta obra, va publicar Camins de llet i neu, un recorregut per la història de les antigues lleteres i del transport en general a l'Alt Urgell i Cerdanya entre 1930 i 1980. La seva feina tant al banc com al taller, en què prengué contacte amb la major part dels amos dels camions mixts que transportaven persones i marranxes de llet, sumat a la feina del seu sogre Josep Ausàs a Lleteries (més endavant Rilsa), l'impulsaren a escriure aquesta obra. Un llibre que aporta valuosos testimonis d'una activitat que no estava exempta de riscos i que va entrar en declivi per l'augment d'exigències al transport de la llet, el despoblament dels pobles d'alta muntanya i el progressiu tancament de les explotacions ramaderes familiars.
Per tot plegat, Carles Dalmau havia estat entrevistat sovint a RàdioSeu i, alhora, havia col·laborat amb els seus articles en publicacions locals com ara Lo Banyut, Cadí-Pedraforca, Viure als Pirineus, Església d’Urgell, Butlletí de Vida Creixent d’Urgell, Anys Daurats i Les Mesures.
