Mor Conxita Grangé, l'última catalana supervivent del camp de concentració de Ravensbrück
Conxita Grangé Beleta, l'última supervivent catalana del camp de concentració de dones de Ravensbrück, ha mort aquest dimarts als 94 anys a Tolosa de Llenguadoc, la ciutat on va residir bona part de la seva vida. Grangé era nascuda a Espui, al Pallars Jussà, i va fer d'enllaç amb els maquis. La consellera de Justícia, la pallaresa Ester Capella, ha trucat a la família de Grangé per traslladar-li el condol en nom del Govern.
El 24 de maig del 1944, Grangé va ser detinguda a Peny juntament amb la seva tieta Maria Castelló i la seva cosina Elvira Ibarz, i van ser lliurades a la Gestapo. El 9 de setembre d'aquell mateix any van ser internades al camp de concentració alemany, on també van ser tancades d'altres dones com ara Neus Català, morta l'abril passat.
La mort de Conxita Grangé arriba tot just un mes després que la Vall Fosca li fes un homenatge. Va ser el 26 de juliol passat, quan es va col·locar un plafó davant de la casa d'Espui on va néixer. Després de sobreviure al camp d'extermini, Grangé va dedicar bona part de la seva vida a explicar la seva experiència a les escoles i a mantenir viva la memòria de les dones deportades. Per aquesta tasca va obtenir una notable popularitat a França, on ha rebut destacades condecoracions del màxim nivell com ara la Legió d'Honor i la Medalla de la Resistència.
Resistència, deportació i retorn
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui el 6 d'agost de 1925, en una família de vuit germans. A causa d'una malaltia de la seva mare, al cap de dos anys la van portar a Tolosa de Llenguadoc, a casa dels seus oncles: Jaume Beleta (fill de casa Antema, de la Plana de Mont-Ros) i Elvira Ibarz. A la capital occitana hi va viure amb Maria Castelló, filla de l'Elvira, fins a la Guerra Civil (1936-1939), quan la família va tornar Catalunya per lluitar al costat de la República.
Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la Resistència contra els nazis. Però el setembre 1944 -quan França començava a ser alliberada pels aliats- Conxita, la seva tieta i la seva cosina van ser capturades pels nazis, lliurades a la Gestapo, empresonades i torturades a Tolosa de Llenguadoc, des d'on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. El 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück.
Abans de l'alliberament, quan el camp fou bombardejat per l'aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita Grangé es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.