Mor Jordi Riba Segalàs, 'Palanca', personatge clau de la muntanya de Tor

Aquesta matinada de divendres ha mort als 83 anys Jordi Riba Segalàs, 'Palanca', personatge clau en el conflicte de la muntanya de Tor al llarg de les darreres dècades.

La notícia l'ha fet pública aquest matí el periodista Carles Porta, autor del llibre Tor. Tretze cases i tres morts, que abordava a fons els enfrontaments per la propietat de la muntanya entre les famílies d'aquest poble del Pallars Sobirà, situat al municipi d'Alins i a poca distància del límit comarcal amb l'Alt Urgell. Tot i que 'Palanca' ja era conegut anteriorment, la seva aparició en aquest best-seller l'havia convertit en un dels personatges contemporanis més famosos de l'Alt Pirineu.

Porta ha dit de Palanca que era un home "complicat i difícil però que es feia estimar". El periodista ha recordat per a l'ACN la frase "les morts tràgiques a Tor són al juliol" que apareix al seu llibre, però ha destacat que Palanca "ha mort al novembre, a casa, per malaltia i molt ben cuidat". Pablo Moreno, qui des de feia anys es feia càrrec de Palanca i el cuidava, ha estat qui ha trucat a Carles Porta per comunicar-li que havia mort. El funeral tindrà lloc aquest dissabte a les 12 del migdia a Alins.

Tot i que des de fa dos anys Palanca -nascut l'any 1936- tenia molt poca incidència a la vida de Tor, Carles Porta ha augurat que la seva mort "pot significar un pas cap a la pacificació del poble", tot i que els darrers anys ja "no hi havia la tensió que hi havia anys enrere". Porta creu que "no hi tornarà a haver violència" a Tor perquè la gent jove que hi ha ara "tenen un esperit positiu", si bé reconeix que Tor és un indret complex en el qual el futur no està escrit. El periodista i ex corresponsal, especialitzat en successos i crims, reconeix que Jordi Riba és "un dels personatges més increïbles, segurament el més increïble" que ha conegut i que era "odiat per bastants, i estimat per uns quants", però que ell personalment l'apreciava i en guarda un bon record, i considera que ja ha esdevingut "un mite del Pirineu".

Conflicte pels usos de la muntanya

El conflicte de Tor es remunta al 1896, quan es va constituir la Societat de Copropietaris de la Muntanya, de manera que les tretze cases del poblet es repartien la sobirania sobre les terres. Així, la gent de Tor evitava que la muntanya, molt rica en pastures i fusta, fos declarada comunal i per tant passés a ser propietat de l'Estat espanyol.

Una de les clàusules dels estatuts era que per a ser copropietari de la muntanya calia viure tot l'any al poble, fins i tot durant l'hivern, quan Tor queda aïllat i incomunicat per les grans nevades. Aquesta clàusula va acabar desencadenant el conflicte entre Josep Montané 'Sansa' i Jordi Riba 'Palanca', que es disputaven la propietat de la muntanya. Palanca ha defensat tota la vida el manteniment de les activitats tradicionals de pastura i explotació de la fusta. En canvi, Sansa era més partidari de buscar un aprofitament turístic de la muntanya i obrir-hi una estació d'esquí en col·laboració amb Rubén Castañer, un empresari aragonès que s'havia establert a Andorra, d'on més endavant va ser expulsat pel seu caràcter violent.

A l'inici de la dictadura franquista, els maquis van fer una incursió a Tor i, segons Palanca, en saber que Sansa havia trucat a la Guàrdia Civil, van cremar diverses cases del poble. Això va provocar que molts veïns abandonessin el nucli. Anys més tard, el 1980, dos treballadors de Rubén Castañer van matar a trets dos empleats de Palanca, quan ja s'havia començat a especular amb la possibilitat de fer a la zona una estació d'esquí. El punt culminant del conflicte va arribar el febrer de 1995, quan els tribunals van declarar Sansa com l'amo únic de la muntanya. Cinc mesos després va ser assassinat a casa seva, en un crim que no s'ha esclarit mai tot i que entre els sospitosos principals hi va haver dos veïns de la Seu d'Urgell, Josep Mont i Marli Pinto, que van ser absolts.