Mor l'escultor Nico de Winter
L'escultor Nico de Winter ha mort aquest dissabte als 75 anys. D’origen holandès, estava establert a Ossera (al municipi de la Vansa i Fórnols) des de l’any 1982, on tenia la casa i el taller. Anteriorment havia viscut al poble, ara ja deshabitat, de Forn, al terme de Fígols i Alinyà. La seva mort ha produït "un immens dolor" al poble, de poc més de vint habitants, on era molt estimat per tothom.
Nico de Winter va treballar durant molts anys la pedra, amb la qual va crear desenes d’obres d’un estil molt pur i de diferents formats, algunes de les quals tenia exposades de forma permanent en diferents punts d’Ossera. Va crear també diverses obres escultòriques monumentals, com la dedicada a les trementinaires, situada a Sorribes de la Vansa, i la que va fer en homenatge a Edmund Hillary a l’entrada del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a Sant Joan Fumat. A més a més, havia fet nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives. Els darrers anys va canviar la pedra per la ceràmica.
De Winter formava part de la petita comunitat d’artesans d’Ossera, juntament amb Eulàlia Torras (Formatgeria Serrat Gros), Suzette Böringer (Herboristeria Cal Nogué), Núria Rosell (Melmelades Cal Casal) i Jaume Rovira (Art Espai Jaume), que han donat una singular personalitat a aquest poble i que, en gran mesura, el van salvar d’un despoblament que semblava inevitable.
Biografia
Nascut a Amsterdam el 1942, Nico de Winter va arribar a Ossera el 1982, amb 40 anys, després d'haver voltat per mig món fent autoestop. Després d'uns primers anys en què va treballar com a formatger al costat d'Eulàlia Torres (Serrat Gros), el 1992 va iniciar va iniciar la seva trajectòria artística, per tal de fer efectiva la seva passió per l'escultura, i es va formar al Centro Internacional da Escultura Pedro Pinheiro.
Els seus inicis van tenir com a tret distintiu les escultures de pedra i fusta, tot buscant un fort vincle entre l'obra d'art i l'entorn natural. Més endavant va apostar també per treballar amb objectes reciclats. Els seus darrers anys, a partir del 2013, i ja amb una àmplia experiència a l'hora de modelar tot tipus de materials, es va introduir en el món de la ceràmica artesanal.
El 1993 va presentar la seva primera exposició individual a la Galeria Pedra o Justa de Lisboa; i l'any següent, el 1994, va exposar a Organyà, alhora que participava en diverses mostres col·lectives organitzades a Portugal. Al llarg dels anys següents va participar en desenes d'exposicions, tant individuals com col·lectives, tant a la Seu i a l'Alt Urgell com fora de la comarca, en poblacions com ara Andorra la Vella, el Pas de la Casa (on hi va fer escultures de neu), Barcelona, Canet de Rosselló, Cambrils, Cadaqués i Còrdova.