Municipis d'arreu del Pirineu se sumen a les crítiques cap a la tramitació de l'Agència de la Natura
Alcaldes i d'altres representants locals de l'Alt Pirineu i Aran s'han sumat els darrers dies a les moltes crítiques cap a la manera com s'ha fet la tramitació parlamentària de la proposició de llei per crear l'Agència de la Natura de Catalunya. Molts dels batlles es mostren especialment dolguts pel fet que, tot i que els municipis -com a propietaris de terrenys- i els responsables locals de terrenys privats són una part imprescindible en la gestió del medi, no se'ls ha tingut en compte. En molts casos fins i tot s'han hagut d'assabentar per casualitat, o bé pels mitjans de comunicació, del fet que es prepara la instauració d'aquest organisme, perquè ni el Govern ni el Parlament no els ho havien comunicat.
Xavier Porta, alcalde de Bellver de Cerdanya (un dels municipis més extensos de Catalunya, amb prop de 100 km2), exigeix al Govern i al Parlament "respecte" cap a la gent del territori i que "es tingui en compte que tot això (el medi) no ho manté un senyor de Barcelona des d'un despatx, sinó que es manté des d'aquí, en el dia a dia, recuperant i arreglant camins, cuidant o tallant arbres i fent una gestió correcta". Porta, en declaracions a l'ACN, reivindica que la gent que viu a prop d'aquests entorns "també aprecia la natura, i potser molt més que alguns d'aquests senyors que pretenen fer-ne la gestió".
El batlle de Fontanals de Cerdanya, Ramon Chia, també critica aquest menysteniment cap a la població local i recorda que "les muntanyes són molt boniques i estan molt bé, i la teoria des de fora és molt bonica, però els qui en veiem el dia a dia i trepitgem el bosc cada dia som nosaltres, per exemple ara mateix reparant els desperfectes del temporal Gloria". Chia conclou que "la teoria ha d'anar acompanyada de la pràctica" i que no es pot tirar endavant una proposta com aquesta sense tenir-hi en compte els representants locals.
Encara a la Cerdanya, l'alcalde de Das, Enric Laguarda, lamenta que fins ara fa pocs dies no sabien "absolutament res" de la tramitació parlamentària per crear l'Agència de la Natura, i que se n'ha hagut d'assabentar "per sort". Laguarda denuncia que "com sempre" s'està impulsant un projecte que afecta el Pirineu "sense la participació del territori", i remarca que "no és normal que un municipi com Das, que té molta muntanya, no sàpiga que s'està fent tot això". A més a més, dubta que el futur òrgan sigui útil perquè "ja hi ha una agència semblant, que és l'Agència Catalana de l'Aigua, i és un desastre". Amb relació a aquesta crítica, el batlle aprofita per denunciar que fa cinc anys que van demanar a l'ACA refer el seu tram de riu i encara no els han atès.
El Pallars Sobirà reclama la interlocució directa
En representació del Pallars Sobirà, el president del Consell Comarcal, Carles Isús, hi afegeix que "no pot ser que en aquelles coses que afecten tant el territori es creïn sense generar un debat normal i tranquil per veure com ens afectarà; i no només amb els polítics sinó amb tot el món empresarial, els ramaders i tota la gent que es veurà afectada, que és molta". En aquest sentit, Isús alerta que, tal com està plantejada, l'Agència de la Natura pot perjudicar la capacitat de decisió "no només als pobles de muntanya i l'Alt Pirineu sinó també a tot el litoral i al món rural en general".
El dirigent pallarès, alhora, considera que de moment el Govern ha perdut una bona oportunitat de demostrar amb fets els propòsits plantejats en la presentació, ara fa just un any, del programa 'País Viu', que inclou l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Isús recorda que en aquell moment el president Quim Torra es va comprometre a establir una interlocució directa amb el territori per tal d'evitar episodis polèmics com ara les crítiques de la població local a la suspensió del Doctor Music Festival, al programa d'alliberament d'óssos o bé a les revisions del Pla Director Urbanístic sense tenir en compte els municipis afectats. I indica que en algunes qüestions sí que s'ha millorat la relació, però que en aquesta no hi ha hagut cap intercanvi previ d'informació.
Carles Isús subratlla que el Pallars Sobirà és la comarca que més pateix les limitacions per motius mediambientals, amb una afectació del 92%, però que al conjunt de Catalunya el conjunt d'espais afectats per diferents restriccions arriba igualment fins al 70%. Per això, conclou que "no pot ser que en una qüestió de tanta transcendència no es comenci a explicar de què va fins a 15 dies abans de l'aprovació". I matisa que "el debat no és Agència sí o Agència no, sinó que cal trencar d'una vegada per totes amb aquesta inèrcia d'aprovar les lleis i després explicar-les als afectats".
El PN Alt Pirineu i Rialp defensen la proposta
Un dels pocs ens del territori que defensa com s'ha tramitat l'Agència de la Natura és el Parc Natural de l'Alt Pirineu. El seu president, Joan Ordi, creu que per a ells pot ser un òrgan útil perquè actualment depenen d'un "macrodepartament" com és la Conselleria de Territori i Sostenibilitat i, dins d'aquesta, de la Direcció General de Medi Natural. Ordi afirma que això fa que "els tràmits siguin molt farragosos" i creu que el nou òrgan els pot ajudar a alleugerir-los en aspectes com ara la contractació de personal.
El responsable de l'espai protegit, a més a més, també defensa la creació de l'impost sobre les emissions de CO2 de vehicles privats -malgrat que la gran majoria d’ens locals pirinencs veuen injust que s’apliqui al territori- perquè assegura que "en principi" la recaptació "haurà de recaure sobre aquesta agència" i creu que això pot servir perquè els parcs naturals tinguin més recursos.
De la seva part, l'alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, coincideix amb Joan Ordi en el sentit que el nou òrgan pot tenir alguns aspectes positius, que aquesta és la tendència actual de gestió a nivell global i que "el territori n'ha de treure profit". Sabarich explica que un dels principals temors dels municipis pirinencs és que l'Agència de la Natura afecti la gestió dels boscos municipals, però assegura que després de llegir-ne el redactat ell interpreta que “no és el cas". Tot i afirmar que cal "donar una oportunitat" a la proposta, el batlle pallarès reconeix que la tramitació no ha estat prou transparent i que "si tira endavant, des del territori cal fer força per ser escoltats, patir la mínima afectació possible i que hi hagi més generació de riquesa i de llocs de treball".
Finalment, Sabarich ha aprofitat per recordar que la proposta de crear l'Agència de la Natura no ha sorgit de la Generalitat, sinó de quatre grups diferents del Parlament: els dos que conformen el Govern (JxCat i ERC) i dos dels grups de l'oposició (PSC-Units i En Comú Podem).
Més mostres de rebuig al tràmit
Aquestes valoracions s'afegeixen a les mostres de rebuig expressades els dies anteriors pels sindicats agraris -que denuncien que no se'ls tingui en compte com a actors imprescindibles en la preservació del medi- i per la Diputació de Lleida, que al plenari de la setmana passada va aprovar una moció en què insta el Parlament a "paralitzar" la tramitació de la proposició i a encetar una sèrie de consultes amb tots els sectors implicats.
De la seva part, el Consell d'Alcaldes de l'Alt Urgell també ha demanat al Govern l'aturada del tràmit. A la petició hi han donat suport 17 dels 19 batlles i batllesses de la comarca.