Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Noves datacions posen de manifest que els jaciments prehistòrics al Parc Nacional d'Aigüestortes no són una excepció

Noves datacions posen de manifest que els jaciments prehistòrics al Parc Nacional d'Aigüestortes no són una excepció

Restes de llenya i closca d'avellana trobada al Portarró evidencien la presència humana en aquest espai fa 5.000 anys
Jaciments prehistòrics al PN Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Foto: GAAM)
15/05/2020 18:46

Les datacions de Carboni 14 realitzades a tres mostres de jaciments arqueològics del Portarró, al Parc Nacional d'Aigüestortes, han permès certificar la presència humana en aquesta zona fa 5.000 anys i confirmar el "potencial arqueològic del jaciment".

Al primer la datació de dues mostres indica que entre el segle X-XI es va utilitzar de forma "intensa i recurrent" com a refugi o hàbitat. Al segon s'hi ha fet tres datacions amb restes de llenya i una closca d'avellana cremada en petits focs a terra, una per cada fase d'ocupació humana identificada a l'excavació del 2019. La més recent ha proporcionat una edat propera al segle XVI, la closca d'avellana té una antiguitat de 4.300-4.100 anys i la cronologia de la tercera mostra és d'uns 5.000 anys.

Ermengol Gassiot, arqueòleg i director del Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya (GAAM) de la UAB, ha manifestat a l'ACN que "no són unes datacions inèdites" però ha destacat la seva importància per ser "una evidència més de la presència de restes arqueològiques prehistòriques en alta muntanya".

Amb aquestes noves datacions s'ha evidenciat que "els jaciments prehistòrics no són una excepció". "Es tracta d'un nou exemple de presència humana per sobre els 2.200 metres ara fa 5.000 anys", ha sentenciat Gassiot. En el cas de l'abric del Portarró, amb aquestes noves datacions, ha quedat demostrat "l'ús continuat d'un mateix espai, al llarg del temps, amb històries d'ocupació llargues".

L'interès del jaciment del Portarró pels arqueòlegs és perquè parla d'una època (fa 5.000 anys) on "segurament es va produir el primer gran impacte humà en la vegetació d'alta muntanya" i "amb la consolidació de les pastures d'alçada per sobre els 2.300 metres", ha explicat Gassiot.

Recerca iniciada l'any 2004

Una recerca liderada pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el GAAM iniciada el 2004 va documentar prop de 350 jaciments arqueològics, una part dels quals són petits abrics rocosos vinculats a blocs erràtics entre 2.000 i 2.500 metres d'altitud. L'excavació a l'Abric de les Obagues de Ratera (2015-2019) ja va deixar al descobert una extensa seqüència que evidencia la seva utilització reiterada com a lloc de refugi o d'habitació des de fa pràcticament 10.000 anys, a 2.320 metres.

Gassiot ha remarcat que l'abric principal del Portarró "no s'ha acabat d'excavar" i en properes campanyes hauran de certificar si hi ha capes més antigues i d'aquesta manera poder documentar "tot el que queda de prehistòria". Pròximes excavacions hauran de permetre de determinar si aquest abric estava ocupat fa 10.000 anys, com va passar amb el de Ratera

Entre la recerca de jaciments arqueològics i els resultats de les diferents campanyes d'excavacions que s'hi han fet, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és la zona d'alta muntanya de tot el Pirineu i la Península "més ben documentada en termes arqueològics".