Posen emissors als últims sis voltors negres que es reintroduiran al Pirineu
Les organitzacions encarregades del programa de reintroducció del voltor negre al Pirineu han identificat i posat emissors als darrers sis exemplars de l'espècie que es reintroduiran. Els rapinyaires han estat equipats amb emissors GPS i terrestres, se'ls ha anellat i se'ls ha decolorat les ales per poder-los reconèixer a distància. Aquests exemplars també han passat una revisió veterinària per tenir constància del seu estat de salut i saber que estan preparats per tornar a viure en llibertat.
El programa de reintroducció del voltor negre al Pirineu va començar l'any 2007 gràcies a una col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, el Grupo de Rehabilitación de la Fauna Autóctona y su hábitat (GREFA), Trenca i Catalunya Caixa. El president de GREFA, Ernesto Álvarez, ha explicat a l'ACN en relació amb el procés de reintroducció que "els emissors seran importants per fer un bon seguiment dels rapinyaires, veure què fan, com es comporten, si s'adapten bé, i per saber que no corren cap perill".
Els sis voltors, que es troben en una gàbia d'aclimatació, s'alliberaran abans d'un mes i passaran a formar part de la reserva de la Muntanya d'Alinyà. El gestor d'aquest espai, Jordi Dalmau, ha manifestat que el marcatge i posterior obertura de la porta suposarà "la culminació i el punt i final del projecte de reintroducció del voltor negre a la zona".
Balanç positiu
A la reserva d'Alinyà i Boumort hi viuen actualment unes dotze parelles de voltor negre que s'hi han reintroduït els darrers nou anys. D'aquests exemplars n'hi ha que s'han portat de centres de recuperació, d'altres s'han criat en captivitat i una petita part forma part de la població autòctona, que ja ha nascut a la reserva. Álvarez valora molt positivament aquest fet, ja que "el voltor negre va desaparèixer de la zona fa uns 100 anys".
Un dels objectius importants de projecte, a part de recuperar la població d'aquest rapinyaire al Pirineu i crear-ne una població estable, és aconseguir una comunicació entre aquesta au i les altres de la península, afavorint un punt de pas amb la resta d'Europa.
El voltor negre és un gran rapinyaire que no assoleix la maduresa sexual fins als sis anys i fa el niu als arbres i no a les roques. Es tracta d'un niu molt voluminós que, un cop s'estableixen al territori passa a ser el seu habitatge permanent. Mentre que d'adults són més sedentaris, els voltors negres joves són més erràtics i poden colonitzar altres zones. Aquestes aus viuen entre 30 i 40 anys.