Presència pirinenca a la concentració de més de 200 alcaldes catalans a Brussel·les
Més de 200 alcaldes i alcaldesses d'arreu de Catalunya, entre ells una dotzena de batlles de l'Alt Pirineu, s'han desplaçat aquest dimarts fins a Brussel·les per concentrar-se davant la Comissió Europea i reclamar la intervenció de les institucions comunitàries davant la "perscució" que consideren que estan patint les institucions catalanes per part de l'Estat espanyol, després del cessament i empresonament de mig Govern català i la demanda d'extradició del president Carles Puigdemont i dels consellers que s'han allotjat a Bèlgica. La visita, que ha inclòs un acte públic, ha estat organitzada per les dues principals entitats municipalistes de Catalunya: l'ACM -que representa més de 900 ens locals- i l'AMI.
Entre els participants hi ha hagut cinc alcaldes de l'Alt Urgell: Albert Batalla (la Seu d'Urgell), Miquel Sala (Oliana), Celestí Vilà (Organyà), Cristina Barbens (Bassella) i Rosa Fàbrega (les Valls d'Aguilar). També s'hi han sumat, entre d'altres, l'alcalde d'Alp i president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, juntament amb representants del Pallars Sobirà i el Jussà.
El president de l'ACM, Miquel Buch, ha explicat que l'objectiu principal és la "internacionalització" de la situació de Catalunya per denunciar que ara mateix hi ha "presos polítics" a l'Estat espanyol i demanar-ne l'alliberament, com també que tots els ciutadans europeus "en prenguin consciència" i tinguin constància de "l'empipament" que hi ha actualment a Catalunya per aquesta situació. De la seva part, Albert Batalla ha comentat que s'han desplaçat "al cor d'Europa per dir que som gent de pau i estimem la llibertat".
"Anomalia democràtica"
Durant la jornada, i tot i que no era l'objectiu principal de la visita, els alcaldes també s'han trobat finalment amb Carles Puigdemont i amb els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, cessats pel Govern espanyol i que s'han instal·lat a Brussel·les per exposar a tot Europa el que defineixen com un "cop d'estat" per part de les institucions espanyoles, reflectit en l'empresonament dels seus companys de govern. De fet, en una apel·lació directa al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, Puigdemont els ha preguntat: "Seguireu ajudant Rajoy amb aquest cop d'estat?". En aquest sentit, ha denunciat que Catalunya és ara mateix "l'únic territori" a Europa que pateix "l'anomalia democràtica" de no tenir el seu govern ni parlament escollits.
Puigdemont ha afirmat que el 155 "restringeix llibertats i drets i amenaça Catalunya i Europa" i ha reclamat que el 21-D es pugui celebrar amb "normalitat democràtica"; és a dir, "sense policies que amenacin la diversitat d'opinió" ni amb "límits a les idees dels altres". Puigdemont ha defensat novament que "l'únic camí per esdevenir una república independent és la democràcia". També ha exposat que "a l'Estat espanyol la repressió li serveix per imposar la seva força, però mai convenceran", perquè als catalans els "agraden els reptes democràtics" i per això participaran als propers comicis malgrat no haver estat convocats des de Catalunya mateix.