Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Primera sessió de participació ciutadana per a l'elaboració de la futura Llei d'alta muntanya

Primera sessió de participació ciutadana per a l'elaboració de la futura Llei d'alta muntanya

La jornada tindrà lloc a la Colònia Escolar de Berga i els interessats s'hi han d'inscriure prèviament El 28 de gener es desenvoluparà un segon debat a l'Oficina Comarcal de Sort
19/01/2015 13:45

El Departament de Territori i Sostenibilitat impulsarà aquest dimecres, 21 de gener, la primera sessió de participació ciutadana en el marc del procés d’elaboració de la futura Llei d’alta muntanya. La jornada tindrà lloc a la Colònia Escolar de Berga i els interessats a participar-hi s’han d’inscriure mitjançant el formulari disponible a la web del Departament. El proper 28 de gener es desenvoluparà una segona sessió de debat, en aquest cas a l’Oficina Comarcal de Turisme de Sort.

Ambdues jornades tindran una part participativa i una altra informativa, on es donarà a conèixer als assistents el document amb les conclusions del grup de treball tècnic que va desenvolupar la seva tasca durant l’any 2014. Aquest grup estava integrat per professionals, tant del Departament com del territori, involucrats en les àrees de desenvolupament rural, turisme, medi natural, telecomunicacions, estacions d’esquí i d’altres àrees estratègiques en l’economia pirinenca.

Les sessions de debat obertes a la ciutadania suposen la segona fase del procés participatiu impulsat pel Departament al voltant de la necessitat d’elaborar una nova Llei d’alta muntanya. Anteriorment, el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha mantingut trobades amb els presidents dels 10 consells comarcals de muntanya i els alcaldes de les capitals d’aquestes comarques per tal de recollir directament les seves aspiracions. Així mateix, s’ha pactat un calendari de treball conjunt per donar forma al text legislatiu.

En tots els casos, es tracta d’escoltar les necessitats reals de les comarques muntanyenques de primera mà per tal que la nova Llei s’elabori de manera consensuada i pugui ser realment eficaç.

Una Llei a revisar

El Govern català va aprovar el 1983 la Llei d’alta muntanya, que abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallar Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa. Aquella Llei partia de la base que l'àrea de muntanya no havia assolit el mateix grau de desenvolupament econòmic de la resta de Catalunya i que requeria d’un esforç addicional, per part de les administracions, per tal de dotar-les d’infraestructura i d’equipament.

Trenta anys després, l’any 2011, el Consell General de Muntanya va encarregar al Departament de TES engegar el procés de revisió de la Llei. Fruit d’aquest encàrrec, es va constituir el grup de treball, que va elaborar un primer document de diagnosi.

Una nova política amb objectius i instruments diferents

El grup de treball va constatar, com a premissa bàsica, l’obsolescència de la Llei però, alhora, la necessitat d’impulsar estratègies i instruments que continuïn contribuint al desenvolupament de les comarques muntanyenques. Per a desenvolupar aquestes accions, seria útil l’empara d’una llei, tot i que no és imprescindible.

Es conclou que els objectius de la política de muntanya, amb independència de l’instrument que l’acabi vehiculant, han de ser diferents als de la Llei vigent de 1983. Aquell text es focalitzava sobretot en les infraestructures viàries, l’obra pública i els equipaments, mentre que ara es considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Per a la nova etapa, s’aposta per concentrar l’esforç en projectes que es considerin estratègics i treballar mitjançant programes integrats, amb la participació de tots els actors concernits, que tinguin capacitat tractora de l’economia, objectius concrets, actors identificats i terminis definits.

Així mateix, es considera necessària la creació d’un instrument, un observatori, que vetlli perquè els instruments i el conjunt de les polítiques públiques s’ajustin a l’especificitat de les comarques de muntanya i aprofundir en les oportunitats de la cooperació transfronterera.

Els integrants del grup de treball remarcaven la necessitat de dotar-se d’un nou model organitzatiu per poder implantar aquests programes. Així, aposten per una agència de promoció econòmica del Pirineu amb tècnics de totes les comarques de muntanya que actués de ròtula entre el Govern de la Generalitat i un territori més organitzat. Aquesta agència hauria de funcionar amb un contracte programa i la seva funció seria concertar els programes, coordinar les estratègies comarcals, impulsar la internacionalització i liderar els projectes clau.