Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Proves de vols instrumentals amb GPS a l'Aeroport Andorra-la Seu

Proves de vols instrumentals amb GPS a l'Aeroport Andorra-la Seu

Experts de la Universitat Politècnica de Madrid analitzen els paràmetres de l'aterratge i enlairament a la pista. En cas de rebre el vistiplau, el nou sistema, pioner a l'Estat, podria facilitar l'arribada de més vols
Proves de vols instrumentals a l'Aeroport Andorra-la Seu
29/03/2017 14:20

L'Aeroport Andorra-la Seu ha acollit aquest dimecres una prova de vols instrumentals amb sistemes d'aterratge i enlairament mitjançant GPS. L'operació és pionera a l'Estat i ha de servir per valorar la viabilitat de la implantació d'aquest mitjà a la pista alturgellenca, cosa que podria facilitar l'arribada de més vols en el futur ja que millora notablement les opcions d'aproximació en cas de boira o núvols.

L'avió, un ATR72-500 operat per Swiftair i amb capacitat per a 72 passatgers, ha sortit de Madrid-Barajas amb els tècnics a bord i ha arribat a l'aeroport de la Seu a 2/4 de 12 del migdia. L'acció s'ha aprofitat per mesurar diversos paràmetres tècnics que cal tenir en compte a l'hora de valorar si els vols instrumentals són viables en aquesta instal·lació. De fet, l'anàlisi és a càrrec de Luis Pérez, professor titular del Departament de Sistemes Aeroespacials, Transport Aeri i Aeroports de la Universitat Politècnica de Madrid. Pérez ha subratllat que a l'Estat espanyol "hi ha poca experiència en operar amb instrumental en pistes visuals" com la de la Seu. De fet, a Espanya encara no hi ha cap aeroport que utilitzi aquest sistema, malgrat que ja és força habitual en d'altres països, especialment al nord d'Europa.

En el món aeronàutic el mitjà es coneix com a Sistema de Navegació Global per Satèl·lit (en les sigles en anglès, GNSS), tot i que la majoria de gent el coneix com a GPS. Fins ara tots els aeroports de la península utilitzen ajudes convencionals, però es vol aprofitar que l'aeroport de la Seu és de recent creació per introduir-lo, cosa convertiria la instal·lació pirinenca en pionera. Un dels punts més complexos amb què s'ha trobat l'estudi és el pendent d'aterratge, que és de 4,5 graus (l'habitual és fins a 3,5), cosa que obliga a agafar més velocitat vertical de descens i, en cas de poca visibilitat, complica l'operació. Tot i això, Pérez creu que el tipus d'avions admesos a la Seu poden assumir aquest requisit i ha posat d'exemple l'aeroport de la City de Londres, a poca distància del centre de la capital britànica, on els avions aterren amb un pendent encara més pronunciat, de fins a 5,5.

Condicions idònies a l'Alt Urgell

Per això, el professor de la UPM confia que l'autoritat aeroportuària acabi donant la certificació a l'Aeroport Andorra-la Seu per a aquestes operacions. Com a punts favorables, Luis Pérez ha apuntat especialment el fet que a la zona de l'Alt Urgell i el Pirineu els núvols solen estar a més alçada -per damunt dels 5.000 peus- que en d'altres àrees on són habituals els núvols baixos -al litoral- o la boira espessa -als altiplans interiors. Així, malgrat l'orografia, les condicions meteorològiques pirinenques faciliten les maniobres en cas de reducció de la visibilitat, ja que els pilots ja no es troben amb els núvols quan són a punt d'aterrar i, per tant, no han d'avortar l'operació.

El també responsable del Grup d'Investigació de Navegació Aèria conclou que "això facilita disposar de més regularitat en els vols, perquè redueix les possibilitats que s'hagin d'anul·lar aterratges o enlairaments per la meteorologia". Tot i la possibilitat d'ampliar el nombre de vols, Pérez ha volgut aclarir que el potencial de creixement de l'aeroport de la Seu "ve marcat per les seves dimensions limitades i pel fet que no pot créixer més", però creu que sí que hi ha marge perquè rebi més vols comercials perquè hi ha públic potencial interessat a venir a Andorra i als Pirineus i, concretament, fer-ho en avió.

Finalment, l'expert ha remarcat que els sistemes utilitzats fins ara estan quedant "obsolets" i que per tant té tota la lògica que a la Seu s'hi instal·li el de GNSS, tenint en compte que és la tendència actual i que el cost, assegura, no és excessivament diferent.