Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Quim Torra aconsella als ajuntaments amb romanent que no el lliurin a l'Estat

Quim Torra aconsella als ajuntaments amb romanent que no el lliurin a l'Estat

El president qualifica d'"espoli" la pretensió del Govern espanyol de fer un fons comú amb els superàvits dels ens locals. A l'Alt Pirineu destaquen com a comarques més afectades la Cerdanya i el Pallars Jussà; i entre els municipis, els de Josa i Tuixent, Prats i Sansor i Urús
Oliana
06/08/2020 15:35

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha aconsellat públicament als ajuntaments i consells comarcals catalans que "s'oposin" a la pretensió del Govern espanyol d'apropiar-se dels romanents i superàvits d'aquestes institucions per crear un fons comú en el marc de la crisi econòmica. Concretament, Torra demana de manera explícita als ens locals del país que "no transfereixin els diners a Madrid", en al·lusió a l'executiu central.

Des de les xarxes socials, el president català ha mostrat el seu rebuig a aquesta mesura perquè la considera un "espoli", el qual quantifica en 3.500 milions d'euros, tot i que tem que pot arribar fins als 5.000 milions. A més a més, lamenta que aquesta apropiació es faci "per decisió del PSOE i amb l'abstenció de Podemos i Comuns", tot recordant que s'ha ratificat pel vistiplau de la Federació Espanyola de Municipis. Aquesta associació, controlada pels alcaldes de partits d'àmbit estatal, ha aprovat la proposta del Govern espanyol amb 12 vots a favor (dels representants del PSOE), 12 en contra i l'abstenció de l'únic representant d'Unidas Podemos, que hauria pogut decantar la votació. Així, finalment l'aprovació es va haver de fer amb el vot de qualitat del president d'aquesta entitat, el socialista Abel Caballero.

Quim Torra feia aquestes afirmacions tot enllaçant una notícia publicada pel portal Nació Digital, en la qual s'hi detalla com aquesta mesura del govern de Pedro Sánchez pot afectar els habitants de cada municipi o comarca de Catalunya. Pel que fa a l'Alt Pirineu i Aran, la gran majoria de consistoris en surten perjudicats perquè, si es confirma la decisió, no podran disposar lliurement dels romanents de tresoreria del 2019, que per exemple l'Ajuntament de la Seu d'Urgell vol destinar al fons creat per compensar els efectes econòmics de la COVID-19 entre els habitants de la ciutat. La resta d'ens també han previst en molts casos mesures per fer servir aquests recursos per a les necessitats més immediates, ara que els fan més falta que mai.

Afectació als municipis de l'Alt Urgell i del Pirineu

Pel que fa al superàvit, en canvi, la situació varia molt més perquè hi ha consistoris amb números verds i d'altres, en canvi, amb dèficit. A l'Alt Urgell, el més castigat per aquest bloqueig de recursos serà el de Josa i Tuixent, que va tancar el 2019 amb un saldo positiu de més de 55.600 euros (525 euros per habitant).

De fet, el cert és que quasi tots els ajuntaments alturgellencs estan afectats per la mesura. Destaquen les Valls de Valira, amb un saldo positiu de 213.000 euros (270/hab) i Estamariu, amb 48.600 (412/hab). Al segon municipi de la comarca, Oliana, van tancar el 2019 amb un superàvit de 221.000 € (122/hab); a Montferrer i Castellbò, amb 226.300 € (217/hab); a Ribera d'Urgellet, amb 39.500 (42/hab); i a Coll de Nargó, amb 37.700 (68/hab).

En canvi, a la capital comarcal, la Seu d'Urgell, el darrer exercici es va tancar amb saldo negatiu, concretament d'1.203.000 € (-99/hab). El mateix va passar amb Organyà, amb 170.500 € (217/hab) i amb Bassella, que amb 101.000 € presentava el dèficit per habitant més alt (-454).

Pel que fa a les altres capitals comarcals, el pla del govern espanyol afecta negativament l'autonomia financera tant de Sort, que va tenir un superàvit de 423.600 € (197/hab), com de Tremp, amb 1.142.000 € (195/hab) i de Vielha e Mijaran, amb 978.000 € (176/hab). I entre els municipis més afectats hi ha, a la Cerdanya, els de Prats i Sansor (1.658 €/hab) i Urús (692 €/hab). El mapa dinàmic no ofereix de moment dades de Puigcerdà i el Pont de Suert.

Per comarques, sempre segons aquest informe de Nació Digital, el conjunt de municipis l'Alt Urgell va tancar el 2019 amb un saldo negatiu de 543.000 € (-27/hab); en bona part, pel dèficit de la Seu, perquè la resta d'ajuntaments presentaven quasi tots números verds. Tanmateix, tres altres territoris pirinencs apareixen entre els quatre més perjudicats de tot Catalunya: són la Cerdanya, amb un superàvit d'1.820.000 € (288/hab); el Pallars Jussà, amb 1.774.000 € (213/hab) i especialment l'Aran, amb 4.522.000 € (506/hab). L'única comarca de fora del Pirineu amb una afectació semblant és el Moianès, on els seus municipis van tancar el 2019 amb uns números verds de quasi 3 milions (282 €/hab). De la seva part, el Pallars Sobirà va tenir un saldo positiu de 894.300 € (147/hab).

En representació dels alcaldes de l'Alt Urgell, aquesta setmana la presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Ribera d'Urgellet, Josefina Lladós, ha tornat a posar de manifest el malestar que aquesta mesura genera a la gran majoria d'ajuntaments catalans. Lladós considera que, a grans trets, el govern espanyol li està dient als alcaldes que li donin el seu romanent i que ja els hi aniran tornant, i ironitza amb el fet que "en senyal d'agraïment", aquest 2020 els municipis podran superar la regla de despesa i amb que "a més, pretenen que ens en fiem".

La setmana passada, el Consell alturgellenc va aprovar per unanimitat una moció en defensa de l'autonomia financera dels ens locals, en què es demana, tant a l'Estat com a la Generalitat, que ajuntaments i institucions comarcals puguin disposar dels seus recursos lliurement i sense tuteles.