Quim Torra aposta per un país on es pugui viure a qualsevol punt del territori

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat a la Seu d'Urgell que vol que el conjunt de Catalunya "no sigui un país de segona residència" sinó "un país viu", on es pugui viure a qualsevol lloc del territori, i evitar el risc de despoblament o envelliment en comarques com l'Alt Urgell. Torra ha situat dins d'aquest objectiu el nou pla anomenat País Viu -que va presentar aquest mes passat a Estamariu- o bé el fet que la Seu acollirà un centre universitari d'INEFC, entre d'altres accions.

El president ha inaugurat oficialment aquest divendres al matí la 30a Trobada Empresarial al Pirineu, que se celebra novament a la Sala de Sant Domènec. Pel que fa al pla País Viu, Quim Torra considera que un primer canvi que ha propiciat és que des d'ara hi hagi un "diàleg bilateral" entre el Govern i els alcaldes i administracions de les comarques implicades, que inicialment són l'Alt Urgell, el Pallars Sobirà i la Terra Alta. Properament es farà una primera reunió entre els ens que hi prenen part. Torra considera que d'aquesta manera es podrà oferir "solucions específiques i integrals" per a cada comarca i resoldre de manera més àgil les demandes d'aquests territoris i "evitar que la Generalitat sigui vista com una administració de Barcelona que ho prohibeix tot".

Un Pirineu amb vida

Torra hi afegeix que "no es pot sostenir un Pirineu molt bonic però en el qual no hi visqui gent". En aquest sentit, a preguntes dels empresaris, ha aprofitat per reivindicar la utilitat dels Consells Comarcals perquè "no es pot aplicar a tot el país el mateix model de funcionament" que a Barcelona o a les capitals de demarcació com Lleida. Sobre aquest punt, ha posat com a exemple a seguir Suïssa, un país de mides semblants a les de Catalunya i "extremadament descentralitzat", que coneix bé perquè hi va treballar prop de dues dècades al sector privat.

Quant a l'arribada d'estudis universitaris de l'esport a la Seu, el dirigent català creu que s'obre "una gran oportunitat" per a la ciutat, en aquesta línia de fixar i atraure població, perquè quan el centre estigui a ple rendiment portarà al Pirineu uns 400 estudiants. Per això, ha animat la Seu a aprofitar-ho, alhora que ha reiterat el compromís de tirar endavant el projecte amb l'objectiu inicial que ja sigui una realitat a partir del curs 2020-2021. Els estudis que es cursaran a la capital alturgellenca són els de grau superior d'Educació Física en la nova especialitat d'esports de natura.

Creixement i resiliència de l'economia catalana

Pel que fa a l'àmbit nacional i global, Quim Torra s'ha felicitat de la "capacitat de creixement i resiliència de l'economia catalana". En aquest sentit, ha recordat que "en un context extremadament complicat" com ha estat el de la crisi econòmica i més recentment la imposició del 155, Catalunya ha estat capaç de seguir creixent (amb una previsió de més del 2% per enguany), seguir reduint l'atur (del 23% del 2009 a l'11% actual) i seguir atraient inversions i empreses punteres, cosa que desmenteix rotundament, subratlla, el "mite de la fuga d'empreses". I ha atribuït aquest "èxit" en primer lloc a "la gent que tira endavant i que emprèn cada dia".

Malgrat aquesta evolució, Torra creu que Catalunya té reptes a resoldre, per exemple, en l'àmbit de la formació professional, perquè les empreses productives necessiten tenir més tècnics de nivell mitjà. Tanmateix, el president ha alertat que el desenvolupament català se segueix veient frenat pel dèficit fiscal, xifrat en un mínim de 16.000 milions d'euros anuals que se'n van a Madrid per no tornar a Catalunya.

Torra ha advertit que, tot i la resiliència de Catalunya, "cap país no pot suportar un dèficit fiscal del 8%" i no pot oferir a la seva població els serveis necessaris, ni a nivell social ni d'infraestructures. Per això, ha demanat als empresaris que pressionin el Govern espanyol per solucionar aquest espoli crònic i també perquè l'Estat es comprometi a no incomplir les inversions que anuncia. "Catalunya genera els recursos necessaris per pagar-se els serveis que necessita, però ha de disposar de tots aquests recursos", conclou.

Torra veu "inexistent" el diàleg per part del Govern espanyol

Pel que fa precisament a l'actual situació política, Quim Torra ha apel·lat a un diàleg que actualment veu inexistent per part del govern del PSOE. Sobre aquest punt, ha recordat que "els ciutadans de Catalunya estan demostrant, elecció rere elecció, que no demanen un pacte de finançament sinó una solució política al conflicte polític", com també el retorn dels presos polítics i exiliats, i que "en tot cas, el pacte de finançament és un deure que ha de fer el mateix Govern espanyol", de qui assegura que "encara es desconeix el projecte que tenen per a Catalunya". En contraposició, assegura que les forces independentistes sí que tenen clar el seu projecte, que és fer un referèndum i, si la població catalana ho aprova, crear un Estat català.

D'altra banda, Torra ha quantificat en 1.800 milions d'euros les pèrdues que ha suposat per a Catalunya la imposició del 155, i ha reivindicat, com a positiu per a l'economia, que Barcelona "sigui la capital d'un país" perquè, tal com demostra el cas de Madrid, la capitalitat estatal facilita la captació d'inversions i permetria a Catalunya competir en igualtat d'oportunitats. 

Inversió tecnològica de 100 milions amb el MareNostrum 5

D'altra banda, just abans d'acabar la visita a la Seu, Quim Torra ha tornat a la Sala de Sant Domènec per anunciar en primícia que Barcelona acollirà el súper ordinador europeu MareNostrum 5. La Comissió Europea ha confirmat aquest divendres mateix al Govern la concessió d'aquest sistema d'alta capacitat, que es considera "clau per liderar la revolució tecnològica". El projecte comportarà una inversió a Catalunya xifrada en uns 100 milions d'euros.

El president ha volgut agrair la feina feta pel Barcelona Supercomputing Center; la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, i el rector de la Universitat Politècnica, Francesc Torres, per tal d'aconseguir aquesta infraestructura de primer nivell internacional i que situarà Catalunya al capdavant en investigació científica i de dades.

Abans d'aquest rellevant anunci, el president del Govern ha estat rebut al Palau Episcopal per l'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, amb qui ha mantingut una reunió d'una hora per parlar de temes vinculats a les relacions entre Catalunya i Andorra.

El Pirineu com a territori d'oportunitats

A la introducció de la jornada, l'alcalde en funcions de la Seu, Albert Batalla, ha dit que "la Trobada és una mostra del teixit empresarial del país" i que "part del seu èxit és haver-la fet a la Seu, una ciutat que ha intentat acomodar les necessitats d'un esdeveniment com aquest". Batalla ha animat novament els empresaris a invertir al Pirineu "com un espai d'oportunitats, perquè hi creiem absolutament", i ha definit com "un dels projectes clau actuals" disposar del nou centre universitari d'INEFC. Pel que fa a la presència a la Trobada del ministre de Foment, ha recordat que esperen que es resolgui finalment l'autorització de l'aproximació amb GPS per a l'Aeroport de la Seu. A la Generalitat, els ha recordat que al Pirineu "calen serveis, infraestructures, però també que la gent s'hi guanyi la vida. I amb Andorra, apunta, hi ha el repte conjunt de ser Patrimoni de la Humanitat i que inclou la Catedral. Després d'11 anys m'acomiado com a alcalde de la Seu.

El president de la Trobada, Vicenç Voltes hi ha afegit que cal "visió i cooperacio per transformar les empreses en negocis viables i sostenibles en el futur". I ha coincidit amb la Diputació de Lleida a reivindicar que Ponent i el Pirineu "necessiten una discriminació positiva" i una "potenciació de la cultura empresarial". Voltes també ha apuntat que el món econòmic ha de treballar per superar el repte dels canvis tecnològics i climàtics, però que les persones han de seguir sent l'ànima de les empreses.