Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Recepció de Nadal del copríncep episcopal a les autoritats i el poble andorrà

Recepció de Nadal del copríncep episcopal a les autoritats i el poble andorrà

També hi han estat presents representants polítics de la Seu i l'Alt Urgell L'arquebisbe Joan-Enric Vives ha felicitat el Nadal i ha desitjat que durant el 2015 es faciliti "la participació i el debat obert"
Recepció de Nadal Joan-Enric Vives
19/12/2014 17:45

Més de dues-centes persones han assistit aquest divendres al migdia al Palau Episcopal a la tradicional recepció de Nadal oferta per l'arquebisbe d'Urgell i copríncep episcopal, monsenyor Joan-Enric Vives a les autoritats i el poble andorrà.

Entre els assistents a la recepció hi havia els representants de les principals institucions públiques del Principat, encapçalats pel síndic general, Vicenç Mateu; el cap del Govern, Antoni Martí, a més de diversos ministres del seu gabinet. També hi ha assistit la presidenta del Tribunal Constitucional, Laurence Burgorgue-Larsen; el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall; el representant personal del copríncep episcopal, mossèn Josep Maria Mauri; el director del gabinet de la representació personal del copríncep francès, Pascal Escande; l'ambaixador d'Espanya a Andorra, Manuel Montobbio, i una àmplia representació política dels Comuns de les diferents Parròquies.

A la recepció tampoc hi han faltat els presidents dels grups parlamentaris andorrans i un bon nombre de Consellers Generals, així com els màxims representants de la Cúria diocesana, personalitats de les entitats socials, polítiques i econòmiques andorranes, el president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Jesús Fierro, i diversos regidors de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell.

 

Text del discurs:

Bon Nadal a tots!

Per a felicitar-los el Nadal, l'Any Nou i l'Epifania, he fet meves aquests dies en les felicitacions escrites, unes paraules del Papa Francesc, referents a aquestes festes que s'apropen : "El Nadal ens invita a donar glòria a Déu, perquè és bo, fidel, misericordiós. En aquest dia el meu desig és que tothom pugui conèixer el veritable rostre de Déu, el Pare que ens ha donat Jesús. M'agradaria que tots poguessin sentir Déu a prop, sentir-se a la seva presència, que l'estimin, que l'adorin... I que tots nosaltres donem glòria a Déu, sobretot, amb la vida, amb una vida lliurada per amor a Déu i als germans."

I també vull desitjar-los Bon Any nou! Deixem enrere un Any que ja d'altres sintetitzaran i posaran en relleu encerts i desencerts de les autoritats, del les institucions i del poble andorrà... Els invito a donar gràcies pel que hi hagi de bo en aquest 2014, a demanar perdó sincer pels errors i les culpes, i a obrir-nos a l'ajuda de Déu misericordiós, que vol el bé nostre i el del Principat d'Andorra, i que ens ajudarà aQue el Nou Any sigui més ple de compromís ètic, de servei autèntic i de les benediccions de Déu, bastit amb l'esforç i la solidaritat de tots els andorrans per tal d'empènyer endavant el futur del nostre País.

Com ja tots sabem, serà un Any 2015 marcat per dos processos electorals, i cal que ens hi preparem adequadament, que es faciliti la participació i el debat obert i franc entre tots els ciutadans andorrans, ja que això és la democràcia participativa que necessitem, que evitarà desencisos, promeses buides de continguts, i també incompliments, populismes i demagògies.

Fou molt suggeridor el discurs del Papa Francesc al Parlament Europeu el proppassat 25 de novembre (25.11.2014). Es preguntava el Papa com retornar l'esperança al futur. Deia: "¿com retornar l'esperança al futur, de manera que, partint de les joves generacions, es trobi la confiança per perseguir el gran ideal d'una Europa unida i en pau, creativa i emprenedora, respectuosa dels drets i conscient dels propis deures?".

Crec que també ens ajuda al Principat d'Andorra en el moment d'encetar uns processos electorals que marcaran el futur del Consell general i dels Comuns del país, que tenen molt a veure en la vida de la gent, que necessita certament de les institucions eficaces i amb esperit de servei.

Les institucions tenen una faceta material, objectiva; però també tenen ànima i l'ànima de les institucions són els valors que les mouen i que les tensen cap els seus fins. La crítica de les institucions polítiques, econòmiques, educatives, socials i religioses ha crescut en els darrers temps fins a tal extrem que irromp una ciutadania cada cop més a-institucional, més des-vinculada. Avui molts relacionen el mot institució amb paraules negatives com corrupció, opacitat, jerarquització, engany, diu el filòsof Francesc Torralba, inspirant-se en l'escocès Alasdair McIntyre ("After virtue").

Per un cantó és cert que la crítica de les institucions és necessària, però calen les institucions, aquests cossos intermedis organitzats, que permeten distribuir rols i fer realitat els somnis col•lectius. L'esmicolament del teixit ciutadà en individus inconnexos i aïllats ens fa més fràgils i més impotents. El compromís amb les institucions és bàsic per a regenerar el món.

Humilment i des de la meva responsabilitat voldria animar tota la societat andorrana a preparar-se per a les eleccions del proper any 2015 valorant la nostra història, idiosincràsia i les institucions que encarnen la sobirania del nostre poble. I per això, més que tàctiques bones, el que cal és fer bons programes i complir-los, i saber debatre les qüestions importants per al país, perquè els legisladors posin la dignitat de la persona humana i el bé comú al centre del seu interès, i donin lleis que no imposin ideologia, sinó que ajudin el futur digne del país i condueixin cap al benestar, la pau i la justícia de tots els ciutadans. És a dir que l'ètica compti més a Andorra!

En les societats europees, l'ètica sovint és absent o bé està quedant reduïda a un discurs de bones intencions. La principal causa de la desfeta del nostre món per la crisi econòmica tan greu que ens toca de viure (que no és només econòmica sinó sobretot antropològica i ètica) té la seva arrel en l'oblit dels valors i dels principis bàsics de l'ètica. L'ètica és la condició bàsica i irrenunciable per a un progrés integral de les persones i dels pobles. Sense ètica, no hi ha futur, no hi ha civilització, no hi ha món, no hi ha humanitat (cfr. F. Torralba). Una ètica que, en una societat laica respectuosa, que no laïcista, molts fonamentarem en la nostra fe religiosa i transcendent; i que d'altres fonamentaran en principis imperatius racionals o en principis de consens en la societat democràtica, entre d'altres. Amb tot, ens hem de poder retrobar agermanats en el camp comú de la defensa i promoció dels drets humans, una de les bases de l'ètica pública i lloc d'encontre dels ciutadans que volen ser "bons i exemplars". ¿Debatem prou els temes que afecten el nostre país i escoltem prou els arguments dels qui no pensen com jo, o com nosaltres? ¿L'opinió pública és realment acompanyada responsablement pels mitjans de comunicació? ¿Sabrem anteposar el benestar moral al benestar econòmic individual? Necessitem captar els grans problemes ètics, i debatre obertament, per prendre decisions encertades. El futur d'Andorra vindrà marcat pel rumb ètic que afecta infants i vellets, matrimonis i famílies, medi ambient i guanys justos, responsabilitat professional i solidaritat amb els qui tenen menys, disminució de la distància entre retribucions, així com potenciació dels valors de la dona i de les oportunitats per als més febles de la societat. Segur que les festes de Nadal són un bon moment per a pensar-hi.

Andorra i el seu futur (cfr. Papa Francesc sobre Europa) depenen del redescobriment del nexe vital i inseparable entre la dimensió transcendent de la vida, per tal de no perdre lentament la pròpia ànima, i també aquell «esperit humanista» que, els avantpassats ens han ensenyat a estimar i defensar. Els grans ideals d'Andorra són els que han forjat el que ara som, no ho oblidem; i els hem d'aportar al patrimoni europeu. Els ideals com la pau, la subsidiarietat, la solidaritat recíproca i un humanisme centrat sobre el respecte a la dignitat de la persona. Com desitjo que tot això sigui present en el debat de les properes conteses electorals, perquè voldrà dir que tenim un país gran, culte, fort, sensible, obert i protector dels més dèbils i de les minories.

Amics, és Nadal! Jesús neix i ens ajuda amb el seu exemple en el camí de la justícia, la reconciliació i la pau. "Pau als homes i dones de bona voluntat!", anuncien els àngels als pastors.
A tots Vostès, a les seves famílies i a tot el nostre estimat País, els desitjo santes festes de Nadal i Any Nou!
Visca Andorra!

+Joan-Enric Vives