Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Rumberes dels Garrotan actuen a la Seu en el cicle Dijous a la Fresca

Rumberes dels Garrotan actuen a la Seu en el cicle Dijous a la Fresca

El grup recupera la tradició de la rumba feta a Lleida i en català
09/08/2007 09:22

El cicle Dijous a la Fresca porta avui a la Seu d’Urgell la genuïna rumba de Lleida, que està recuperant el grup Rumberes dels Garrotan. El conjunt actuarà al pati de la Biblioteca de Sant Agustí, a partir de les 10 de la nit.
Rumberes dels Garrotan presentaran el segon disc que han editat, País invisble. El grup es va crear per difondre el llegat musical de la comunitat gitana establerta d’antic a Catalunya i, en particular, les peces de rumba i flamenc que s’ha cantat durant generacions a Lleida i en català, amb un estil propi conegut com el garrotín.

Un dels impulsors del projecte i president de l’Associació Cultural Gitana de Lleida, Antoni Salazar, explica: “Ara fa vuit o nou anys vam agafar un grup de veus perquè cantéssin les lletres que ens havien llegat i la nostra sorpresa va ser que va començar a tenir molt ressò i això ens va animar a investigar més”. Sobre les arrels d’aquesta música, Salazar assegura: “Tenim documentació suficient per poder dir a Andalusia que el flamenc va començar a Catalunya, atès que ja hi ha constància de la presència de la comunitat a Lleida des de l’any 1425 i del fet que originàriament es cantava en català”.

De les cançons n’hi ha constància des del segle XVII, sobretot per documents antics de la fira de Verdú. Tot i això, indica: “Hi ha coses que es van perdre a causa de la dictadura franquista i que crèiem que valia la pena recuperar”.

La cançó més antiga del repertori és la Rondenya, de tradició mil.lenària i que parla del costum gitano del mocador per provar l’honradesa de la fadrina. També hi ha, però, temes més contemporanis com la cançó que obre el disc, Lorca li diu a Dalí, que parla de l’interès que van mostrar al segle passat ambdós artistes per la rumba pròpia de Lleida.