Seguiment amb GPS de dos polls trencalòs en llibertat, per primer cop a Catalunya
Tècnics de la Generalitat i investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) han col·locat per primer cop a Catalunya dispositius emissors GPS a dos polls de trencalòs (Gypaetus barbatus). L'acció s'ha dut a terme amb la col·laboració del Grup de Suport de Muntanya dels Agents Rurals i de tècnics de la Societat Aragonesa de Gestió Ambiental (SARGA). Els especialistes han accedit als nius, situats en penya-segats de la comarca del Pallars Jussà, per agafar-los mostres de sang i col·locar-los el GPS, en el marc d’un projecte de recerca que promou el Departament de Ciència Animal de la UdL.
L’objectiu és aprofundir en el coneixement de l’ecologia de diverses espècies. El projecte comprèn marcar diversos tipus d’ocells, com ara l’aufrany (Neophron percnopterus), el voltor comú (Gyps fulvus) i el voltor negre (Aegypius monachus). Les dades recollides permetran conèixer amb detall l’ús de l’espai que fan totes aquestes espècies, que són cabdals en els ecosistemes agro-ramaders, pel seu paper en l’eliminació de les carronyes del bestiar domèstic que mor a la muntanya, i en la prevenció de la propagació de malalties.
48 parelles de trencalòs en llibertat
El polls que s’han marcat ara, d’uns 90 dies d’edat, van ser retornats al niu, situats a dalt d’un penya-segat, després de prendre’ls mesures, i treure’ls mostres de sang, que serviran per a determinar el sexe i comprovar el seu estat de salut. El seguiment permetrà conèixer el moment en què el polls abandonaran el niu, així com els seus moviments pel Pirineu.
Actualment, la població en llibertat de trencalòs al Pirineu català arriba a les 48 parelles (un 33% del total del territori pirinenc). L’evolució de la població ha esta força positiva, passant de només unes 6 parelles l’any 1980, localitzades a les comarques pirinenques més occidentals, a les 48 actuals, esteses per totes les comarques pirinenques i prepirinenques. No obstant això, la mortalitat per l’ús de verins, per col·lisió amb cables, i per intoxicació amb el plom de les bales que es fan servir per a caçar, mantenen el nivell d’alerta força alt. S’espera que el seguiment serveixi per contribuir a evitar que l’espècie entri de nou en un ràpid procés de regressió.