Tala de pollancres al pati de l'Escola Albert Vives per garantir la seguretat
Tècnics del Servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell han iniciat aquest dimecres les tasques per talar diversos pollancres situats al perímetre del pati de l'Escola Albert Vives. Aquesta mesura s'ha decidit per raons de seguretat, després que el passat dia 2 un arbre va cedir i va caure a terra.
El vicealcalde de la Seu, Francesc Viaplana, ha explicat a RàdioSeu que amb aquest incident "per sort no es va haver de lamentar cap dany personal ni material important, però això va ser un avís, perquè l'aparença de l'arbre era correcta i no feia pensar que pogués passar una cosa així". Viaplana ha recordat que els pollancres "són propensos a tenir malalties que no es veuen des de l'exterior". Per això, "per seguretat i per evitar mals majors en el futur", s'ha pres la decisió de talar els exemplars d'aquesta espècie.
Francesc Viaplana subratlla que, tot i la pèrdua d'un element valuós del pati, la prioritat absoluta ara és garantir la integritat d'alumnes i professorat. El també regidor de Medi Ambient, en aquest sentit, remarca que l'Escola Albert Vives "té un pati que és una meravella, entre moltes altres qualitats, i hi ha moltes més espècies d'arbres". De moment s'ha determinat que cal tallar un mínim de quatre pollancres. A més a més, per a aquests casos "no és una tala qualsevol" perquè són exemplars de grans dimensions i abans s'ha hagut de planificar bé, "de manera molt controlada per evitar danys o accidents". Des de l'Ajuntament han avançat que no descarten sacrificar algun altre arbre, i que amb la resta es faran tasques de sanejament de branques per garantir-ne l'estabilitat.
El Servei de Parcs i Jardins preveu anar reduint els pollancres de dalt a baix i preveu que aquests treballs tinguin una durada de com a mínim una setmana. Viaplana hi ha afegit, tanmateix, que l'actual tancament de l'escola per la prevenció del coronavirus els ha afavorit, perquè els operaris poden treballar amb tranquil·litat i sense la presència de ningú més al recinte.
