Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Territori creu que el model agrari de l'Alt Pirineu s'ha de renovar davant el canvi climàtic

Territori creu que el model agrari de l'Alt Pirineu s'ha de renovar davant el canvi climàtic

L'Informe sobre l'evolució de les properes dècades augura per al 2050 uns estius més llargs i secs i una reducció de les glaçades. La conselleria proposa potenciar la pastura extensiva i enfocar la producció cap a l'alimentació humana
Vaques brunes (Foto: Ignasi Cervera)
31/07/2017 18:15

El canvi climàtic "afectarà significativament" l’agricultura de l’Alt Pirineu i Aran, segons el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, que s'ha elaborat en el marc del projecte Life MEDACC, amb la col·laboració de l’empresa l’Espigall. L'estudi augura que hi haurà una penetració del clima mediterrani sec cap a les valls més interiors de Catalunya entre el 2030 i el 2050, "el rigor dels hiverns serà menor i els dies de gelada es reduiran dràsticament". Una situació que els autors creuen que presenta "riscos però també oportunitats".

L'informe afirma que "els estius seran més llargs, calorosos i, especialment, secs", i que "si es disposés d’aigua il·limitada a totes les parcel·les agrícoles, les previsions climàtiques per al 2030-50 permetrien incrementar la producció, sobretot a les comarques més frescals", en referència al Pirineu, però hi afegeix que "aquesta situació es considera improbable ja que l’aigua no és il·limitada, i, amb la configuració actual dels regadius, l’impacte del canvi climàtic modificarà la distribució dels cultius, especialment a les zones de secà".

Actualment els ingressos bruts del sector agrícola a l'Alt Pirineu i Aran s’estimen en 84,3 milions d'euros. En l’escenari 2030-50 hi haurà, segons el Departament de Territori de la Generalitat, "una reducció estimada d’ingressos del 8,9%". Evitar aquest impacte negatiu, hi afegeixen, "ha de ser el motor que impulsi un canvi que haurà de ser especialment important a les grans zones de l’àmbit on no hi podrà arribar o no està previst que hi arribi el regadiu". Segons la conselleria, això passa per "la diversificació real de cultius als secans, on el marge de maniobra serà molt més petit que a les zones de regadiu". En aquests espais, els cultius de tipologia mediterrània –com ara la vinya, l’olivera, i els cereals– i alguns fruiters de poques demandes hídriques "seran els més afavorits". Per contra, alguns cultius tradicionals del secà pirinenc, com ara la patata, "patiran una forta regressió", o d’altres de nova implantació, com ara la pomera o la perera, "hauran de fer-se un lloc als espais de regadiu i competir amb farratges, horta o d’altres productes que poden tenir un major valor afegit".

Segons Territori, el canvi climàtic "pot ser el desllorigador per iniciar una modificació a fons de l’economia agrària de l’Alt Pirineu i Aran", que consideren que s’hauria de basar en "l’increment de la pastura extensiva als prats alpins i a les zones no agrícoles de les valls com a garantia per alliberar pressió sobre el sòl agrícola i revertir la tendència al creixement del bosc i a la pèrdua de biodiversitat associada".     Amb aquesta proposta d’intensificació de la pastura extensiva, segons el departament, "es podrien alliberar 26.103 hectàrees de superfície agrícola destinables a produccions per a l’alimentació humana en funció del màxim rendiment econòmic i del mínim consum d’aigua".

Si es fan aquests canvis, Territori creu que "els ingressos bruts del sector agrícola en l’escenari futur podrien arribar als 181,1 milions d'euros", dels quals el 78,3% correspondrien a la part dels deu cultius enfocada a alimentació humana, enfront dels 84,3 milions actuals o dels 76,7 previstos per al mateix escenari 2030-50 si no hi ha canvis estructurals.

L'estudi conclou que l'agricultura pirinenca s'ha d'enfocar cap a "l’alimentació humana; i incentivar la pastura extensiva –majoritàriament ara estabulada- com a garantia que permeti alliberar sòl agrícola a les valls per a la producció d’aliments per al consum humà, mantenint i millorant el paisatge i els ecosistemes que depenen del pasturatge, alhora que contenen l’aforestació". Tot això tenint en compte que "els recursos hídrics de l’àmbit estan en regressió i, per tant, les potencialitats per crear noves zones de regadiu per diversificar l’agricultura són reduïdes".

El Life MEDACC

El projecte MEDACC (Demonstration and validation of innovative methodology for regional climate change adaptation in the Mediterranean area) és un projecte de cinc anys que va començar l’estiu de 2013 amb el finançament del Programa europeu LIFE+. El seu objectiu és provar solucions innovadores orientades a adaptar elssistemes agroforestals i urbans als impactes del canvi climàtic en l’àmbit mediterrani. D’aquesta manera, MEDACC contribueix en el disseny i desplegament de les estratègies i polítiques d’adaptació que s’estan desenvolupant a nivell regional i nacional a l’àmbit euromediterrani. A Catalunya, és una eina en el desplegament de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC 2013-2020).