Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Territori estudia construir un tercer carrill reversible a la C-28 entre Vielha i Vaquèira

Territori estudia construir un tercer carrill reversible a la C-28 entre Vielha i Vaquèira

Damià Calvet espera solucionar amb aquesta obra els problemes de trànsit a l'hivern. El Govern i Salvem Salau, satisfets per la renúncia al projecte de prospecció minera dins el PN de l'Alt Pirineu
La C-28, al tram entre Vielha i Vaquèira (Foto: ACN)
17/10/2020 09:05

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que el Pla de Mobilitat de la C-28 apunta a la construcció d'un tercer carril reversible com a solució als problemes puntuals de trànsit entre Vielha i Vaquèira, concentrats sobretot en els caps de setmana de la temporada d'hivern. Per aquest tram de carretera hi circulen uns 5.000 vehicles diaris de mitjana, però els dies de més afluència a l'estació d'esquí de Baqueira Beret la xifra s'eleva a més de 15.000.

El conseller ha dit que ara caldrà presentar l'estudi als representants locals i que veïns i institucions de l'Aran puguin opinar. Tot i això, apunta que quan hi hagi el vistiplau local les obres ja podrien començar en tres mesos. En tractar-se d'un tercer carril que només entraria en funcionament pocs dies l'any, la resta de temps s'estudiarà convertir-lo en una "via verda". Calvet ha dit que la solució del tercer carril "és fàcil d'executar en la major part del tram" (uns 14 quilòmetres) i ha destacat el tram del poble d'Arties com a punt més complex per trobar-hi una solució.

El síndic d'Aran, Francés Boya, ha valorat positivament la proposta del tercer carril i ha assegurat que seria "ambientalment sostenible", per aquesta opció de fer-lo servir com a via verda la resta de l'any. Per Boya l'important és passar aquest informe a projecte i anar acotant quins elements són els més adequats per a cada punt per solucionar el problema de la mobilitat a la C-28 durant la temporada d'esquí.

Traspàs de la gestió de l'ós

En l'apartat de medi ambient, en la visita a l'Aran, Damià Calvet ha anunciat que aviat es publicarà el traspàs de la gestió de l'ós bru i els grans carnívors del Govern de la Generalitat al govern aranès. La dotació econòmica és de 170.000 euros. I ha explicat que la voluntat del Govern és "mantenir la convivència entre l'ós, el turisme i la ramaderia", malgrat les queixes que segueix generant la presència de plantígrads entre la població local i especialment entre la pagesia.

Enguany el Conselh Generau ja ha assumit la gestió de l'ós a efectes pràctics i això ha coincidit amb una notable reducció dels atacs al bestiar, sobretot l'equí. Un fet en el qual hi ha influït també la mort del conflictiu ós Cachou -en circumstàncies encara per aclarir- i que un altre dels exemplars més agressius, Goiat, s'ha mogut més pel vessant francès.

Alhora, Calvet ha valorat com "una molt bona notícia" l'anunci que la promotora d'una mina a la zona de Salau ha renunciat a tirar endavant el pla d'explotació que tenia previst. El conseller creu que "en gran part" aquesta renúncia ha estat "gràcies als informes redactats pels tècnics del Parc Natural de l'Alt Pirineu i al requeriment d'un informe ambiental complet a l'empresa". Aquests tràmits administratius, assegura, han fet "desistir" la companyia. Des del Govern defensen que Salau "no era el lloc per fer una explotació minera".

Valoració de Salvem Salau

En una línia semblant s'ha expressat la plataforma Salvem Salau, que havia dut a terme una campanya contra la prospecció. En un comunicat, l'entitat ha recordat que aquest projecte el liderava una multinacional de capital australià, Apollo Minerals, i considera que la rectificació "és una fita important, no sols pels veïns directament afectats, sinó per a tota la comarca i els pirinencs en general, que amb la seva mobilització permanent han assolit l’objectiu de preservar un patrimoni paisatgístic, ambiental i cultural de primer ordre". 

Salvem Salau defensa que aquest entorn aposti per "un turisme sostenible, repectuós amb el medi i la ramaderia tradicional" perquè "són les activitats que han de constituir els pilars essencials del desenvolupament econòmic de les comunitats d’aquestes valls".