Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Un estudi amb carnívors salvatges fet al Pallars Sobirà permetrà modelitzar el seu comportament a la prehistòria

Un estudi amb carnívors salvatges fet al Pallars Sobirà permetrà modelitzar el seu comportament a la prehistòria

La investigació publicada a la revista Scientific Reports contribuirà a una interpretació més acurada dels jaciments. La recerca, amb càmeres amb sensor de moviment, va iniciar-se fa més de cinc anys
Fogar experimental alterat per l'acció d'una óssa al Parc Natural de l'Alt Pirineu (Foto: Maite Arilla/IPHES)
20/04/2020 18:50

Els investigadors Maite Arilla, Jordi Rosell i Ruth Blasco han fet un estudi experimental amb carnívors salvatges amb l'objectiu de modelitzar el seu comportament a la prehistòria. Amb aquest document, que ja s'ha publicat a la revista Scientific Reports, es vol contribuir a una interpretació més acurada dels jaciments.

La recerca, iniciada fa més de 5 anys, ha consistit en la reproducció experimental de diferents campaments neandertals de curta durada i la seva posterior exposició a l'acció dels carnívors salvatges. A causa de la gran diversitat de predadors que hi havia durant la prehistòria a tota Europa, es va decidir començar a treballar a l'àrea del Pallars Sobirà amb els óssos.

Aquesta zona té una pressió humana molt baixa, de manera que el comportament dels animals no es veu alterat com pot passar a altres indrets. La intenció de l'equip d'investigadors és continuar introduint diferents variables i afegir altres animals que també eren freqüents al territori, com hienes, lleons i llops. Cal tenir en compte que les reproduccions experimentals obren una nova línia de recerca que ajudarà a entendre molts aspectes relacionats amb l'evolució dels assentaments humans al llarg de la prehistòria.

Càmeres amb sensor de moviment

El seguiment dels jaciments experimentals s'ha fet sempre utilitzant càmeres amb sensor de moviment. La investigadora del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana Ruth Blasco ha explicat a l'ACN que "això ha permès veure quins van ser els principals actors que van intervenir en cadascun dels escenaris" i s'ha pogut comprovar que no solament els grans carnívors es beneficiaven de les despulles abandonades pels grups humans, sinó que també petits carnívors (guineus, martes, teixons), ratolins i algunes aus carronyaires (còrvids) se sentien atrets i jugaven un rol important en la formació dels jaciments.

Blasco també ha apuntat al fet que "aquest treball obre una nova perspectiva per entendre els jaciments" i ha assenyalat que un exemple directe és "l'absència d'epífisis constant que hi ha a bona part dels jaciments paleolítics". La científica ha afegit que ara ja es comença a tenir dades per avaluar la importància del paper d'aquests animals en aquest fenomen i contraposar-lo a uns possibles efectes causats pel consum humà. Per la seva banda, la investigadora Maite Arilla ha comentat que "les restes que toquen desapareixen, engolides o traslladades".

Tots els experts han coincidit en destacar que una vegada s'abandonen els campaments, els carnívors de la zona s'hi acosten atrets per les olors dels fogars apagats, la carn cuita i la possibilitat de trobar menjar fàcil entre les despulles acumulades. Els mateixos investigadors creuen que "durant la prehistòria, aquest fenomen devia ser bastant freqüent, atesa l'alta mobilitat dels grups humans d'aquell període". Malgrat això, "les pertorbacions que podrien haver generat aquests animals tant en la distribució espacial dels objectes com en la desaparició d'altres, sempre ha estat un tema poc tractat des de l'arqueologia".

Jordi Rosell, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i de l’Àrea de Prehistòria de la URV, ha subratllat que s'ha detectat "accions molt ràpides relacionades sobretot amb la desaparició de restes òssies". Les restes dels animals petits (300 kg) són traslladades fora de l'àrea del campament, probablement per amagar-les i consumir-les després amb tranquil·litat. "Aquestes accions són a causa de la por dels carnívors davant d'una possible i inesperada tornada dels humans", comenta Rosell.

Col·laboració 

Aquest estudi s'ha fet amb el permís, supervisió i col·laboració dels equips de seguiment de l'Ós Bru, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Departament d'Agricultura. De la mateixa manera, la línia experimental s'emmarca dins del projecte de recerca 'Neandertals i carnívors: una història compartida' cofinançat per la Generalitat de Catalunya.