Un estudi constata el potencial de l'ovella aranesa per produir llana de qualitat
La recerca l'ha duta a terme el veterinari de la Seu Pere-Miquel Parés El treball de la UdL descobreix aquest valor afegit d'una raça criada per la seva carn
El primer estudi etnològic sobre el velló de l'ovella aranesa, liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i publicat per l''International Journal of Morphology', posa de relleu l'alt potencial d'aquesta raça per produir llana de qualitat, tot i que actualment només se n'explota la seva carn.
La recerca, coordinada pel veterinari de la Seu Pere-Miquel Parés, professor de Producció Animal de la UdL, revela que la llana de l'ovella aranesa -que actualment es ven com un subproducte a baix preu- té un gran qualitat per al seu processament i tintat. Actualment, a l'Aran hi ha uns 2.500 exemplars d'aquesta espècie, que ha arribat a veure propera la seva extinció motiu pel qual s'ha posat en marxa un Programa de Conservació.
L'estudi, en què també han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Autònoma de Chiapas-Mèxic, conclou que la llana de l'ovella aranesa té vellons curts i semi-oberts, una alta proporció de fibres fines i baixos nivells de greix. Tot plegat indica "un bon potencial de qualitat a nivell industrial", millor que el d'altres races de carn similars. Això s'hauria de tenir en compte "de cara a assolir els objectius de millora de productivitat de la raça en un mercat de la llana el més pròsper possible", segons ha assenyalat Parés.
A la Val d'Aran hi ha 64 explotacions d'oví, però no totes compten amb exemplars d'aquesta raça, que actualment aplega menys de 2.500 individus. L'ovella aranesa és una raça de gran format i vistós banyam en ambdós sexes. El fort procés regressiu experimentat per la ramaderia a la comarca, sobretot en les darreres dècades, ha dut aquesta població fins a límits alarmants de desaparició. El gruix dels ramats fenotípicament més purs es localitzen als pobles de Les, Salardú i Bossòst.
Pere-Miquel Parés ha centrat el seu treball en l'estudi i preservació de les races autòctones catalanes. Actualment continua investigant el tema de la llana en altres races d'ovella iberoamericanes, amb el propòsit d'establir possibles relacions filogenètiques.