Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Un estudi de la UAB planteja incentivar que segons residents de pobles petits s'hi instal·lin a viure

Un estudi de la UAB planteja incentivar que segons residents de pobles petits s'hi instal·lin a viure

Entre d'altres mesures, el treball 'Hamlets' també proposa fer arribar el tren fins a la Seu d'Urgell i crear una agència per afavorir la repoblació de nuclis en risc demogràfic. Josa i Tuixent treu a licitació l'arrendament del seu refugi, l'alberg i el centre cívic
08/07/2020 17:20

El projecte Hamlets, que dirigeix el professor de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona Ricard Morén, veu necessari impulsar mesures innovadores per afavorir solucions reals als actuals problemes de despoblació de molts municipis catalans, especialment a l'Alt Pirineu i Aran. Entre aquestes, planteja impulsar polítiques públiques per afavorir que persones amb segona residència en pobles de muntanya converteixi aquestes cases en la seva residència permanent i, per tant, es quedin a viure i treballar a la zona.

Aquest estudi de la UAB se centra en "immigració i desenvolupament sostenible als micropobles" i parteix de la tesi que "de la mateixa manera que Barcelona és una ciutat cosmopolita, innovadora i atractiva a nivell mundial perquè té molta població de diferents llocs del món", cal preguntar-se si també "existeix també un cosmopolitisme rural" i si aquest cosmopolitisme "no és tant visible". Ricard Morén ha dit, consultat per l'ACN, que "aconseguir que les persones que habiten el territori de muntanya els caps de setmana puguin ampliar la seva estada de forma més permanent durant la setmana pot ser una bona manera de lluitar contra la despoblació que pateixen aquestes zones".

De fet, arran de la pandèmia de la COVID-19, aquesta és una qüestió que una part de la societat està posant sobre la taula i, per aquest motiu, l'investigador defensa la posada en marxa de polítiques públiques específiques per a aquest col·lectiu; "per al qual anar a viure a un poble no és ciència-ficció".

Comunicacions terrestres, aèries i tecnològiques

El director del projecte Hamlets reconeix que dur a terme aquest pas pot resultar "relativament senzill" en comarques com la Cerdanya, pel fet d'estar ben comunicada a través del Túnel del Cadí, però es més complicada en d'altres zones de l'Alt Pirineu i Aran. Per això, creu que caldria desenvolupar noves infraestructures de transport públic -més enllà de les connexions amb autobús- i cita com a model la política de foment dels trens de muntanya que s'ha fet a Àustria. Morén creu que aquí es podria fer el mateix i defensa, per exemple, que el transport ferroviari arribi fins a la Seu d'Urgell.

El professor de la UAB creu que -tal com es reclama a l'Alt Pirineu des de fa dècades- cal abordar millores en les comunicacions terrestres i en l'àmbit de les telecomunicacions. Però que també cal apostar per instal·lacions aèries, mitjançant petits aeròdroms i heliports. Alhora, defensa la necessitat de descentralitzar l'accés als serveis comarcals, que sovint estan situats només a les capitals de comarca.

D'altres mesures que planteja Ricard Morén són desenvolupar més campus en zones rurals a partir dels què ja existeixen actualment (seguint l'exemple de països com ara el Regne Unit o França) i crear una nova agència dedicada a fomentar el repoblament dels micrpobles, que compti amb pressupost propi i emmarcada dins d'organismes ja existents. Aquest ens, afirma, hauria de comptar amb un cos de funcionaris format per "professionals capacitats per realment saber les solucions als problemes" i que aquests es puguin moure per tot Catalunya i anar a escoltar els habitants de cada lloc, en comptes de seguir fent aquestes polítiques "des de fora".

Diagnosi de la vall de la Vansa

El director del projecte Hamlets, que preveu tenir enllestida a final d'any una diagnosi sobre la vall de la Vansa i Tuixent, té clar que "les polítiques que s'han fet fins ara han estat insuficients" per retenir i atraure població al món rural i observa que la problemàtica es repeteix en d'altres països europeus de l'entorn. Per tal de revertir la situació, considera que cal fomentar que els nous residents d'aquestes zones siguin nuclis familiars amb fills petits, per tal de garantir la pervivència de les escoles dels micropobles. L'estudi compta amb el suport de RecerCaixa, està desenvolupat per la UAB i compta amb la col·laboració directa de l'Associació de Micropobles de Catalunya.

En el cas del municipi alturgellenc de Josa i Tuixent, un dels que s'ha estudiat, s'hi destaca el fet que poc més d'un 10% del seu centenar d'habitants és d'origen estranger i que una tercera part de la població té més de 65 anys. Per contra,  només un 6,6% té menys de 14 anys. Aquesta realitat coincideix en el temps amb el fet que ara l'Ajuntament de Josa i Tuixent ha tret a licitació l'arrendament del Refugi de Coll de Port, que compta amb 15 places i que surt amb un preu base de 350 euros al mes. A més a més, actualment s'estan enllestint unes obres d'adequació de la primera planta de l'edifici, amb una inversió de 70.000 euros.

Una de les persones que hi han mostrat interès és Lluís Roca, que creu que l'establiment pot ser adient per muntar un negoci basat en la recuperació de "la cuina d'abans, amb producte de proximitat". Roca resideix actualment a la demarcació de Barcelona però sempre li ha agradat la muntanya, motiu pel qual vol intentar establir-s'hi per estar en contacte amb la natura i amb la gent que hi viu.

L'ajuntament també està en procés de llogar l'Alberg de Joventut i Centre Cívic de Can Cortina, amb una seixantena de llits. S'hi han destinat 84.000 euros en diverses accions de millora. En aquest cas, el preu és variable, començant per un import de 120 euros mensuals durant el primer any i fins arribar als 600 el cinquè i últim any d'arrendament.

  • Exterior de l'alberg i centre cívic Can Cortina, a Tuixent (Foto: ACN)
  • Obres al Refugi Coll de Port, a Josa i Tuixent (Foto: ACN)