Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Un grup de veïns recupera 'simbòlicament' l'antic menhir del Port del Cantó

Un grup de veïns recupera 'simbòlicament' l'antic menhir del Port del Cantó

La pedra, coneguda com "l'home encantat", va desaparèixer a mitjans del segle XX. Tenia més de 4.000 anys d'antiguitat i marcava un punt de pas i pastures entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell
Imatge del menhir amb els veïns promotors de la seva recuperació (Foto: ACN)
16/08/2017 20:10

Al Port del Cantó, a la frontera entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, fins a mitjans del segle XX hi va haver un menhir conegut popularment com 'l'home encantat', 'l'home de gel' o 'l'home de pedra'. Aquest roc, amb més de 4.000 anys d'antiguitat, va desaparèixer durant les obres de la carretera N-260. Ara, un grup de veïns de les dos vessants del Port del Cantó, han volgut recuperar ''simbòlicament'' el menhir i han col·locat una pedra de les mateixes característiques i mides que l'original al mateix punt.

Es tracta d'una pedra allargada, plantada a terra en posició vertical. Una fotografia del 1914, la darrera documentada del menhir, és la que va servir per escollir el mateix lloc que el menhir prehistòric. Tot fa pensar que la fita original marcava un punt de pas i de pastures entre les dues comarques. L'escriptor pallarès Josep Colom explica que al segle passat els carters també utilitzaven aquest punt per intercanviar la correspondència d'una vessant i l'altra del Cantó.

Segons informa l'ACN, amb l'objectiu de recordar la importància i simbologia del menhir, el proper 19 de novembre es farà una festa, que coincidirà amb el vintè aniversari de la ruta de transport a la demanda 'Passem el Cantó'. Aquesta línia de transport es va posar en marxa el 19 de novembre del 1997.

Reivindicació

El veí de l'Alt Urgell i promotor de la recuperació del menhir, Jordi Pasques, ha explicat que s'ha tornat a plantar la pedra amb la ''mateixa il·lusió'' que ho deien fer a la prehistòria. L'objectiu de la seva col·locació és rememorar l'existència del menhir original i reivindicar aquest indret com a punt d'unió entre la ribera del Segre i la de la Noguera Pallaresa.

Pasques afegeix que a la darrera dècada del segle XIX, el geòleg Lluís Marià Vidal va proposar documentar tots els monuments megalítics de la zona pirinenca. Així, va localitzar 19 megàlits nous presentats en la memòria llegida a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 30 de juny de 1893 (Vidal 1894). Entre aquests 19 monuments hi apareixia el menhir del Cantó.

La descripció que en fa Vidal és la d'un monòlit de gres vermell la part superior del qual presentava retallada una silueta en forma de cap i sense cap detall gravat. Pasques ha explicat que el nou menhir es va anar a buscar a prop de Guils del Cantó i no va ser necessari retocar-lo. Les dimensions són similars a l'original que mesurava 200 X 40 centímetres.

Al llibre 'El Pirineo Español' de Violant Simorra (1949) hi apareix una fotografia i Alcover el descriu l'any 1906.