Un llibre recopila els casos d'espoliació d'art al Pirineu al segle XX

Sota el títol 'On és la calaixera?', l'arqueòleg i historiador Jordi Campillo Quintana (Puigcerdà, 1968) ha fet un recull dels casos més destacats coneguts per l'opinió pública i aquells que han quedat ocults en els veïnats, sobre l'espoliació de peces del patrimoni historicoartístic de l'Alt Pirineu.

Campillo ha documentat l'estudi a partir de diverses fonts com les periodístiques, policials o les jurídiques. A més a més, les entrevistes fetes a víctimes, investigadors, testimonis i fins i tot autors d'aquestes espoliacions, que aporten el seu punt de vista sobre el tema han estat una de les peces fonamentals del llibre.

Campillo fa menció també a la comercialització de peces rústiques, procedents del parament de la llar tradicional de les cases de pagès, les quals, sovint, el qui les posseeix les intercanvia o les ven, per desconeixement, a un preu molt inferior al seu valor real.

Precisament, aquest és el significat del títol del llibre. Segons ha explicat l'autor "cada vegada costa més trobar mobiliari antic rústic", fet pel qual són cada vegada més preuades peces com cadires, taules, cremalls o olles antigues, que eren objectes quotidians a les cases de pagès, i que ara es fan servir com a objecte decoratiu. Si bé considera que no es tracta de robatoris, l'historiador afirma que, en molts casos 's'ha jugat amb el desconeixement i la bona fe de les persones que tenen aquests peces, sovint d'edat avançada. Per això, inclou aquestes circumstàncies com una manera "encoberta" d'espoliació. 'Un exemple seria convèncer una padrina que doni la seva taula de noguer del segle XIX a canvi d'una taula de fòrmica, que és més fàcil de netejar, però que té un valor molt inferior al que està a punt d'entregar" explica.

El recull també comenta casos en què apareixen objectes de tot tipus i de totes les èpoques, des de fòssils fins a quadres passant per imatges religioses. Les guerres, el col·leccionisme agressiu i la transformació urbanística han estat algunes de les causes que han afavorit la desaparició d'aquest patrimoni.

Però també ho han estat les accions delictives, i per això en un dels capítols es fa menció d'Erik van de Berghe –conegut com a Erik el Belga- considerat el traficant d'obres d'art més famós d'Europa i a qui Campillo va poder entrevistar.

Jordi Campillo, que també és mosso d'esquadra, reclama també una potenciació dels grups especialitzats en patrimoni per evitar més espoliacions, uns equips que ja són presents en la Policia de la Generalitat, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia.