Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Un llibre recull la història de l'esquerra independentista a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran

Un llibre recull la història de l'esquerra independentista a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran

A 'Fills de la vuitena', Ferran Dalmau i David Sancho expliquen l'evolució del moviment els darrers 50 anys. Els autors destaquen la continuïtat del col·lectiu, però conclouen que "li falta amplitud de mires"
Ferran Dalmau i David Sancho, amb el seu llibre 'Fills de la vuitena' (Foto: ACN)
17/04/2019 12:55

Els lleidatans Ferran Dalmau i David Sancho publiquen aquest Sant Jordi Fills de la vuitena, un llibre que acaben que repassa 50 anys d'història del moviment de l'Esquerra Independentista a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran. Publicat per Pagès Editors, l'obra vol servir, entre d'altres, per "explicar a les noves generacions independentistes que el moviment no va néixer al 2010 sinó que té unes arrels profundes'', que n'expliquen la seva actual consolidació. 

En una entrevista a l'ACN, els seus autors afirmen que han volgut fer especialment un homenatge a la "militància marginal'' que va començar la lluita després de la Guerra Civil, en una part del país on les organitzacions independentistes sempre hi han tingut presència. Ara fa tres anys, Dalmau i Sancho van impulsar el Fons de Documentació de l'Esquerra Independentista a les comarques de Ponent i a mesura que van començar a recopilar informació van arribar a la conclusió que "tot aquell llegat polític no es podia perdre" i "la millor manera de fer-ho arribar a la societat era fent un llibre".

David Sancho assenyala que amb el llibre també volen transmetre que l'independentisme d'esquerres ''no és una cosa només de l'àmbit barceloní o de les comarques centrals'' sinó que les terres de Ponent en són ''un dels més destacats bressols''. Com en molts altres llocs del país, l'independentisme d'inspiració socialista es va forjar a Ponent de la mà del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) que si al 1969 tenia una presència "bastant minsa'' al territori però als anys 70 va comptar amb un nucli més organitzat. Des de llavors, Dalmau creu que el moviment ha tingut una ''continuïtat històrica'' durant 50 anys, mitjançant diverses organitzacions que ara estan representades per la CUP i Poble Lliure.

"Encapçalar els propis discursos"

Amb l'anàlisi d'aquests 50 anys, a l'hora de fer balanç, Ferran Dalmau i David Sancho conclouen que al moviment d'esquerra independentista del territori "li falta una amplitud de mires per saber llegir millor el moment actual''. Segons Dalmau, les possibilitats del col·lectiu per guanyar pes polític passen per "no tenir tant un paper de protesta ni de crítica cap als altres partits" sinó per ''encapçalar i alterar els propis discursos, tot assumint contradiccions, com ara el fet de presentar-se a les eleccions espanyoles''. És per això, que aposten per "assumir riscos després dels canvis que ha viscut el país amb l'1-O" perquè creuen que l'esquerra independentista "sovint viu instal·lada en una certa comoditat, sobretot discursiva".

'Fills de la vuitena' es presenta aquest dimecres al vespre a Lleida i després es faran presentacions en diferents punts de les comarques de Ponent i el Pirineu, sobretot en aquells on hi ha militància i organitzacions que surten al llibre. L'obra comença amb figures ''pioneres'' del moviment a Ponent com Joan Culleré o Pere Terrado, el primer militant del PSAN a Lleida, qui va ser l'autor d'uns murals que es van fer clandestinament a la Seu Vella l'any 1969 aprofitant unes festes de la tardor. Va ser una de les primeres accions de l'independentisme al territori, diu Dalmau, que lamenta com va ser ''silenciada pels mitjans del règim franquista''. El recorregut històric acaba al 2012 amb la primera intervenció de Mireia Boya al Parlament. La política aranesa -que recentment ha anunciat que deixa la política a causa de l'assetjament per part d'un militant de la CUP- ha estat la primera diputada independentista de la Val d'Aran.

El títol 'Fills de la vuitena' fa referència al que és coneix com a l'antiga ''regió vuitena'' del Front Nacional Català, considerada com una de les regions més estructurades i amb més militància del front durant la dictadura. Els autors volen destacar així que l'independentisme a Ponent té la seva trajectòria i singularitat, amb noms propis com Maria Mercè Marçal o Manuel de Pedrolo.