Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Una conferència del Grup de Recerca de Cerdanya presenta una nova imatge de la Llívia romana

Una conferència del Grup de Recerca de Cerdanya presenta una nova imatge de la Llívia romana

10/08/2009 18:06

Aquest passat divendres, 7 d'agost, va tenir lloc a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà una conferència organitzada pel Grup de Recerca de Cerdanya titulada: "Iulia Lybica: la Llívia romana". La xerrada va anar a càrrec de l'historiador Oriol Olesti, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i especialista en el món romà.

La conferència, que va comptar amb l’assistència d’unes 55 persones, va presentar una nova imatge de la Llívia romana, arran de les darreres campanyes arqueològiques que s'han realitzat al territori. A gran trets, es va indicar que "es pot considerar que la Iulia Lybica romana es va fundar probablement sobre una ciutat ceretana que ja existia i que devia ser la capital dels ceretans ja en aquella època".

Segons les dades aportades, "en l’antiguitat, Iulia Lybica va ser l'única ciutat romana de l'interior del Pirineu, ubicada en una posició molt estratègica, que va gaudir de l'estatus de municipi romà. Aquesta ciutat tenia un centre urbà no gaire gran, però complet, molt possiblement amb un fòrum, termes i temple, dels quals han aparegut algunes estructures".

Tot i ser una ciutat de muntanya, Iulia Lybica era una ciutat força rica, ja que s'han trobat mostres que ho proven, com importacions de luxosos marbres o abundants restes d'ostres. "Cal pensar en el cost que representava portar ostres vives de la costa a l'interior del Pirineu a l'època romana", va apuntar Olesti. Tanmateix, als afores de Llívia s'ha localitzat una zona industrial pròspera amb abundància de vidres, ceràmiques, que possiblement abastien les necessitats de la comarca, algunes mostres mosaics i forns.

El professor de la UAB va apuntar la teoria que Iulia Lybica "va gaudir d'una forta prosperitat econòmica a causa de l’explotació aurífera dels dipòsits miocènics de la comarca, que actualment es troba en estudi i que podria suposar un important descobriment pel que fa al món antic ceretanoromà".

Finalment, Olesti va comentar la troballa ja en època tardoromana, a finals de l'Imperi, d'un macaco vestit de legionari, provinent de l'Àfrica, amb alguns elements merovingis al seu atuell, que suposadament devia ser una mena de mascota del destacament militar ubicat a la zona.