Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Una passera de fusta protegeix les zones humides del camí d'ascens a la Pica d'Estats

Una passera de fusta protegeix les zones humides del camí d'ascens a la Pica d'Estats

La nova construcció pretén evitar el deteriorament d’aquests hàbitats pel pas de visitants. Es tracta d’una zona molt freqüentada, ja que 5.350 persones hi transiten cada any, tant d’anada com de tornada
Passera a les motlleres de Sotllo (Foto: PNAP)
24/03/2017 13:20

Les molleres de Plans de Sotllo a la Vall Ferrera, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, pertanyents a l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu (Pallars Sobirà) i ubicades a la Forest d’Utilitat Pública 114 “Obaga i Solana d’Àreu”, compten des de principis de l’hivern amb una nova passera de fusta que salvaguarda les zones humides del camí d’ascens a la Pica d’Estats. Són paratges d’un alt valor natural molt poc habituals al Pirineu i els que es troben més al sud del continent europeu.

En el cas de les torberes de la Vall Ferrera, el pas continuat dels més de 5.350 visitants que fan cim a la Pica d’Estats cada any, és a dir, que hi passen 10.700 vegades, 2.280 només el mes d’agost, en malmetia la vegetació, compactava i erosionava el sòl i provocava el seu deteriorament. Per tal d’evitar la degradació d’aquests hàbitats aquàtics d’alta muntanya, dins del marc del projecte LimnoPirineus, del programa LIFE+ de la Unió Europea, coordinat des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), s’han construït 170 metres d'accés de fusta que els circumda i protegeix del trepig dels caminants.

Per altra banda, s’ha remarcat tot el sender amb les marques de GR (blanc i vermell), evitant així la creació de dreceres i camins alternatius que empitjoren l’estat de degradació. Al llarg del 2017, també està prevista la instal·lació de cartells interpretatius al costat del refugi Vall Ferrera i a l’inici de la passera, per incentivar als visitants a fer-ne ús. Amb la fusta que ha sobrat de la construcció del sender, s’han fet passeres en altres punts del camí de Sotllo per protegir molleres més petites.

Indret únic

Segons indica Empar Carrillo, botànica de la Universitat de Barcelona i coordinadora de l’actuació a Plans de Sotllo, “aquestes molleres no són ambients rellevants per una espècie endèmica en concret, sinó que són importants en sí mateixos". I afegeix: "Les característiques ambientals de la zona on es troben fan que sigui un indret únic”. Cal destacar que les molleres dels Plans de Sotllo són un mosaic de comunitats entre les quals destaquen els bonys torbosos d'esfagnes propis de les zones atlàntiques i del nord d'Europa. "La raresa d'aquests hàbitats als Pirineus i el fet de que gaudeixen de protecció a nivell Europeu fa que calgui dedicar el màxim esforç per a la seva conservació”, conclou la investigadora.

El director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Marc Garriga, assenyala que “ja fa anys que des del Parc Natural de l’Alt Pirineu es dediquen grans esforços a procurar que la protecció dels ecosistemes i les espècies que el conformen sigui compatible amb el desenvolupament socioeconòmic del territori, on el turisme vinculat al senderisme hi té un pes molt important”. Garriga incideix en la rellevància de les accions "de cara a les diferents espècies amenaçades que hi viuen, doncs són molt vulnerables als canvis i el deteriorament dels seus hàbitats les posa en perill d’extinció". El projecte LimnoPirineus és una de les col·laboracions que fa el parc en aquesta direcció.

La construcció d’aquesta passera ha estat possible gràcies a la coordinació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, de l’empresa Forestal Catalana S.A., qui ha dut a terme l’obra, i del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona. Aquest últim, s’ha encarregat de la presa de dades de la vegetació i de l’elaboració d’una cartografia detallada del sistema de molleres i torberes dels Plans de Sotllo per avaluar-ne l’estat de conservació actual.

La vulnerabilitat de les zones humides pirinenques

Els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya que es troben al Pirineu, com les molleres i les torberes, al igual que d’altres arreu del món, són paratges amb un gran valor natural que, en general, estan en risc de desaparició. Tot i formar part d’un entorn escassament alterat, es tracta d’ambients poc habituals amb una fauna i flora molt específica i sensible i on abunden les espècies amenaçades. La distribució tant localitzada i limitada d’aquests ambients els fa molt fràgils i petites alteracions locals poden tenir conseqüències greus.

“A les molleres de Plans de Sotllo, la principal amenaça és la destrucció de la cobertura vegetal i l’erosió del sòl de la zona humida a causa de l’augment de la freqüentació de visitants”, comenta Empar Carrillo. “En aquest cas no ha calgut, però en d’altres torberes degradades s’hi han hagut de replantar espècies de flora característiques de la mollera per reforçar les poblacions i la seva recuperació fos viable. Malauradament, les diferents activitats antropogèniques fan necessari prendre mesures de conservació, com la construcció de passeres, entre d’altres actuacions que permetin revertir la tendència de degradació”, constata Carrillo.

El projecte de conservació que treballa als hàbitats aquàtics d’alta muntanya

LimnoPirineus és un projecte dedicat a la millora de l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d’interès europeu a l’alta muntanya dels Pirineus. Està finançat pel programa europeu LIFE +, que promou accions de conservació i recuperació d’hàbitats i espècies de flora i fauna d’espais protegits de la Unió Europea, integrats dins la Xarxa Natura 2000.

“L’objectiu principal del projecte és el de realitzar actuacions de millora de l’estat de conservació d’estanys, rius i molleres, i d’un conjunt d’espècies amenaçades que viuen directa o indirectament d’aquests hàbitats”, informa Marc Ventura, coordinador del projecte LimnoPirineus i investigador del CEAB-CSIC. “Sovint ens trobem que hi ha un cert desconeixement de la seva riquesa natural i de la seva fragilitat davant de les alteracions provocades per l’home”, continua l’investigador. “És per aquest motiu que, fer una bona difusió és un altre dels objectius importants del projecte”.

Les accions de conservació de LimnoPirineus es duen a terme al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Parc Natural de l’Alt Pirineu i a l’Estanho de Vilac, a la Vall d’Aran. Els diferents col•laboradors del projecte són el Conselh Generau d’Aran, la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i les empreses Forestal Catalana S.A. i Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic S.L. Totes les parts treballen conjuntament amb els investigadors del CEAB-CSIC per a cartografiar detalladament els ecosistemes, avaluar el seu estat de conservació i les amenaces que pateixen i realitzar les actuacions de restauració i conservació que es requereixin en cada cas.