Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Una recerca del CTFC i la UdL constata que la tòfona pot "donar vida" a camps abandonats del Pirineu

Una recerca del CTFC i la UdL constata que la tòfona pot "donar vida" a camps abandonats del Pirineu

L'estudi detalla que la producció silvestre d'aquests fongs ha disminuït i que, en canvi, n'augmenten les plantacions. El treball proposa investigar la viabilitat econòmica de potenciar aquest preuat comestible
Visita a una plantació d'alzines del Prepirineu per analitzar-hi la viabilitat de la tòfona (CTFC)
04/06/2020 12:37

Convertir pastures abandonades en plantacions de tòfones pot ser una estratègia per recuperar-ne la seva producció, segons conclou un estudi realitzat per un equip investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL). L'informe detalla que el nombre de tòfones silvestres -és a dir, situades en entorns forestals- ha disminuït en els darrers 100 anys, fet que ha impulsat l'establiment de plantacions en diferents regions de clima mediterrani d'arreu del món.

Així, davant del seu èxit, recentment ha crescut l'interès per cultivar aquest fong comestible en pastures abandonades o antics camps agrícoles situats dins el bosc. Una de les principals preocupacions és que el bosc pot actuar com a font d'altres fongs associats a espècies arbòries mediterrànies, els anomenats fongs "ectomicorízics", que podrien desplaçar la tòfona i per tant, perjudicar-ne la producció. Partint d'aquesta premissa, l'equip ha dut a terme la investigació en una plantació d'alzines de cinc anys d'edat situada en una pastura abandonada del Prepirineu, que estava envoltada d'un bosc. Així, s'han estudiat els efectes de la distància entre l'arbre hoste i el bosc circumdant en el desenvolupament de la tòfona i en la comunitat de fongs associats a les arrels.

Millorar la gestió dels arbres

Els resultats de l'estudi indiquen que tot i que la proximitat de bosc influeix en la comunitat fúngica associada als arbres plantats, aquest fet no té perquè limitar el creixement de la tòfona. A més, també evidencien que la seva abundància està relacionada amb el creixement de l'arbre que l'allotja i, tal com expliquen des de l'equip investigador del CTFC i de la UdL, si s'aconsegueix "que l'arbre creixi prou, la tòfona negra es fa forta", amb la qual cosa suggereixen que seria recomanable millorar les pràctiques de gestió en aquesta direcció.

No obstant això, Daniel Oliach, integrant de l'equip, ha dit a l'ACN que calen noves investigacions que aportin dades de la viabilitat de realitzar plantacions de tòfones en un entorn forestal a llarg termini. Aquestes haurien d'anar dirigides a conèixer millor el desenvolupament de les tòfones en aquestes condicions, així com la quantitat de producció.

Aquest treball ha comptat amb el suport de la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi (DARP) i el Projecte INNOVATRUF, inclòs als fons europeus FEDER. Oliach també va rebre el suport de la Secretaria d'Universitats i Recerca del Departament d'Economia i Coneixement, a través del programa de Doctorats Industrials.