Urbanisme desclassifica 58 àmbits pendents de construir a l'Alt Pirineu
La Comissió territorial d'Urbanisme de l'Alt Pirineu ha aprovat inicialment aquest dijous el Pla Director Urbanístic (PDU) de la revisió de sòls no sostenibles a les comarques pirinenques. El Govern ha examinat 160 àmbits d'extensió urbana de 26 municipis de la regió.
Pel que fa als àmbits que es podran urbanitzar amb les mateixes condicions que determinen els respectius planejaments municipals, n'hi ha un total de 46 amb una superfície global de 188 hectàrees i un potencial de 6.275 habitatges. En aquest apartat sobresurten, pel volum d'habitatges, Puigcerdà (1.673) i la Seu d'Urgell (1.026). Al Pallars Jussà sobresurt el cas de Xerallo, al municipi de Senterada (amb una previsió de 297 habitatges) i Sorpe (380), situat a Alt Àneu, el municipi que acull l'accés a Baqueira Beret pel Pallars Sobirà.
No obstant això, el PDU estableix a cadascun d'aquests àmbits directrius i recomanacions. Per exemple, tenir compte de l'existència de torrents o cursos hidràulics o bé possibles riscos geològics a l'hora d'urbanitzar els sectors. Tot i que el PDU no modifica les condicions d'aquests àmbits, quan es desenvolupin se sotmetran a una valoració particularitzada, de la qual es poden derivar criteris restrictius.
Els creixements previstos, que són al voltant dels 9.000 habitatges, contemplen un hipotètic creixement màxim de fins a 30.000 habitants més a l'Alt Pirineu, respecte dels 70.000 actuals. És la meitat del creixement màxim que es preveia als plans dels anys 80 i 90. Tot i això, consultat per l'ACN el director general d'Urbanisme, Agustí Serra, ha negat que amb aquests criteris tan restrictius es vulgui "castigar" el Pirineu. Serra creu que el pla prioritza la preservació de l'entorn perquè el Govern considera que ha de ser l'actiu principal del futur a la regió, malgrat les creixents crítiques a les diverses limitacions ambientals que pateixen les comarques pirinenques.
Àmbits constructius extingits
D'entre aquests àmbits denegats destaca el d'Espui, a la Vall Fosca (Pallars Jussà), on s'havia de construir una estació d'esquí que va quedat aturada perquè la promotora, l'empresa espanyola Martinsa-Fadesa, va fer suspensió de pagaments. Amb aquesta aprovació s'ha extingit un àmbit amb un potencial de construcció de 300 habitatges i s'ha modificat un segon sector amb una superfície urbanitzable de 500 habitatges i hotels. És a dir, 800 immobles en total. Així, el sostre edificable d'aquest àmbit s'ha reduït en més d'un 90% i només s'hi podrà construir un hotel, sense habitatges. A la Vall Fosca, deixant a banda el cas concret del nucli d'Espui, també s'han extingit àmbits d'un total de 10 pobles on es podia construir fins a 352 habitatges.
Pel que fa a la Cerdanya, al nucli de la Molina (Alp), s'han extingit els àmbits de Font Moreu i la Solana, on es podien construir 100 i 140 habitatges respectivament.
També és significatiu, al Pallars Sobirà, el cas del municipi de Rialp, on a zones properes a l'estació d'esquí de Port Ainé es preveia arribar a construir 1.136 habitatges (635 a Baürsos i 501 a Sant Miquel). Ara, amb aquesta aprovació, s'ha denegat tot aquest creixement urbanístic. El mateix ha passat a l'àmbit del nucli de Roní, el darrer abans d'arribar a Port Ainé, on es podien construir 216 habitatges. També s'ha limitat molt el creixement, a tot just una vintena d'habitatges, en pobles de Rialp on se'n preveis més d'un centenar: Beraní (137), Caregue (179), Escàs (104) o Surp (133).
A poca distància, a la Vall de Cardós (també al Pallars Sobirà) s'ha denegat els projectes de construcció de 581 habitatges repartits entre 5 pobles (Ainet de Cardòs, Bonestarre, Lladrós, Ribera de Cardòs i Surri). I a Espot, a peu de pista de l'estació d'esquí es preveia un gran desenvolupament i aquest Pla el redueix molt, deixant-lo només per construir un petit hotel i alguns apartaments que complementin l'estructura del peu de pista sense sobredimensionar. En aquest àmbit es podia construir fins a 700 habitatges.
Fi de la moratòria
Quan la Comissió d'urbanisme va aprovar, l'octubre de 2018, l'avanç d'aquest PDU, es va acompanyar d'una suspensió en l'aprovació de noves llicències d'obra i d'instruments de planejament en 73 sectors. L'objectiu d'aquella moratòria era evitar que es pogués urbanitzar algun sector mentre el Departament de Territori treballava en el Pla. Ara, amb l'aprovació, es prolonga la moratòria per a tots aquells àmbits que es proposa extingir o modificar, un total de 114. Es mantindrà fins a l'aprovació definitiva del PDU, com a màxim un any.
Aquests sectors, repartits per les cinc comarques implicades, sumen 648 hectàrees i, abans de la revisió, tenien un potencial de 17.100 habitatges de nova construcció. El pla aprovat finalment, però, rebaixa notablement aquesta xifra. De fet, proposa que 58 àmbits (que sumen 210 hectàrees, un terç del total) tornin a formar part de la Xarxa d'Espais Naturals. Això significa la prohibició de contrucció de 4.706 potencials habitatges.