Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals


Sou a: Inici / Notícies / Xavier Espot, nou cap de Govern d'Andorra

Xavier Espot, nou cap de Govern d'Andorra

El Consell General l'ha proclamat aquest dimecres amb la suma dels 17 consellers de DA, L'A i CC, que formaran govern. Les negociacions amb la UE, la llei de funció pública i l'aeroport, entre els temes tractats al debat d'investidura
Xavier Espot, nou cap de govern d'Andorra (Foto: DA)
16/05/2019 10:50

Xavier Espot és des d'aquest dimecres, dia 15, el nou cap de Govern d'Andorra, el 6è de l'actual etapa constitucional. Espot ha estat proclamat a la sessió d'investidura, a la primera votació, gràcies al suport dels 11 consellers del seu partit, Demòcrates per Andorra (DA); els 4 de Liberals (L'A) i els 2 de Ciutadans Compromesos (CC), que sumen 17 dels 28 consellers i que aquest dilluns havien tancat un acord de govern. La candidatura de Pere López ha rebut els 7 vots del Partit Socialdemòcrata (PS), mentre que els 4 electes de Terceravia s'han abstingut.

El debat d'investidura havia començat dimarts, marcat per les explicacions dels nous grups de govern, que han renunciat a alguns dels seus punts per afavorir el pacte, i pels retrets del PS cap al nou tripartit. Aquest dimecres, Xavier Espot s'ha mostrat d'acord a  incorporar els agents econòmics i socials i la societat civil en els "pactes d'estat" plantejats pel que fa al controvertit acord d'associació amb la Unió Europea, la sostenibilitat de les pensions i la sanitat pública. Sobre l'acord amb la UE, informa l'ACN, Espot ha criticat que el PS plantegés una "pausa" en les negociacions quan, segons ha dit, en el passat es van erigir com la "força més europeista". A més, ha afirmat que si el discurs de Pere López correspon ara al d'una formació "euro-escèptica d'esquerres", haurà de buscar una entesa "amb d'altres partits que es van presentar als comicis i que no han obtingut representació" a la cambra parlamentària.

Al seu torn de rèplica, Pere López responia als demòcrates que són "pro-europeus" i ha recordat que la seva postura respecte a l'acord d'associació amb la UE és la de tenir en compte, de forma prioritària, les particularitats del país. El líder socialdemòcrata ha lamentat que Liberals (L'A), partit amb el qual es va presentar conjuntament a les llistes parroquials sota la coalició d'Acord, conformi ara un govern amb DA. "Pactar es pot pactar, però no es pot enganyar als ciutadans", ha etzibat López, que també ha acusat al seu líder de "jugar a un doble joc".

Al seu torn, Jordi Gallardo (L'A) ha respost a Pere López que aquest dimarts que L'A prefereix "ser la crossa d'un govern estable de quatre anys, que la crossa d'un govern transitori que només busca el rèdit electoral d'alguns". En aquest sentit, el líder dels liberals ha explicat que l'opció plantejada pel PS passava, segons ha dit, per la creació d'un executiu tripartit provisional, de només 18 mesos, amb Terceravia.

El candidat del PS li ha contestat que aquest mandat de divuit mesos havia de servir per "tirar endavant una sèrie de prioritats per al país", entre les quals esmenta reformar les polítiques d'habitatge i de la llei de la Funció Pública i re-enfocar les negociacions amb la UE. Pel que fa a l'estabilitat, López ha replicat que "no hi ha res més estable que les dictadures". Al respecte, Gallardo ha reconegut  una part de la ciutadania "no ho entendrà", però la seva formació no podia "eludir la responsabilitat" de confeccionar un govern estable. En aquest sentit, el líder liberal ha recordat com a negatius els precedents d'executiu en minoria, en referència al govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu (2009-2011), que va acabar de manera precipitada amb la convocatòria d'eleccions anticipades al cap de dos anys.

El cap de llista de Terceravia, Josep Pintat, ha afirmat durant la seva intervenció que les propostes d'Espot són "poc concretes" i que la voluntat de la ciutadania, en vista dels resultats electorals, és que Demòcrates "no pot continuar fent política sense explicacions com ha fet els darrers vuit anys". El polític lauredià ha assegurat que els votants "han triat transparència i estabilitat, tot a l'entorn del diàleg". Sobre les negociacions amb Europa, ha coincidit amb la formació socialdemòcrata en la necessitat de fer una "pausa". A més, ha volgut refermar la seva postura favorable a la construcció d'un aeroport dins del territori andorrà perquè, d'una altra manera, ha dit, és "difícil" que el país pugui ser competitiu.

La defensa més ferma de la necessitat d'aquesta infraestructura l'ha fet el líder de la llista massanenca Ciutadans Compromesos (CC), Carles Naudi, quan servint-se del tall de la carretera d'accés a França per una esllavissada (via que ha tornat a obrir aquest dimecres) ha dit que en el cas que també s'hagués produït algun incident en la que va a Catalunya, "per molt aeroport de la Seu que tinguéssim, ara estaríem sols, tancats i aïllats". A més, ha dit amb que la seva construcció s'assoliria una obertura a Europa "sense passar per fronteres". CC, que integra afins a Demòcrates i Terceravia, ha pogut conformar grup parlamentari gràcies a la cessió d'una representant de DA.

La sessió d'aquest dimecres, tot i començar al matí sense espectadors, sí que va generar expectació en el moment de les votacions. Entre el públic hi havia Antoni Martí -que amb la investidura d'Espot deixa de ser cap de Govern, després de vuit anys- i els ministres de l'executiu sortint. També hi va assistir el pare del nou dirigent electe d'Andorra.

Biografia

Xavier Espot i Zamora, nascut el 1979 a Escaldes-Engordany, és llicenciat en Dret per ESADE (Universitat Ramon Llull) i també ha fet estudis d'Humanitats a la mateixa URL. Del 2004 al 2008 va ser secretari judicial de la Batllia andorrana i també, el mateix any 2008, secretari del Tribunal Superior de Justícia. El 2009 va fer pràctiques al Tribunal de Gran Instància de Tolosa de Llenguadoc i als Jutjats de Primera Instància de Barcelona.

L'any 2011, amb l'elecció d'Antoni Martí com a cap de Govern, va entrar a l'executiu andorrà, com a secretari d'estat de Justícia, i el 2012 va ser nomenat ministre de Justícia i Interior, en substitució de Marc Vila. El 2016 també va assumir el Ministeri d'Afers Socials, que havia deixat vacant Rosa Ferrer. A les eleccions generals del 7 d'abril passat va ser el cap de llista de DA, que va ser la candidatura més votada en obtenir 11 dels 28 consellers.