‘L’esquerda’, de Montse Milan, guanya el Premi Pirineu de Narració Literària

’L’esquerda’, de Montse Milan Moliné, ha guanyat el Premi Pirineu de Narració Literària, principal referència dels Premis Homilies d’Organyà, que s’han lliurat aquest dissabte a la nit. L’obra finalista ha estat ‘La tria’, de Maria Cucurull. L’acte de lliurament s’ha celebrat un any més dins la Fira del Llibre del Pirineu, que enguany arriba a la 28a edició. 

Al certamen Mort qui t’ha Mort de novel·la negra, dotat pel Govern d’Andorra, el premi s’ha quedat a Organyà atès que l’ha guanyat Marc Cortès, per l’obra titulada ‘Boumort’. El Josep Grau i Colell de poesia se l’ha emportat ‘L’ombra de l’esperança’, de José Luis García Herrera. 

El Premi Alt Urgell ha correspost a ‘El regal de l’àvia’, d’Eduard Abad. El Germans Espar i Tressens, per a ‘’L’inici de la meva carrera criminal’, de Jaume Ribera. I el Lletres de Dones, per a ‘Cop de gràcia’, de Bel Monclús. En aquesta darrera categoria el jurat també ha recongut dues obres més amb sengles mencions: ‘Capricis del destí’, d’Eva Caselles, i ‘Massa felicitat’, de Carme Fernández. 

L‘únic dels Premis Homilies que s’anuncia abans de la cerimònia, el Mn. Albert Vives (concedit per Òmnium Alt Urgell), ha estat enguany per a Ivan Caro, en reconeixement a la seva tasca de divulgació de la música, les danses i la cultura del Pirineu. El músic i artista urgellenc ha agraït aquest reconeixement i l’ha dedicat a tota la gent que treballa per la recuperació i el manteniment de les tradicions pirinenques i catalanes. D’altra banda, el Premi de Fotografies d’Organyà 2024 s’ha atorgat a ’Perspectives’, una instantània feta per Àngels Díaz. 

El lliurament ha estat precedit per la lectura de les Homilies 2024. La literària l’ha protagonitzat l‘escriptora i periodista Gemma Ruiz., que ha centrat el seu text en l'actual preocupació social pels crims masclistes, tot al·ludint als casos més recents d'enguany mateix. I la religiosa, a proposta del Bisbat d’Urgell, l'ha llegit la veterana i reconeguda dibuixant osonenca Pilarín Bayés. I també l'ha dibuixat, perquè Bayés l'ha acompanyat de més d'una vintena de dibuixos que havia preparat expressament i que resumeixen el contingut de la seva intervenció, que se centrava en el vincle històric entre la el català i el cristianisme des del mateix naixement de la llengua. I és que molts dels primers textos com les Homilies d'Organyà eren de caràcter religiós i que el vocabulari i les expressions típiques del català són plens de referències a Déu i a la religió.

L'acte més solemne de la #FiraLlibrePirineu és el de la lectura de les 2️⃣ noves Homilies i de lliurament dels Premis Literaris Homilies d'#Organyà.
🔗 Vols saber qui els ha guanyat? 😍
https://t.co/D8DuDthJSd
🔗 Vols veure el video del moment? ❤️https://t.co/Dt8XGHxG8p pic.twitter.com/1xY09CNdq0

— Ajuntament Organyà (@AjOrganya) September 2, 2024

Alerta pel retrocés social del català

L’acte ha comptat amb la presència, entre d’altres, de l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives; el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; la ministra de Cultura i Esports del Govern d’Andorra, Mònica Bonell; la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, i l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera. Tots ells han estat rebuts pel batlle d’Organyà, Celestí Vilà, que en el seu discurs s'ha afegit a les veus que cada cop més demanen recuperar i reivindicar l'ús social del català.

Vilà ha alertat que les darreres enquestes demostren el que ja s'advertia des de fa temps des de fora de les institucions: que en el context actual de bilingüisme, i en un Estat que prioritza clarament el castellà, el català està arribant a nivells alarmantment baixos pel que fa al seu ús quotidià, especialment entre la gent jove. Per això, l'alcalde ganxo considera imprescindible que la població, i sobretot els catalanoparlants, siguin conscients de la necessitat de mantenir el català en totes les converses i en el dia a dia, si es vol evitar que la llengua del país s'extingeixi d'aquí a poques generacions. També ha incidit en el fet que el català ha resistit situacions molt difícils de repressió, com per exemple el Decret de Nova Planta o la dictadura franquista, però que el problema actual és més preocupant, perquè no té a veure només amb les institucions sinó, i sobretot, amb l'ús del català al carrer, on fins fa poques dècades sempre havia estat la llengua predominant.

Premi Narieda

També s’ha lliurat en aquesta vetllada el Premi Narieda de Redacció Infantil, adreçat a alumnes de les escoles de la ZER Narieda (Miret i Sans d’Organyà, Sant Climent de Coll de Nargó i Escola de Peramola).

De Cicle Inicial, els tres premis -del primer al tercer- han estat per a infants d’Organyà: Ares Traveset, Enzo Alonso i Ferran Espar. De Cicle Mitjà, els tres guardonats són de Coll de Nargó: Conrad Reixach, Lume Serafini i Lau Duró. I de Cicle Superior, els dos premis principals han estat per a Rita Obach i Arnau Bastida, d’Organyà; i el tercer, per a Ares Finestres, de Coll de Nargó.