A punt la inauguració del Museu Vilana-Perles a Àustria
La col·laboració entre Sebastià Sardiné i les autoritats austríaques permet obrir aquest espai que divulgarà la història del polític olianès del segle XVIII, considerat com el català amb més poder de la història. També es prepara un llibre conjunt
Aquest mes d'agost s'inaugurarà, a prop de Viena, un museu dedicat a Ramon Frederic de Vilana-Perles, polític olianès del segle XVIII considerat com el català amb més poder de la història. L'advocat Sebastià Sardiné, nascut a Oliana i impulsor principal de la recuperació d'aquesta figura històrica, ha expressat la satisfacció per l'estrena d'aquest equipament, que deixarà testimoni de manera permanent de la petjada que van deixar els exiliats catalans de la Guerra de Successió que en aquella època es van establir a la cort de l'emperador Carles VI d'Àustria després que el bàndol austracista, defensor dels drets i llibertats de Catalunya, perdés la Guerra de Successió.
Sardiné ha agraït que el seu esforç de recerca "s'ha vist recolzat per autoritats austríaques". El museu comptarà amb un conjunt de plafons, escrits en alemany, que han estat finançats conjuntament amb fons austríacs i amb l'ajut d'una institució catalana. Han estat editats al país alpí amb la idea que es puguin fer servir també en conferències i actes promocionals de la cultura catalana, amb la nissaga Vilana-Perles com a eix central.
Dins aquest mateix intercanvi establert entre Catalunya i Àustria, s'editarà un llibre elaborat conjuntament per Sebastià Sardiné i tres estudiosos austríacs (Manfred Car, Karl Schrattenholzer i Bruno Rath), que es publicarà aquest 11 de setembre vinent, tot coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya i el 307è aniversari de l'ocupació violenta de Barcelona per les tropes borbòniques. L'acte es farà a la població de Biedermannsdorf, amb el títol Ramon Frederic de Vilana Perles, Marqués de Rialp, un català a la Cort de l'emperador Carles VI, en el mateix format que el llibre Mur de la Memoria histórica d'Oliana, publicat per Sardiné.
D'aquest llibre, l'Ajuntament de Biedermannsdorf en lliurarà un exemplar a cada família d'aquest municipi. També se'n reservarà uns quants per a l'Ajuntament d'Oliana, perquè els pugui oferir a preu de cost si es demanen. Tanmateix, Sebastià Sardiné ha lamentat que a Catalunya no ha aconseguit cap ajut, ni institucional ni particular, per cobrir els 900 euros que faltaven per elaborar una sèrie de plafons per fer la mateixa exposició a Catalunya mateix. Finalment aquest projecte ha estat bàsicament autofinançat pel Memorial 1714, amb aportacions gràfiques de Francesc Riart i un important ajut de 2.500 euros d'un mecenes austríac. Aquesta mostra s'estrenarà el 30 de novembre vinent, dia de Sant Andreu, patró d'Oliana. Té com a objectiu "mostrar als catalans aquí, i als austriacs allà, la gran tasca d'aquest olianès i alturgellenc il.lustre, i també la dels exiliats", en una història amb paral·lelismes amb la situació actual de Catalunya i per tancar "aquell procés en què Catalunya perdé les seves llibertas personals i d'Estat, amb presos i exiliats, llavors i ara". Un procés de més de tres segles que Sardiné considera que ara cal culminar "amb el retorn de la nació catalana, com a República a implementar pel poble sobirà".
Un dels polítics més poderosos del segle XVIII
Després de ser empresonat per Felip V de Borbó, i de ser alliberat pel poble català, l'any 1705 Ramon Frederic de Vilana-Perles fou nomenat protonotari de la Corona d'Aragó i va ser l'últim polític que va ocupar aquest càrrec. Després d'acabar la Guerra de Successió, l'any 1714, va exiliar-se a Viena, on va reforçar la seva condició de mà dreta de l'emperador Carles VI fins que aquest va morir al 1740. Això el va convertir en un dels personatges amb més poder del segle XVIII. De fet, en el diari personal de Carles VI, ell és el personatge que més vegades hi surt esmentat, per davant de l'emperadiu Elisabeth Cristina i de Sinzendorf, el més potent polític austríac de l'època per darrera d'ell.
Vilana-Perles ser notari reial, marquès de Rialp, Comte del Sacre Romà Imperi, membre del Consell Áulic de l'emperador, reformador de l'administració imperial i gran impulsor d'obra publica, com ara la Biblioteca de Viena, l'"autopista" de Vienna a Triestre, la navegabilitat del Danubi i la creació de "Nova Barcelona" a l'actual ciutat de Zerenganin (Sèrbia).
Nova recerca, centrada en l'olianès Francesc Solanes
La contínua cerca de Sardiné sobre Vilana-Perles no s'atura i actualment treballa per recuperar de l'oblit un altre olianès il·lustre: Francesc Solanes (o Solans, segons diferents fonts), de l'antiga Casa Solans d'Oliana, amb personatges il.lustres que surten en les 'Memòries d'Oliana de mossèn Riart" un gran jurista que Ramon Frederic envià l'any 1708 a Nàpols, on, en la línia dels catalans de l'època, va esdevenir un defensor del Dret Públic enfront de la llei imposada pel rei. Solans va ser traslladat a la Magistratura de Santa Chiara.
L'obra que va deixar es preveu que es publiqui properament mitjançant una tesi doctoral que prepara Neus Ballvé, per visualitzar així aquest personatge.