El Govern espanyol ha aprovat aquest dimarts la signatura de tres convenis entre el Ministeri de Transports i la Generalitat per millorar algunes de les principals vies que gestiona l'Estat a Catalunya. Entre aquests acords hi ha el Pla de Millora de l'Eix Pirinenc, mitjançant el qual l'executiu estatal s'ha compromès a invertir 260 milions d'euros, repartits en deu anys, a la carretera que travessa tot el Pirineu català i connecta amb el nord d'Aragó.
Els diners seran sufragats íntegrament pel Govern central, amb l'objectiu de solucionar les mancances que arrossega des de fa dècades l'N-260, tal com han denunciat reiteradament i des de fa molts anys els ajuntaments de les comarques pirinenques i diversos partits polítics catalans. El conveni, pactat aquest any passat entre el PSOE i ERC com a condició per donar suport als pressupostos actuals, també contempla que serà la Generalitat qui executarà les obres en comptes del Ministeri, des d'on han avançat que el projecte inclourà actuacions per rehabilitar el ferm, millorar la seguretat i desenvolupar nova infraestructura. En aquests treballs, hi afegeixen, es procurarà "mantenir l'equilibri amb l'alt valor mediambiental de la zona".
La comissió de seguiment del conveni plurianual consensuarà inicialment la relació d'actuacions que conformaran el pla, que de moment no s'han detallat. El tram català de l'N-260, que va de Portbou al Pont de Suert, té una longitud total de 320 quilòmetres, però encara avui per fer-lo sencer en cotxe es triga fàcilment més de 5 hores. I és que la via inclou el pas per la Collada de Toses, el Port del Cantó i el Coll de Perves, tres ports d'alta muntanya que en tots els casos mantenen des de fa dècades un traçat sinuós i perillós que dificulta la comunicació i la relació entre les comarques que connecten: el Ripollès i la Cerdanya en el primer cas, l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà en el segon, i el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça en el tercer. Aquest últim, el de Perves, és el que es troba en pitjor estat, perquè al recorregut ple de revolts s'hi afegeix una calçada sense vorals, un ferm en mal estat i túnels estrets i sense il·luminació.
Millora dels accessos a l'AP-2 i l'AP-7
El conveni acordat avui ascendeix a 710 milions d'euros, que també inclouen la millora de la connectivitat de les autopistes AP-2 i AP7 i la construcció de la Ronda Nord de Terrassa i Sabadell. En aquests casos també es contempla que la Generalitat liciti i executi els contractes per a la redacció dels estudis i dels projectes, a més d'executar les obres i les expropiacions. L'Estat, però, es reserva l'aprovació d'estudis i projectes, farà un seguiment de les tasques i rebrà finalment les obres.
Quant a la connexió entre les dues principals autopistes catalanes, s'hi invertirà una quantitat semblant a la de l'Eix Pirinenc: 250 milions d'euros, per la necessitat d'adequar les antigues autopistes de peatge, ara alliberades, per facilitar-hi l'accés i millorar la capacitat viària. Es faran 9 actuacions de millora d'enllaços existents i 10 actuacions per a la construcció de nous enllaços. Les actuacions que connectin amb carreteres de titularitat de la Generalitat quedaran finalment integrades a la xarxa del Govern català.
Construcció de la Ronda Nord de Terrassa i Sabadell
Finalment, pel que fa a la Ronda Nord, té caràcter plurianual i ha de connectar el nord de Terrassa, des de la B-122 fins la B-124, amb els barris del nord de Sabadell. Les tasques començaran amb la redacció d'un nou estudi informatiu per part de la Generalitat, que serà sotmès als tràmits preceptius d'informació pública i ambiental abans de la seva aprovació.
Aquesta nova via de titularitat estatal, que es finançarà amb 200 milions d'euros, té per objectiu donar continuïtat al corredor de la B-40 i facilitar la connexió amb altres vies importants com la C-58 i la B-124. La Generalitat serà responsable de licitar i executar els projectes, tot i que l'Estat mantindrà la supervisió de les obres. El conveni preveu la possibilitat que les dues administracions estudiïn el traspàs de la titularitat en el futur. El Ministeri de Transports ha destacat "la importància d'aquestes inversions per fomentar la mobilitat sostenible i equilibrada, no només a Catalunya, sinó a tot el territori espanyol", a més de les millores en la seguretat viària per "potenciar el desenvolupament econòmic i turístic de les comarques afectades".
