Aquest dijous s'acaba el termini per presentar aportacions al pla PLATER d'energia eòlica i fotovoltaica

Aquest dijous, 9 d’abril, finalitzarà el termini per presentar aportacions o al·legacions al Pla Territorial Sectorial per la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, conegut com a PLATER, que ha impulsat la Generalitat amb l'objectiu d'augmentar notablement el nombre d'instal·lacions de plaques solars o molins de vent.  

El Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha informat aquest dimarts que el període de consulta es va iniciar el 26 de març passat i ha explicat que, segons han detallat des del Govern català, té com a objectiu "recollir l’opinió i les aportacions de ciutadans i entitats" per "millorar el projecte i poder endreçar el desplegament de les energies renovables al país".

Aquesta fase de consulta és oberta a tothom, però s’adreça especialment a les administracions (ajuntaments, consells comarcals, diputacions provincials), associacions professionals i entitats de la societat civil. Tota la documentació relacionada i el visor cartogràfic provisional de la zonificació d’instal·lacions fotovoltaiques i eòliques, es pot consultar a l'apartat de participació ciutadana del portal web de la Generalitat.

El pla preveu 454 MW d'energia solar i 113 d'eòlica a l'Alt Urgell

En el cas de l'Alt Urgell, aquest desembre passat l'Institut Català d'Energia (ICAEN) va organitzar una reunió amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca per explicar-los l'afectació que el PLATER pot tenir a cada municipi. I van concretar que, en la seva versió preliminar, es contemple que l’Alt Urgell haurà de "contribuir als objectius del país" amb 454,4 MW d’energia solar fotovoltaica (plaques solars) i 113,4 MW d’eòlica (molins de vent) en l’horitzó de l’any 2050.

En l’àmbit fotovoltaic, l'executiu admet que més de la meitat de la quantitat prevista a l'Alt Urgell, 268,8 MW s'implantarien en el que han definit com a "espais no artificialitzats", sense entrar a detallar quins serien aquests indrets i si poden incloure terrenys agraris. Tan sols indiquen que es tracta de zones "no urbanitzables". Quant a la resta de plaques solars, 110,6 MW seran en espais considerats "artificialitzats" (com ara pedreres o abocadors en desús); i només 75 MW, en edificis. 

Desenes de queixes, crítiques i al·legacions

Al mateix apartat on es pot accedir a la documentació, s'hi pot consultar les moltes propostes o al·legacions que ja s'hi han presentat fins ara des d'arreu del país. Per exemple, entre les darreres que s'han publicat hi destaquen les crítiques genèriques al PLATER per part d'entitats o particulars que, entre d'altres apreciacions, el qualifiquen de "despropòsit" i de suma de "macroprojectes" o bé consideren que comportarà una important "destrucció del paisatge", una pèrdua de molt sòl agrari fèrtil, un augment de la "càrrega de serveis" necessària a les zones que han d'acollir més plaques o molins.

En aquest sentit, també s'ha denunciat el que es considera com un "excés" de superfície prevista per a aquestes instal·lacions en molts municipis rurals. Una de les institucions que ha presentat al·legacions en aquesta línia és l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà, que ha alertat que si s'aplica la totalitat del pla suposarà l'ocupació d'un 1,9% de la superfície d'aquest municipi. Un percentatge que gairebé dobla la mitjana catalana prevista, que és de l'1,1%, i que per això des del consistori veuen totalment desproporcionat. També adverteixen que aquest alt volum pot causar un dany irreversible en el paisatge agrari de la zona, que alhora també forma part del Geoparc Mundial Orígens. 

D'altres al·legacions o queixes que s'han presentat fan referència a l'afectació que el PLATER pot tenir en activitats com l'agricultura i l'enoturisme i el seu possible impacte negatiu en la salut humana i en la flora i la fauna. També reclamen més transparència en tot el procés. 

En paraules de la Generalitat, la finalitat principal del PLATER és "determinar la producció d’energia eòlica i fotovoltaica de cada municipi en funció de la seva capacitat d’acollida d’energies renovables, incorporant-hi criteris de solidaritat territorial per assolir els objectius energètics globals". Al conjunt de Catalunya, aquest pla veu necessària la instal·lació de fins a 62.000 MW d’energia renovable fins l’any 2050, incloent-hi els ja instal·lats i autoritzats. L'objectiu és que 14.000 MW s'instal·lin en edificis i "espais artificialitzats"; i la resta, uns 48.000 MW, haurà de situar-se en "espais no artificialitzats", amb una ocupació prevista de sòl equivalent a l’1,1% del territori de Catalunya.