Àustria estrenarà un museu dedicat a Ramon Frederic de Vilana-Perles

La població de Biedermannsdorf, situada a l'àrea urbana de Viena, inaugurarà aquest setembre vinent un petit museu dedicat a Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, polític olianès del segle XVIII que és considerat com el català amb més poder de la història, atès que va ser mà dreta de l'emperador Carles VI d'Àustria.

La notícia l'ha donat a conèixer el també olianès Sebastià Sardiné i Torrentallé, advocat, investigador i expert en la nissaga dels Vilana. Al nou museu s'hi ubicarà de manera permanent entre 10 i 12 plafons, editats en llengua alemanya, juntament amb un bust de bronze de Vilana-Perles. Quan s'inauguri, és previst que l'Ajuntament de Biedermannssdorf organitzi una festa temàtica, en la qual es recordarà aquest vincle entre Àustria i Catalunya, i que s'hi convidi a assistir-hi l'alcaldessa d'Oliana, Carme Lostao, i algun representant del Govern català.

Sebastià Sardiné també ha avançat que, tot coincidint amb la preparació d'aquest equipament cultural a Àustria, des de Catalunya s'està elaborant 21 plafons per poder desenvolupar una exposició itinerant que doni a conèixer aquest personatge històric arreu del país. Una altra acció que es prepara per recordar-lo és la publicació d'un llibre sobre Ramon Frederic de Vilana-Perles, dividit en quatre parts i escrit tant per Sardiné com per un arxiver i dos historiadors austríacs. L'obra es publicarà tant en català com en alemany i comptarà amb un pròleg escrit per l'alcaldessa d'Oliana.

Crida a la col·laboració per finançar el projecte

Totes aquestes accions per recordar i reivindicar la figura de Vilana-Perles -que també va ser un polític destacat de la Guerra de Successió- suposen una inversió de més de 12.000 euros. Es preveu que hi col·laborin l'Ajuntament d'Oliana i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell -amb unes subvencions que ara estan en tràmit- i Sebastià Sardiné també hi ha aportat una part important del pressupost a títol personal. Tot i això, ell mateix ha fet una crida per rebre més col·laboracions, mitjançant mecenes de la comarca o de la resta de Catalunya que hi vulguin aportar 900 euros.

L'investigador, nascut a Oliana i que actualment resideix a Arenys de Mar, és l'autor del llibre Jo, Vilana-Perles, publicat l'any 2015 per Pagès Editors. Una part important de la seva recerca sobre el personatge es pot consultar al web www.vilanaperles.cat. Recentment, Sardiné també ha escrit el llibre El conde de Tlapancalco, sobre la història del descobriment d'Amèrica a partir del segon viatge que hi va fer Cristòfol Colom i la conquesta de Nova Espanya (actual Mèxic) de la mà de catalans. L'obra, que s'editarà en castellà perquè s'adreça als països llatinoamericans, inclou referències a l'Alt Urgell i a les valls del Pirineu.

Un bar-restaurant 'Perlas' a Àustria

Paral·lelament, l'investigador és a punt de finalitza la seva extensa recerca sobre la nissaga dels Vilana, que l'ha portat a visitar arxius i centres documentals de Viena, Nàpols i Madrid. Fruit de les estades a Àustria, Sardiné ha contactat amb representants de les poblacions on es van establir d'altres exiliats catalans després de la capitulació austracista a la Guerra de Successió. D'aquesta investigació, a part del llibre Jo, Vilana-Perles, n'ha sorgit també l'obra Mur de la Memòria Històrica d'Oliana, publicat per Voliana Edicions.

Un altre resultat impactant d'aquests contactes és el fet que a Biedermannsdorf -on hi haurà el museu- actualment hi existeix un bar-restaurant que s'anomena 'Perlas' i que és a prop del poblet de Laxenburg, on hi ha del Palau Imperial-. En aquest nucli és on el polític i diplomàtic català hi tenia el seu palauet, des d'on despatxava cada dia amb l'emperador Carles VI.

Sardiné també ha donat a conèixer aquest passat en d'altres poblacions austríaques. És el cas de Brunn am Gebirge (on s'hi van exiliar importants polítics catalans de l'època, entre ells el gendre de Vilana-Perles) i Paasdorf, on els Vilana hi tenien finques encara existents en les quals hi ha una cripta en la qual estan enterrats 18 membres de la nissaga originària d'Oliana. Més recentment, a la II Guerra Mundial, les tropes soviètiques van saquejar i escampar aquesta tomba -on també hi havia enterrats nobles austríacs- però posteriorment els habitants de Paasdorf van reordenar-la i n'han conservat les restes fins avui.