Cabó clou el desè aniversari de la divulgació dels Greuges de Guitard Isarn
Per commemorar aquesta dècada d'activitat, Amics de la Vall de Caboet organitza una conferència sobre la formació i l'evolució del català, amb el catedràtic Jordi Ginebra, aquest dissabte al vespre a l'església romànica de Sant Serni
L’Associació d’Amics de la Vall de Caboet celebra el 10è aniversari de les seves activitats de divulgació dels Greuges de Guitard Isarn, un dels documents més antics en català. Per commemorar-ho, aquest dissabte 7 de setembre, a les 7 del vespre a l’església romànica de Sant Serni de Cabó, l'entitat oferirà una conferència centrada en la història de la llengua: 'De Ramon de Cabó a Pompeu Fabra. La formació de la llengua catalana'. La xerrada la impartirà el catedràtic Jordi Ginebra.
L’esdeveniment clourà els actes que enguany l’Associació ha dut a terme amb motiu dels deu anys que fa que difon els Greuges de Guitard Isarn, datat del 1105 i que fou redactat pel sotsdiaca Ramon. A dins l’església romànica de Sant Serni -Centre d’Interpretació del Patrimoni dels Senyors de Caboet- se’n pot veure un facsímil mentre que l’original es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Jordi Ginebra és catedràtic en Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili i ha centrat les seves investigacions en àmbits com la història de la llengua catalana, la sintaxi i el lèxic catalans, la fraseologia, la gramàtica normativa i la llengua dels escriptors. Ginebra, que l’any 2018 fou comissari de l’Any Fabra, ha dedicat una part de la recerca acadèmica a l’estudi de l’obra de Pompeu Fabra. També és l’impulsor del col·loqui Internacional La lingüística de Pompeu Fabra, un congrés científic quinquennal organitzat per la URL a Tarragona.
Des de l’Associació de Cabó van considerar molt adient que fos el professor Ginebra qui fes la conferència "pels seus coneixements en la matèria, però també, per la seva vinculació amb la vall de Cabó". Montse Riu, vocal de l’entitat, explica que volien "una xerrada que tractés de la formació de la llengua catalana des dels orígens", prenent com a referència els Greuges de Guitard Isarn i arribant fins a Pompeu Fabra, el filòleg que establí la normativa moderna del català.
En aquest sentit, Ginebra és un gran coneixedor de l’obra de Fabra, però també s'ha implicat amb el patrimoni dels primers textos. Gràcies a la seva iniciativa els alumnes del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Rovira i Virgili visiten de tant en tant la Vall de Cabó i la vila d’Organyà per tal de conèixer de prop els indrets on es gestaren dos dels primers documents en llengua catalana; els Greuges de Guitard Isarn (1105) i les Homilies d’Organyà (1204).
Pel que fa als 10 anys de difusió del manuscrit, l’Associació en fa una valoració molt positiva. Durant aquest període s’han fet més de trenta jornades de portes obertes a l’església romànica de Sant Serni; s’han organitzat unes quantes conferències a càrrec de prestigiosos filòlegs i historiadors; la Revista Descobrir Catalunya dedicà un reportatge al Greuges i el Centre d’Interpretació ha rebut un munt de visites de diverses entitats de tipologia cultural i acadèmica. Des d’universitaris a grups d’Òmnium Cultural i Aules d’Extensió Universitàries, fins a agències de viatges de caire cultural.
Mercè Casanova, sotspresidenta de l’Associació afirma, "dins de les nostres possibilitats volem continuar amb la divulgació dels Greuges per tal que tothom que vulgui conegui i es faci seu aquest document tan valuós per a la història de la nostra llengua".
