Coll de Nargó i Isona, nous Campus universitaris dels estudis de Paleontologia de la UAB
Els municipis de Coll de Nargó i d'Isona i Conca Dellà esdevenen universitaris. Els respectius espais de la Dinosfera i el Museu de la Conca Dellà acolliran des d'ara dos Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquest divendres se signaran els respectius convenis per tal que ambdues poblacions de l'Alt Pirineu s'incorporin a l'estructura dels estudis superiors relatius als dinosaures, tenint en compte que a la zona s'hi concentren restes d'ous de dinosaures considerades de les més importants del món. Al matí, a l'Ajuntament d'Isona, es presentarà el nou Campus del Pallars Jussà; i a primera hora de la tarda, a la Dinosfera, es donarà a conèixer el Campus de Coll de Nargó.
Els actes comptaran amb la presència de la rectora de la UAB, Margarida Arboix, la primera tinent d’alcalde d’Isona i Conca Dellà, Jeannine Abella, l’alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera, el vicerector de Recerca i de Transferència de la UAB, Armand Sánchez, el vicerector de Relacions Institucionals i Cultura de la UAB, Carlos Sánchez, el director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Salvador Moyà, el director del Museu de la Conca Dellà i de Dinosfera i cap de recerca del Grup de Faunes del Mesozoic de l'ICP, Àngel Galobart, el director del Departament de Geologia de la UAB, Antoni Teixell, i el professor del mateix departament, David Manuel Gómez, entre d’altres personalitats.
El Campus de Coll de Nargó
Des de la UAB han destacat que el conjunt paleontològic de Coll de Nargó "presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l’abundància de troballes excepcionals". La zona reuneix "la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món". A més a més, s’hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d’altres faunes i de restes vegetals d’una varietat d’estrats molt extensa, que "fan de Catalunya un dels pocs llocs del món on s’ha avançat en la configuració, el comportament i la desaparició d’aquests grans rèptils fa uns 66 milions d’anys".
L’àrea que comprèn la zona paleontològica de la Vall del Riu Sallent se situa entre l’antic poble de Sallent i el casc urbà de Coll de Nargó, municipi al qual pertany. Atesa l’àmplia extensió que ocupen els estrats fossilífers, s’han considerat les àrees de màxim aflorament i s’han individualitzat quatre jaciments principals atenent a la seva extensió, quantitat i qualitat de les diverses dades. Aquests jaciments, d’oest a est, s’han anomenat amb els topònims de Sallent, Pinyes, Santa Eulàlia i Cal Salider.
A més dels jaciments, l'Autònoma valora que "Coll de Nargó compta amb un espai museogràfic, Dinosfera, centrat en la reproducció dels dinosaures". Es tracta d’una exposició distribuïda en nou àmbits on, per mitjà d’audiovisuals, jocs interactius, fòssils reals, rèpliques i reconstruccions, el visitant descobreix quin és el coneixement actual que els científics tenen sobre la reproducció d’aquests animals que havien poblat l'actual àrea del Prepirineu, que llavors era una zona a tocar del nivell del mar.
El Campus del Pallars Jussà
Pel que fa a la Conca Dellà, els impulsors del nou campus n'esmenten que "conserva un dels conjunts de jaciments paleontològics amb restes de dinosaures més important de Catalunya". Una franja de sediments del Cretaci superior travessa Catalunya d’est a oest en la qual hi ha els principals jaciments paleontològics d’un període que va dels 72 als 66 milions d’anys.
Les restes de dinosaures de la Conca Dellà es conserven a roques d’orígens diferents i que conformen dues formacions geològiques: Gresos d’Areny i Tremp. Aquestes dues formacions es van dipositar quan tot just es començava a aixecar la serralada dels Pirineus. Afloren de manera extensa al Nord, a l’est i al sud de la Conca. Dins dels municipis d'Isona i Conca Dellà, Tremp o Abella de la Conca s’hi troben un gran nombre de jaciments paleontològics, tant de fòssils de dinosaures (ossos, petjades i ous), com d’altres vertebrats i també de restes vegetals.
Situat al poble d’Isona, el Museu de la Conca Dellà "és l’escenari d’un apassionant viatge en el temps", detallen. Aquest centre museístic ofereix la possibilitat de descobrir una zona que temps enrere va ser ocupada per la cultura romana i, "molt abans, habitada per alguns dels darrers dinosaures que van poblar la Terra".
Els Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la UAB
La Universitat Autònoma de Barcelona, a través del seu Departament de Geologia, conjuntament amb l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, mantenen des de fa anys col·laboracions amb ambdós ajuntaments pirinencs en l'àmbit de la recerca i de la docència dels estudis de Paleontologia. Aquesta col·laboració es concreta en la realització de les pràctiques de camp de Paleontologia, com també en diversos projectes de recerca i treballs als jaciments del Pallars Jussà i de Coll de Nargó.
La creació dels Campus de la UAB en territori pirinenc, afirmen, "possibilita la investigació i el desenvolupament científic en el camp de la Geologia, la Paleontologia i el patrimoni geo-paleontològic", i "constitueixen una eina essencial en la formació dels estudiants". A més a més, es vol que siguin "un element dinamitzador del patrimoni paleontològic i geològic dels municipi, per a la difusió dels resultats científics en els àmbits acadèmics i del públic general", tot contribuint així a "promoure els diversos jaciments, el Museu de la Conca Dellà i Dinosfera com a punts de referència als Pirineus".
Les dues noves seus s’afegeixen a les set amb que ja compta el Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la UAB: la Noguera, la Draga, el Castellot, Torre Llauder, Mines de Gavà, Vall d’en Bas i Guissona.
