Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / El 60% dels municipis del Pirineu i Lleida han perdut població en els darrers 5 anys

El 60% dels municipis del Pirineu i Lleida han perdut població en els darrers 5 anys

Presentat aquest divendres a la Diputació el llibre ‘Les ruralitats. Els micropobles de Lleida’, que vol ser una aproximació a l'entorn rural de la demarcació
Presentació del llibre 'Les ruralitats. Els micropobles de Lleida' (Foto: Diputació de Lleida)
18/11/2022 14:55

El vicepresident primer de la Diputació de Lleida, Jordi Latorre, i el director de la Càtedra d'Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori Rural de la Universitat de Lleida (UdL), el doctor Jordi Garreta, han presentat aquest divendres el llibre ‘Les ruralitats. Els micropobles de Lleida’, una publicació que pretén ser una primera aproximació a les ruralitats de la demarcació de Lleida mitjançant una diagnosi a nivell múltiple, emmarcada en un retrat dels discursos i les polítiques a escala internacional (especialment de la Unió Europea) i estatal.

A més de Latorre i Garreta –que ha exposat la part relativa a geografia i demografia–, han intervingut en l'acte els professors universitaris que han participat en les elaboracions sectorials d’informes, com Sergio Andrés, en l’àmbit de la situació i polítiques a Espanya; Xavier Pelegrí, des del punt de vista de serveis socials, i Núria Llevot, parlant de l’escola rural.

En la seva intervenció, Jordi Latorre ha agraït la feina feta des de la Càtedra i ha destacat que amb dades extretes dels mapes de dades socioeconòmiques que ja es publiquen a la seva web i que són molt demostratives de la realitat, "el 60% dels municipis de Lleida i el Pirineu han perdut població els darrers 5 anys, en concret, 129". El vicepresident també ha recordat que el 0,008% de la població catalana viu en un 17% del territori -el que pertoca a les comarques de Lleida i el Pirineu- i el 53% dels municipis lleidatans tenen menys de 500 habitants.

Jordi Latorre destaca que "la Catalunya buidada, que lentament s’està morint, té nom, té cara i té localització de les comarques de Lleida i el Pirineu” i afirma que “cal canviar la cultura urbanística per planificar i gestionar en les condicions de poblament dels micropobles de Lleida”. En aquest sentit, l’Àrea de Cooperació Municipal de la Diputació de Lleida ja ha invertit 10 M€ en aquesta legislatura en ajuts específics als ajuntaments en favor del repoblament. “Si ho comparem amb els 23M€ que destina el govern espanyol per a tot l’Estat, crec que podem afirmar que estem fent un gran esforç”.

Finalment, Latorre ha anunciat que en les properes setmanes es resoldrà la convocatòria específica en favor del repoblament dels nostres municipis, a la qual es destinen 7 milions d'euros.

Estudi sobre el despoblament

Jordi Garreta ha explicat, per la seva banda, que aquesta publicació és l’expressió escrita de la raó de ser de la Càtedra, que no és una altra que “potenciar l’estudi de la situació socioeconòmica i cultural del territori rural de Lleida; analitzar els factors influents en el despoblament i detectar factors potenciadors del repoblament rural; difondre els resultats de la recerca i proposar accions, i sensibilitzar sobre la importància del territori rural (i de la població que hi resideix) en l’àmbit històric, de present i de futur”.

Des del punt de vista poblacional, es menciona que els micropobles no poden agrupar-se sota un mateix qualificatiu, amb un tipus de dades que els unifiquen en una categoria, ja que pot acabar amagant que els pobles petits tenen una realitat molt complexa i que, de vegades, en l’únic que s’assemblen és en el fet que no arriben als cinc-cents habitants. També s’hi fa referència a les conseqüències de la pèrdua de poder en la representació política dels pobles petits pel que suposa de relació amb les administracions superiors i els interessos externs al territori. Així, s’hi afirma que la capacitat de gestió del seu territori, la possibilitat de defensar-se contra imposicions que es pensen i planifiquen des d’entorns molt allunyats de la seva realitat, és molt petita.

En aquest sentit, infraestructures que han transformat el territori, com la construcció d’embassaments, centrals elèctriques, carreteres i, més recentment, la creació de línies d’alta tensió o de parcs eòlics, han tingut efectes no sempre positius en unes comunitats que, pel fet de tenir pocs habitants, no representaven cap impediment seriós. Els problemes per tenir empleats públics, les dificultats de finançament i la manca d’inversions urbanístiques són altres elements que hi sumen en contra.

Envelliment i escoles rurals

En relació amb els municipis amb poca població, i que queden al marge dels processos de modernització, l’envelliment de la població és significatiu. S’hi afirma que l’arribada d’immigrants tampoc garanteix la continuïtat d’un projecte si no hi ha una estructura econòmica sòlida que permeti l’assentament. D‘altra banda, s’hi constata la manca de personal tècnic dels serveis socials, i la discriminació negativa que comporta viure en les poblacions rurals més petites. Un exemple són equipaments com centres de dia o centres residencials que estan ubicats a les capitals de comarca. Destaca la poca presència de la iniciativa pública –només un 37,5% del total de centres de dia i el 37,87% de les places ofertes– del total del territori.

Per a les persones grans, encara hi ha un servei que seria molt idoni per implantar-lo en aquest tipus de territori, però segons la web de la Generalitat, “està pendent de desplegament”. Es tracta del servei d’atenció integral a les persones grans en l’àmbit rural que, tot i que apareix a l’actual Cartera de Serveis Socials, només hi ha constància del que es va crear a la Granadella, a la comarca de les Garrigues, que dona atenció a la gent gran dels pobles de l’àrea d’influència. Finalment, s’hi analitza la despoblació des de la vessant de les escoles rurals. Així, s’hi explica que la bona feina de les escoles rurals és un factor d’atracció de famílies que volen oferir una educació de qualitat, alhora que l’escola representa la vida i la continuïtat d’un poble.

Estudi publicat

En l'estudi hi han participat 18 professors. Mari Hernández Trejo ho ha fet parlant del despoblament rural a Europa; Sergio Andrés Cabello i Jordi Garreta Bochaca, de polítiques i accions contra la despoblació en el marc de l’Estat espanyol; Jordi Domingo i Joan Ganau, en espai i població; Joan Carol, Carles Guerrero i Josep Maria Llop, en urbanisme i ruralitat a les Terres de Lleida; Pere Enciso, Mercè Sala i Teresa Torres, en dinàmica ocupacional dels territoris rurals a  les Terres de Lleida; Xavier Pelegrí, en la situació dels serveis socials al territori rural de Lleida; Juan Agustín González i Xavier Miranda, dels determinants de la salut a Lleida, i Olga Bernad, Núria Llevot, M. Paz López i Roger Marín, en escoles rurals.

El llibre es pot consultar i descarregar al repositori obert de la UdL: https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/72793. La Diputació també en farà la impressió d’una certa quantitat d’exemplars. D'altra banda, ja s’està preparant un segon volum, en què s’analitzaran poblacions de fins a menys de 2.000 habitants.

Mostrar formulari de contacte