El Consell Comarcal de l'Alt Urgell aprova per unanimitat una moció en defensa de la suficiència financera dels ens locals

El ple del Consell Comarcal de l'Alt Urgell ha aprovat aquest dijous, per unanimitat, una moció en defensa de la suficiència financera dels ens locals. El text va rebre el suport tant de l'equip de govern (Junts i ERC) com del grup de Compromís X Pirineu.

La moció emplaça el Govern espanyol a modificar l'actual regla de despesa i a no impedir que els ajuntaments i d'altres ens locals disposin dels romanents i superàvits que han aconseguit els darrers anys i que ara necessiten per fer front a les despeses sobrevingudes per la crisi de la COVID-19. Les darreres setmanes diverses associacions de municipis han denunciat l'actitud de l'executiu de Pedro Sánchez de pretendre controlar i centralitzar aquests recursos en el moment en què els consistoris més els necessiten. Paral·lelament, el Consell insta la Generalitat a crear un Fons Extraordinari per als ens locals catalans, que calculen que hauria de ser en total d'uns 150 milions d'euros per a aquest any 2020 i de 150 milions més per al 2021. També demanen al Govern català que quantifiqui les despeses extraordinàries que els ajuntaments han hagut d'assumir des de l'inici de la crisi sanitària i que en teoria no els corresponia de cobrir.

El document justifica aquestes peticions a les administracions superiors tot recordant que "la pandèmia ha posat en tensió novament els ens locals, com a administració més propera als veïns", i que, tot i "l'esperit de servei" que han demostrat, s'enfronten ara a "situacions complicades" per la "fragilitat i manca d'eines i de recursos causada per la LRSAL", la llei estatal que els obliga a complir estrictes límits de despesa. Sobre aquest punt, el Consell subratlla que "els ens locals són els que millor han complert amb l'austeritat" aquesta darrera dècada, cosa que no ha passat amb les altres administracions, i que per tant és "injust que ara els ajuntaments no puguin comptar amb aquests recursos". Per això, entenen que "calen nous instruments econòmics i legislatius" que ara mateix no tenen.

Finalment, la moció reivindica l'autonomia local i insta les administracions superiors a "no imposar més tuteles" que limitin l'ús dels recursos propis. Des de Compromís, el conseller Jordi Vila hi ha afegit que "la pandèmia ha causat pèrdues a nivell humà i econòmic" i que ara "calen més recursos pels ens locals, tant aquest any com el següent".

Denúncia de l'espionatge a polítics independentistes

El ple del Consell de l'Alt Urgell també ha aprovat, en aquest cas per àmplia majoria, una moció incorporada a última hora per exigir al Govern espanyol que obri una investigació i depuri responsabilitats pel que fa al presumpte cas d'espionatge contra diversos líders polítics i socials catalans, entre els quals destaquen el president del Parlament, Roger Torrent, i l'exconseller de la Generalitat i actual portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall. La proposta va tirar endavant amb 16 vots favorables (de tots els consellers presents de Junts i ERC i de dos representants de Compromís) i amb una abstenció i un vot en contra per part dels altres dos membres de Compromís.

Per part de l'equip de govern, el vicepresident del Consell, Martí Riera, va considerar "molt greus" els fets que s'han conegut fins ara sobre les escoltes telefòniques i l'espionatge mitjançant una fallada de seguretat a l'aplicació Whatsapp, una operació que s'hauria fet l'any passat mitjançant un programa dissenyat des d'Israel i anomenat Pegasus. Es dóna la circumstància que a aquest programa només hi tenen accés els governs estatals i, per això, el principal sospitós d'aquest espionatge és el govern espanyol i, concretament, el seu Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

Per Riera, el fet que l'executiu estatal hagi arribat a l'extrem d'espiar els mòbils d'adversaris polítics "demostra novament l'existència d'una causa general i d'una persecució contra l'independentisme". El vicepresident hi afegeix que diversos grups del Congrés "han denunciat la gravetat d'aquests fets" i han demanat l'obertura immediata d'una investigació, com també la compareixença de la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, i del ministre de Justícia, Fernando Grande-Marlaska.

Els consellers de Compromís van votar a títol individual, tot i que van coincidir a lamentar que la moció s'hagués incorporat a última hora, que no se'ls hagués comunicat prèviament aquest fet i que, en conseqüència, no haguessin tingut temps d'estudiar-la i valorar-la. Per això, van demanar que aquesta situació no es repeteixi en propers plens. En aquest sentit, la portaveu del grup, Carlota Valls, es va abstenir. De la seva part, els consellers Jordi Vila i Jordi Nadal van donar suport a la moció per deixar constància que rebutgen l'espionatge a polítics. Tanmateix, Toni Mas es va pronunciar en contra de la moció perquè opina que a l'Estat espanyol existeix separació de poders i que en tot cas aquesta qüestió l'ha de tractar el sistema judicial.