El Govern atén la petició d'una família de Peramola d'accés a un centre d'educació especial
Els pares havien demanat que es facilités una plaça per a la seva filla tenint en compte que no hi ha cap servei d'aquesta mena a l'Alt Pirineu i Aran. El desembre passat van dur a terme una mobilització per explicar el seu cas
Els departaments de Drets Socials i d'Educació de la Generalitat de Catalunya s'han compromès a atendre les necessitats especials d'una nena de Peramola afectada per una malaltia poc comú.
Maria Mas, la mare de la menor, ha explicat que finalment han rebut el vistiplau del Govern perquè tingui l'atenció adient en un centre d'educació especial, després que ja feia 7 anys que havien exposat el seu cas i demanaven una solució. Per això, en nom de la família, Mas ha agraït el suport de tothom qui ha col·laborat en aquesta petició, que el desembre passat va incloure una mobilització al peu de la carretera C-14 al pas per Peramola.
La nena, Maria Orrit Mas, pateix una malaltia denominada síndrome 9p/Monosomia 9p, de la qual ara per ara no se n'ha diagnosticat cap altre cas a Catalunya i només n'hi ha un centenar més a la resta del món. Les conseqüències són un retard del desenvolupament psicomotor, per la manca de to muscular. Això fa que la Maria no tingui autonomia per menjar ni beure. No pot parlar ni caminar sola, no pot controlar els esfínters i des de fa un temps pateix atacs epilèptics per sorolls quotidians com ara el tancament d'una porta o els estossecs.
Alt grau de dependència
La família considera necessari aquest ajut perquè duen a terme la seva activitat econòmica a Peramola i, especialment, perquè ni a l'Alt Urgell ni a tota la regió de l'Alt Pirineu i Aran no hi ha cap centre d'educació especial, adaptat al seguiment personalitzat que necessita la Maria per poder seguir l'escolarització obligatòria. Actualment, té un grau de dependència 3 i recentment se li va augmentar fins al 85% el grau de discapacitat reconegut. I tampoc no hi ha associacions ni fundacions que ajudin els nens amb necessitats especials. Això, indiquen, fa impossible que pugui fer classe a centres educatius convencionals de la comarca o de comarques veïnes. La família ha exposat als serveis socials que la noia necessita un tracte adaptat a aquesta situació excepcional, per evitar que segueixi perdent facultats a marxes forçades. Necessita, entre d'altres mesures, un servei de logopèdia perquè es pugui comunicar amb el seu entorn.
En aquest context, la família s'havia plantejat portar-la a un centre d'educació especial, però es trobaven que els més propers són lluny de Peramola. Concretament, a Manresa, a Lleida i a Andorra. Això els obligaria a deixar de viure al poble, on hi tenen un negoci propi, o bé a fer un mínim de 120 quilòmetres cada dia per anar a Andorra: 60 km del viatge d'anada i 60 més del de tornada. Per això, havien demanat una solució que tingui en compte l'absència de serveis com aquest a les comarques de l'Alt Pirineu.
