El Govern es compromet a no tancar la Bonaigua durant les obres de reparació del ferm deteriorat

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, s'ha compromès a no tancar el port de la Bonaigua durant les obres de reparació del tram de la C-28 que s'esfondra. Les obres necessàries encara no s'han determinat i s'està estudiant la millor solució per aquest punt que presenta moviments de terres d'ençà que va cedir un bocí d'escullera.

La consellera també ha dit que es donarà resposta a la reclamació dels alcaldes del Pallars Sobirà de començar a treballar per construir en el futur el túnel de la Bonaigua. Concretament, abans d'acabar aquest 2026 es licitarà l'estudi previ per a la seva construcció, primer pas per avançar en el projecte.

Paneque ha presentat el pla d’inversions destinat a l’Alt Pirineu i l’Aran, amb una partida de 35 milions d’euros en els pressupostos 2026 que s'han aprovat aquesta setmana passada. La consellera ha dit que l’executiu reafirma el seu "compromís amb el territori" i assegura que hi ha un "increment notable" respecte a les xifres del 2023, el darrer any en què s'havien aprovat els comptes del Govern. De la inversió total, 18 milions -més de la meitat de la inversió real- es destinaran directament a la xarxa viària. Entre les actuacions previstes, destaca una nova fase de la modernització del port de Comiols i diverses millores en el manteniment de carreteres existents, perquè creu que hi ha un "deteriorament acumulat" tot i que l'atribueix a "una dècada de desinversió".

Més enllà de les carreteres, el pressupost contempla partides específiques per a altres sectors que el Govern considera "estratègics", com la millora dels entorns naturals, la desestacionalització de l’oferta turística -potenciant les estacions d’esquí més enllà de la temporada de neu- i noves inversions la línia ferroviària Lleida-la Pobla. Tot i això, en aquesta visita a Vielha, Paneque ha reconegut que l’execució pressupostària de l’any passat a l'Alt Pirineu va ser inferior a l’objectiu fixat. Per corregir aquesta situació, el Departament s’ha compromès a millorar la gestió de recursos humans i l’agilització administrativa, amb l'objectiu d’assolir uns índexs d’execució entorn del 90% a partir del 2027.

Estratègia del Pirineu

La consellera ha presidit el Consell Rector de l'IDAPA, on s’ha informat del procés de desplegament de l’"Estratègia del Pirineu", l’instrument d’acció transversal de la Generalitat per "generar oportunitats per a les persones que viuen i treballen en aquest territori". Té vigència fins a l’any 2030. Paneque també ha esmentat la Llei d’Alta Muntanya, en fase d’avantprojecte, perquè "ha de permetre millorar els reptes del Pirineu per als propers anys”. I ha assegurat que “el Departament farà un especial esforç en habitatge, mobilitat i per impulsar al teixit econòmic verd”. L’àmbit territorial és de vuit comarques de muntanya: l’Alt Urgell, la Cerdanya, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès, juntament amb l'Aran.

Al Consell Rector de l’IDAPA s’ha informat de l’estat d’elaboració del futur Pla de millora dels accessos a nuclis de població. S'hi ha recordat que al Pirineu, per la seva "orografia complicada i amb població molt disseminada", els camins constitueixen "la categoria més extensa de la seva xarxa viària, però no compten amb cap marc legal propi", a diferència de les carreteres. Per això, el pla de millora dels accessos a nuclis vol servir com a marc consensuat entre totes les administracions per prioritzar i coordinar les actuacions en l’extensa xarxa de camins rodats. Així, abordarà tant actuacions de manteniment de la xarxa veïnal, entesa com la que dona accés als nuclis de població i, eventualment, als serveis bàsics (dipòsit d’aigua o depuradora), com actuacions de correcció dels efectes de fenòmens meteorològics o geològics i de prevenció en aquells punts especialment sensibles als "geoperills".

Durant la reunió del Consell Rector la fins ara directora de l’IDAPA, Amàlia Sanz, ha anunciat que deixa el càrrec per motius personals. Sobre aquesta decisió, la consellera ha valorat “la feina desenvolupada per l’Institut durant els darrers anys, que ha contribuït a impulsar actuacions diverses que tenen un impacte directe en les comarques pirinenques”.

Constitució de la Taula de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran

Durant el Consell Rector, s’ha informat de les principals actuacions que impulsarà l’IDAPA durant aquest 2026. Unes de les accions serà la constitució de la Taula de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran en el marc de les Jornades per l’Excel·lència que tindran lloc a Esterri d’Àneu el 2 i 3 d’octubre. Aquesta edició porta per títol Pirineus en xarxa: Mobilitat i Connectivitat. La Taula estarà formada per representants de l’administració, associacions relacionades amb la mobilitat i experts. El seu objectiu serà "promoure polítiques de mobilitat ajustades a les particularitats del Pirineu i dels territoris de muntanya" que donin resposta "als seus reptes específics, mitjançant la generació de coneixement i l’impuls de solucions innovadores, flexibles i adaptades".

En l’àmbit de l’habitatge, es preveu la celebració de l’Assemblea General de la Taula d’habitatge de l’Alt Pirineu i Aran, el 23 de setembre a Sort, mentre que el 29 d’octubre, a Puigcerdà, tindrà lloc la 3a Jornada d'Habitatge Rural i de Muntanya, centrada en l’urbanisme.

Línies de subvencions de l’IDAPA

Entre les accions que s’impulsaran enguany hi ha una nova línia de subvencions per a l’elaboració d’inventaris de camins, adreçada als ajuntaments, entitats municipals descentralitzades (EMD) i consells comarcals de l’Alt Pirineu i Aran, que concedirà l’IDAPA. Estarà dotada amb 125.000 euros i es preveu que la primera convocatòria s’obri durant el segon semestre d’enguany. Aquesta línia complementarà les subvencions ja existents que atorga la Direcció General de Polítiques de Muntanya.

A més d’aquesta nova línia, l’IDAPA obrirà les altres línies de subvencions habituals, com les destinades a la dinamització local i la valorització del patrimoni cultural de l’Alt Pirineu i Aran (420.000 euros); foment i consolidació dels museus i equipaments patrimonials (63.000 euros); cooperació territorial (60.000 euros) o foment de la "mobilitat lenta" (36.000 euros). També destinarà 12.000 euros a la Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus i 15.000 a l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya.

Àrees Digitals Alt Pirineu i Aran

L’IDAPA també dona suport a la dinamització de les Àrees Digitals, que consideren "el principal instrument de connexió entre els reptes locals i les tecnologies digitals avançades", promovent la col·laboració entre administracions, centres de recerca, empreses i agents locals. Impulsada conjuntament amb la Secretaria de Polítiques Digitals i la Fundació i2CAT, l'Àrea treballa principalment en el "reforç de l'ecosistema empresarial i tecnològic, el desenvolupament del talent digital i l'aplicació de tecnologies avançades als sectors agroforestal, ambiental i de muntanya". Durant el primer semestre de 2026 s'han completat tres plans estratègics: el sistema de seguiment digital de la medicació per a pacients crònics, el projecte de mobilitat intel·ligent a la Vall de Boí i el sistema de detecció intel·ligent de porcs senglars, que aplica sensors IoT i connectivitat satel·litària per minimitzar els danys a l'activitat agrícola.

De la seva part, l'Àrea Digital Aran s'ha consolidat durant el primer semestre d'enguany, segons el Departament, com un "instrument de referència per impulsar la innovació digital" a la vall. En aquest cas se centra en la logística intel·ligent en entorns de muntanya, la transformació digital de la ramaderia i la innovació aplicada als esports i al medi natural.