El Govern espanyol atribueix al "no als pressupostos" la no realització de l'estudi de la variant de la Seu
José Crespín detalla que la quantitat que depèn dels nous comptes al conjunt de la demarcació de Lleida és de 800.000 euros, tota ella corresponent a treballs previs. També hi inclou la planificació del vial de la Pobla de Segur
El subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín, considera que "la no aprovació, el passat mes de febrer, dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE)" presentats pel PSOE "ha comportat la paralització de molts projectes d’actuacions previstos per atendre les demandes del territori en matèria d’infraestructures". Entre aquestes, Crespín ha esmentat els estudis informatius sobre les futures variants de la Seu d'Urgell i de la Pobla de Segur, dos dels molts projectes de millora pendents des de fa anys a la carretera N-260 (Eix Pirinenc).
En el cas de la demarcació de Lleida, Crespín xifra en "més de 800.000 euros" la inversió que "hagués permès tirar endavant" l'aprovació dels comptes plantejats pel president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. Tota la quantitat correspon a estudis informatius, entre els quals el subdelegat també hi inclou la tercera fase de l’autovia A-14 (entre Almenar i el límit amb l'Aragó) o bé l’estudi que ha de determinar com connectar l’AP-2 amb l’A-27; és a dir, el futur túnel del Coll de Lilla.
El representant de l'Estat hi ha afegit que "el sí o no a uns pressupostos té una transcendència enorme". Alhora, opina que això causa "un període que bloqueja la necessària feina de projectar les infraestructures del dia de demà que tanta falta fan a la nostra província per salvar el gran retard heretat de l’anterior govern”, malgrat que la majoria de millores pendents a l'Eix Pirinenc s'arrosseguen des de fa dècades, amb governs centrals tant del PSOE com del PP, tal com han denunciat reiteradament els diputats, senadors i alcaldes del territori.
José Crespín ha fet aquestes valoracions en una visita a les dependències de Carreteres de l’Estat. Tot i que cap d'aquestes inversions previstes a la demarcació de Lleida no correspon a execució efectiva d'obres, Crespín ha volgut posar l'accent en el fet que "l’estudi informatiu d’un projecte és el pas previ imprescindible per, posteriorment, redactar el projecte de l’obra i avançar en la seva tramitació administrativa", i que la seva finalitat "és plantejar com serà la infraestructura proposta i les seves alternatives, a més a més d’avaluar els avantatges i inconvenients de cada una d’elles i fer l’estimació de costos i terminis d’execució".