El Govern espanyol vol fer de pagament vies com l'A-2

El Govern espanyol vol que els conductors hagin de pagar per circular per totes les vies considerades com "de gran capacitat", cosa que inclouria les autovies, actualment gratuïtes. A l'Alt Urgell i l'Alt Pirineu no hi ha cap cap d'aquestes vies, però la mesura sí que pot perjudicar al llarg de les properes dècades els desplaçaments periòdics tant dels seus habitants com dels qui hi tinguin segona residència, o bé els qui simplement vulguin venir a visitar el Pirineu.

I és que, segons els primers detalls que han transcendit del pla de l'executiu del PSOE i Unidas Podemos, el Ministeri de Transports pretén que tots els conductors particulars paguin 0,05 euros per quilòmetre tant en autopistes com en autovies. Això, a efectes pràctics, comportaria per exemple que anar de la Seu d'Urgell a Barcelona -o a l'inrevés- per la via gratuïta més habitual, l'A-2 (que és de titularitat de l’Estat), passaria a tenir un cost d'uns 4 euros, pels 81 km entre Cervera i la capital catalana.

Si la mesura també s’imposés a vies gestionades per la Generalitat, una cosa semblant podria passar amb el tram de la C-16 entre Berga i Manresa, que actualment ja compta amb un "peatge a l'ombra". En aquest cas, el cost per als 40 km del tram seria d'uns 2 euros per trajecte. Tanmateix, si s'apliqués en conjunt a tota la C-16 (140 km), incloent els trams que ara són gratuïts, el cost passaria a ser de 7 euros per viatge. Actualment els conductors de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà disposen de pas gratuït pel túnel del Cadí, que forma part d'aquest eix, on també hi ha els peatges de l'autopista de Terrassa, Rubí i el túnel de Vallvidrera.

Pel que fa a la C-17, que dóna accés a la Cerdanya des del Ripollès, el cost del trajecte entre Ripoll i Barcelona (110 km) passaria a ser de 5,5 euros, quan actualment aquesta via és totalment gratuïta.

Un altre punt conflictiu és que, segons els pocs detalls que n’han transcendit, de la nova mesura en quedarien exempts els vehicles de transport i autocars, malgrat que solen ser els que més desgasten el ferm. També s’estudia alliberar-ne els qui hi circulin per motius laborals. En canvi, no s'ha parlat de si també s'exceptuaran els desplaçaments per motius mèdics, familiars o d'estudis, molt habituals entre la gent del Pirineu que ha d'anar sovint a Barcelona o a d'altres ciutats. També n'ha transcendit que la implantació no serà immediata, perquè el Govern espanyol ja ha dit que vol consensuar-ho amb la resta d'administracions.

La Generalitat vol el sistema de vinyeta

En tot cas, de moment l'Estat no vol fer marxa enrere en aquesta polèmica mesura, que ja ha provocat crítiques arreu i que tindria com a rerefons les exigències de la Unió Europa d'apujar impostos i taxes per accedir als fons europeus, segons han detallat diversos mitjans d'informació general. Un fet que ha confirmat aquest dijous el conseller de Territori en funcions de la Generalitat, Damià Calvet, que ha acusat el Govern espanyol d'haver amagat fins aquesta setmana mateix que la UE planifica des de fa temps incorporar fórmules de peatge a totes les vies de gran capacitat. Calvet considera que en aquest aspecte l'Estat espanyol "va tard i malament".

Tannateix, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller ha reconegut que la Generalitat també aposta per incorporar alguna fórmula de pagament a les autovies. Tot i això, la que defensa el Govern català des de fa anys no és la de pagar per quilòmetres recorreguts -cosa que perjudicaria especialment les àrees més allunyades com el Pirineu- sinó pel sistema de vinyeta, un model de tarifa plana que ja existeix des de fa anys en països com França, Suïssa i Alemanya. Aquest model consisteix a pagar un preu anual fix, pensat exclusivament per garantir el manteniment de les vies, i poder fer-ne així un ús il·limitat, cosa que hauria d'anar acompanyat de la supressió de les barreres de peatge encara existents.

Indignació entre els conductors

Sigui com sigui, aquesta previsió de les administracions superiors d'implantar nous peatges ha estat rebuda amb indignació per molts conductors. Especialment a Catalunya, el territori que històricament ha patit i segueix patint més aquest sistema, perpetuat fins i tot quan el cost de construcció de les infraestructures ja ha estat amortitzat amb escreix, en la majoria de casos per part d’una sola empresa: Abertis. Cosa que ja ha passat per exemple amb el túnel del Cadí:  la concessió d’aquesta galeria havia de caducar el 2019, però l’any 2012 el Govern d’Artur Mas la va privatitzar -tot adjudicant-la a Abertis- i la va prorrogar fins al 2037. Per adobar-ho, posteriorment aquesta empresa va marxar de Catalunya i va traslladar la seu social a Madrid. 

En aquest sentit, a més a més, l'anunci arriba tot coincidint amb el fet que el setembre d'aquest any, finalment, s'ha d'eliminar els peatges dels trams catalans de les autovies AP-2 i AP-7. Un altre element per a la polèmica és que, d'acord amb una clàusula signada l'any 2006 (durant l'anterior mandat del PSOE amb J.L. Rodríguez Zapatero), el Govern espanyol indemnitzarà Abertis amb almenys 1.291 milions d'euros per la fi d'aquesta concessió.

El RACE alerta que la mesura augmentarà la sinistralitat

També ha criticat públicament l'anunci el Reial Automòbil Club d'Espanya (RACE), que augura que això només suposarà un increment en la sinistralitat, perquè farà que "més cotxes es concentrin a les carreteres secundàries, on es multiplica el risc per a les persones que es desplacen". El RACC, en canvi, no s'ha pronunciat al respecte de moment.