El nombre de fets delictius a l'Alt Pirineu es manté estable
Els fets delictius es van mantenir durant el 2015 en unes xifres semblants a les de l'any anterior a la regió policial del Pirineu Occidental, amb un mínim descens del 0,05%. Pel que fa a la taxa de fets penals per mil habitants, el Pirineu amb 29,42, es manté com la regió amb la taxa més baixa de Catalunya, molt per sota de la mitjana catalana, que és del doble de fets penals (60,9).
Tot i aquestes dades, en el balanç presentat pels Mossos d'Esquadra es destaca com a dada negativa l'increment de robatoris amb força en domicilis, tot seguint la tònica del que succeeix al conjunt de Catalunya. Per això, la prevenció d'aquests delictes és una de les prioritats actuals dels Mossos, amb la col·laboració de la fiscalia i la judicatura. També s'han incrementat les agressions sexuals denunciades i els delictes d'estafa al conjunt la demarcació de Lleida. Per contra, durant el 2015 no s'ha produït cap homicidi a la regió pirinenca.
En total, les sis comarques de l'Alt Pirineu i Aran van comptabilitzar l'any passat 2.164 fets delictius, una xifra molt semblant a la del 2015 però que consolida la davallada acumulada des del 2012, que se situa en el 15,4%. Els Mossos d'Esquadra van resoldre 1.017 d'aquests fets, el 47% del total.
Fets penals contra el patrimoni
A la regió policial del Pirineu Occidental, els fets penals contra el patrimoni han augmentat un 8,99%. Tot i la preocupació per aquest increment, els Mossos apunten que hi ha "una gran variabilitat" sobre el tipus de robatoris. D'una banda, els robatoris amb força es mantenen i d'altra, els robatoris amb violència i intimidació passen de 12 a 20 fets en un any. En el cas de les estafes, es va produir un augment de 164 a 254 fets. Bàsicament, es tracta d'estafes amb targetes bancàries o per internet.
Els fets contra les persones van caure al Pirineu un 13,86% durant el 2015, destacant sobretot la reducció dels fets en l'àmbit de la llar, gairebé a la meitat en els de violència habitual i d'un 16,67% en els maltractaments.
Pel que fa al modus operandi, la forma més comuna usada pels lladres per accedir als domicilis és forçant les portes o finestres durant la franja diürna, aprofitant que no hi ha ningú a l'interior. Normalment, els assaltants acostumen a robar joies, diners o altres objectes que poden vendre amb facilitat, segons ha explicat el director general de la Policia. Albert Batlle ha insistit en relacionar l'increment dels robatoris amb força en domicilis amb la baixa càrrega penal que comporta per als autors d'aquest tipus de delicte.
Prevenció
Per tal de prevenir els robatoris a l'interior de domicilis, entre altres accions, durant el 2015 els Mossos d'Esquadra van crear un equip d'investigació específic per tal d'investigar i combatre aquesta tipologia delictiva. Fruït d'aquest treball es van desarticular 4 grups criminals organitzats a Ponent, que van comportar la detenció de diverses persones, segons ha remarcat Batlle. A més, el cos va incrementar les accions de seguretat ciutadana recollides al Programa Operatiu Especial (POE) Habitatge, al qual el cos ca dedicar més de 30.000 hores, entre les quals destaquen els controls preventius als accessos dels principals municipis, durant les franges horàries en què s'acostumen a produir els robatoris.
El director general de la Policia ha destacat l'alta resolució en les dues regions policials així com que els fets delictius per mil habitants també es troben molt per sota de la mitjana de Catalunya. Segons Albert Batlle, aquestes bones xifres de les dues regions "no ens han de fer perdre l'atenció en els robatoris amb força a l'interior dels domicilis". En aquesta sentit, ha afirmat que durant l'any 2016 des dels mossos s'incrementaran les accions incloses dins del POE Habitatge per tal de frenar aquesta tipologia delictiva, amb la col·laboració de la fiscalia i de la judicatura.
