El Pallars Jussà impulsa la recuperació de cereals antics com l'espelta per produir una farina de qualitat i de proximitat
El projecte prové d’un estudi que ha posat a prova el cultiu de varietats tradicionals en tres parcel·les experimentals
Pallars Actiu està impulsant la recuperació de cereals antics com l’espelta petita per produir una farina de qualitat i de proximitat. Aquesta iniciativa vol reforçar el sector primari al Pallars Jussà i generar valor afegit amb productes més sostenibles i diferenciats al mercat. En un context de canvi climàtic, el projecte agrícola busca també enfortir la pagesia introduint varietats recuperades.
L'agricultor local Martí Boix ha explicat a l'ACN que els cereals antics "produeixen menys, però el seu preu és molt més alt". Ell és un dels pagesos que va facilitar una finca per poder fer les plantacions experimentals. Els primers resultats d'aquest estudi, que s'ha allargat durant tres anys, són positius i conclouen que l'espelta s'adapta especialment bé en condicions de sequera.
Boix assenyala com a punts clau de la iniciativa, la sostenibilitat del conreu ecològic, l'economia circular que persegueix la creació d’una xarxa local que integri la producció, la transformació (fàbriques de farina i forns) i el consum final, i el valor afegit de la farina per a consum humà o per pinso ecològic
Cultiu de varietats tradicionals
El projecte de Pallars Actiu s'ha basat en un estudi sobre el cultiu de quatre varietats tradicionals, l'espelta petita, l'ordi, la llentia i el favó, en tres parcel·les del Pallars Jussà, ubicades a Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga i Talarn, per analitzar-ne l’adaptació i la viabilitat en condicions de muntanya. La proposta va sorgir com a resposta a un context marcat pel canvi climàtic i la inestabilitat econòmica, apostant per un model de negoci més sostenible i de proximitat.
L'agrònoma Laura Rueda ha indicat que els resultats han estat positius, especialment en el cas de l’espelta, "per la seva gran capacitat d’adaptació a situacions d’estrès hídric i altes temperatures, superant així les dificultats derivades de les condicions climàtiques adverses". Rueda ha apuntat al fet que "aquests cultius requereixen menys fertilitzants, s’adapten millor al territori i permeten obtenir productes de més valor, com una farina amb menys gluten i amb un preu més alt al mercat, fet que pot obrir noves oportunitats per a la pagesia".
Així doncs, la primera valoració ressalta una bona viabilitat agronòmica i econòmica. L'agricultor i ramader Martí Boix ha concretat que el cereal antic és un producte amb més baixa productivitat però amb preu molt més alt que el convencional "gràcies al seu caràcter ecològic i de qualitat diferenciada". Boix aposta de manera decidida per aquest cultiu i en té unes 60 hectàrees en ecològic i unes 15 amb varietats de cereal antic. L'espelta petita és la que més li agrada pels seus resultats i per ser un cereal ancestral. També té plantada espelta normal, xeixa i blat Florence aurora, aquest últim cereal molt apreciat per fer pa.
Xarxa de productors
La voluntat de Pallars Actiu i els agents implicats és anar un pas més enllà de l’estudi tècnic. El gerent de l'entitat, Toni Oliveres, ha exposat que l'objectiu ara és "consolidar una xarxa de productors i transformadors que permeti retenir el valor afegit a la comarca". Oliveres subratlla que aquesta estratègia "no només millora la rendibilitat per a les explotacions agràries, sinó que es posiciona com una alternativa viable i amb futur per a les noves generacions d’agricultors, que veuen en aquests cultius una oportunitat de negoci més estable i compromesa amb el territori".
Pinso ecològic amb cereal antic de la Conca de Tremp
En el marc de l'estudi, el que també s'ha contemplat és no només la producció de farina per a consum humà, que té una bona sortida comercial, sinó també l'elaboració de pinso, tenint en compte la ramaderia extensiva i ecològica que hi ha al Pallars Sobirà i Jussà i comarques veïnes. Oliveres defensa el pinso ecològic amb cereal de la Conca de Tremp "per al consum de tota la ramaderia extensiva ecològica que hi ha aquí als Pallars".
Aquest projecte requeriria una inversió important que, segons ha manifestat Boix, podria passar per al cooperativisme fer un molí fariner i que el cereal ja no hagi de sortir de la comarca per manca d'instal·lacions per convertir el cereal en farina.
